Llocer, Climent

Llocer, Climent HIST Tercer bisbe d’Eivissa (1795-1804).

Clergue secular català natural de Ribes, vegueria de Puigcerdà i diòcesi de l’Urgell. Estudià com a col·legial al Seminari de Barcelona, on més tard ocupà una càtedra de docent. Fou canonge doctoral de la catedral de Vic, ardiaca de l’església de Santa Maria del Mar i canonge de la catedral de Barcelona. També exercí de canceller de competències del Principat de Catalunya. Li fou concedit el títol honorífic de Capellà d’honor de Sa Majestat. Intervengué com a àrbitre, per nomenament de l’arquebisbe de Tarragona i del capítol d’aquella seu, en qüestions de provisions eclesiàstiques a l’arquebisbat. Fou jutge en la causa de beatificació de sant Josep Oriol.

Va ser nomenat bisbe d’Eivissa pel papa Pius VI el dia primer de juny de 1795, en substitució del benedictí Eustaquio de Azara, promogut a la seu de Barcelona, i rebé l’ordenació episcopal a la ciutat comtal de mans dels bisbes de Girona, Barcelona i Vic. Prengué possessió de la seua nova diòcesi per poders el 20 de setembre del dit any, mitjançant l’ardiaca de la Catedral, Nicolau Planells. Arribà a l’illa d’Eivissa el 31 d’octubre.

Durant el primer any visità tota la diòcesi per tal de prendre contacte directe amb la seua realitat. El 1801 ja estava en disposició de publicar una llarga carta pastoral, ben documentada; hi intentava corregir abusos, tant del poble com del clergat, i promoure l’ensenyament constant de la doctrina cristiana i amb aquesta intenció regalà llibres de catecisme comentat en llengua catalana a diverses parròquies. També urgí els rectors a la dedicació de fer escola de primeres lletres i aritmètica a casa seua, davant l’aclaparador analfabetisme de la població i la manca absoluta de centres docents a la campanya.

Donà algunes passes importants per obrir una escola pública ben dotada, encaminada a posar els fonaments del futur seminari conciliar. Obtengué del rei, primer, l’any 1800 la dotació de dos beneficis col·latius i una ració, ja demanats pel seu antecessor, dedicats a l’ensenyança de retòrica, gramàtica i principis de literatura a l’antiga casa de la Companyia de Jesús i, més endavant, la creació de dues càtedres més: de filosofia i teologia dogmàtica, exercides per dos religiosos dominics al seu convent; per al seu sosteniment, comprà del seu propi peculi i donà una hisenda al poble de Sant Miquel de Balansat.

Posà especial esment a reformar l’interior de la Catedral, adaptant-lo a les necessitats pastorals i litúrgiques, optimitzant l’espai disponible. Entre setembre de 1802 i març de 1803 es construí el presbiteri que ha arribat al s XXI i es féu una trona nova. Al fons de l’absis del temple es començà un cor nou, que es traslladà des d’enmig de la nau i sembla que aprofitant el faristol i part del cadiram antic. La seua realització fou dificultosa i no es conclogué fins bastant després de la mort del bisbe. Provocà una llarga i agra disputa amb les autoritats civils en haver deixat fora del replà del presbiteri la cadira del governador i el banc de l’ajuntament. També encarregà la reforma i considerable ampliació de l’orgue de Boscà (1715-1718) al prestigiós orguener suís Lluís Sherrer, qui el deixà amb l’aspecte exterior que tenia fins a la seua destrucció l’agost de 1936. El 1798 introduí l’ús d’una viola en la capella de músics per tal de solemnitzar millor els oficis catedralicis, els quals, segons ell, se celebraven amb gran perfecció.

Durant el seu pontificat, gràcies a la seua empenta, gairebé s’acabaren les obres de les esglésies parroquials de Sant Mateu, Sant Llorenç, Santa Gertrudis, Santa Agnès, Sant Agustí i Sant Carles, tot i que no pogué aconseguir del patrimoni reial la reconstrucció de l’església de Sant Francesc de Paula i de la capella de Sant Carles (la Revista).

En trobar-se molt malalt, deixà Eivissa i passà al Principat cercant remei. La mort li sobrevengué a una casa de camp prop de Vic el dia 24 d’agost de 1804. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments