Llibre de la Cadena

Llibre de la Cadena m HIST S’anomena així un còdex que conté les còpies dels documents considerats més importants pels jurats de la Universitat d’Eivissa i que refrendaven el seu funcionament legal i les prerrogatives i drets acumulats pels eivissencs al llarg dels segles. Per això el nom més correcte d’aquest volum és el que apareix a les fonts antigues: Llibre dels privilegis, franqueses i llibertats de la Universitat d’Eivissa. Conté documents que van des dels Usatges de Barcelona (segles XI-XII-XIII) i la Carta de les franqueses, llibertats i costums d’Eivissa (1236) fins al Decret de Nova Planta de 1716, que clou el llibre. Aquestos tres documents són ben significatius: els dos primers, que fan de proemi i base d’un règim jurídic i de gestió que és tancat manu militari pel tercer document, la Nova Planta, que fa de colofó al còdex. Tots els documents que hi ha entre aquestos són de temps dels quals el Llibre de la Cadena fa de testimoni i font històrica privilegiada, bella i única. Es conserva a l’Arxiu Històric d’Eivissa i la forma en què ha arribat al segle XXI és un còdex de 193 fulls de paper, de 422 x 288 mm, reunits en catorze quaderns. Les cobertes són de pell repussada amb motius decoratius geomètrics i vegetals, du l’any MDCXXXIII en lletres daurades al mig de la meitat superior de la coberta, la qual conserva el tancador de pell torçada. Va ser objecte els anys vuitanta del segle XX d’una acurada restauració feta al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Madrid, en la qual es restituïren els fragments de paper perdut i es netejaren les taques que el temps i l’ús havien deixat, tot i així li manquen unes poques pàgines. Se sap que han existit diversos llibres de privilegis i franqueses, l’actual Llibre de la Cadena és fruit d’una còpia feta aparentment per una sola mà que escrivia en lletra gòtica ja tardana propera a la humanística; el darrer document escrit amb aquesta grafia du data de 1479. Posteriorment a aquell escrivà es consignaren altres documents escrits per diferents mans amb lletra en general menys acurada, de manera que com més hom s’atansa al final del còdex més cursius i tardans són els tipus d’escriptura que hi apareixen. El primer escrivà utilitzà dues tintes, la negra i la vermella; amb aquesta darrera traçà les caplletres, discretes excepte les que encapçalen uns documents de Ferran el Catòlic en què s’atreví a realitzar unes miniatures: rostres, un cap de moro, un ca lligat. Algunes d’aquestes caplletres quedaren per fer i el seu lloc apareix en blanc i el mateix s’esdevé amb alguns documents que per alguna raó no s’acabaren de copiar. Les còpies dels documents eren, sovent, al mateix temps traducció del llatí i contenen totes les fórmules i signes diplomàtics propis dels documents originals. Aquells originals, la major part perduts, provenien de diverses cancelleries entre les quals destaquen, lògicament, les reials d’Aragó, de Mallorca i, després, de la monarquia hispànica. També n’hi ha, però, d’emesos pels consenyors eclesiàstics d’Eivissa i Formentera com l’arquebisbe i el paborde de Tarragona, per governadors i lloctinents reials a l’illa, alguna butlla papal, l’esmentat Decret de Nova Planta, etc. Relacionats amb aquest darrer document, hi ha trasllats (en ocasions repetits dins el mateix llibre) dels documents de la venda dels drets d’explotació de les salines als eivissencs de 1261 i 1267 feta pels consenyors feudals d’Eivissa i Formentera i que la Universitat d’Eivissa esgrimí com a proves de la seua propietat de les importants salines pitiüses quan, arran de la guerra de Successió, foren arrendades per la monarquia austríaca primer i definitivament confiscades per Felip V després. El Llibre de la Cadena ha estat només parcialment publicat, entre els autors i autores que li han dedicat més atenció hi ha mossèn Isidor Macabich a la seua Historia de Ibiza (1966-67) i més endavant Francesca Tur Riera, arxivera municipal, que ha imprès tres opuscles amb transcripcions, triades per temes, de documents del còdex: El regiment de sac (1992), Cartes a Ramon Muntaner (1992) i La Universitat i els seus càrrecs (1994). [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments