Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus HIST Poema escrit en llengua llatina, amb influència virgiliana, que narra i lloa la croada pisanocatalana de 1114-1115 contra Yabisa i Mayurqa promoguda per Pere, arquebisbe de Pisa.

L’autoria no és clara i s’afirma que pogué ser Laurentius Veronensis o Henricus Pisanus, en tot cas una persona que participà en l’expedició ja que el poema conté gran quantitat de detalls.

Se’n conserven tres manuscrits, l’anomenat còdex Roncioni de la Biblioteca Universitària de Pisa és del segle XII, mentre que el conservat al British Museum de Londres i el de la Biblioteca Laurenziana-Medicea de Florència són del segle XIV.

L’edició més completa del text és encara la de C. Calisse, publicada el 1904 i elaborada a partir de la comparació de les tres versions. Una traducció al castellà feta per M. Moragues va ser inclosa per J. M. Bover a la seua Historia general del reino de Mallorca escrita por los cronistas don Juan Dameto, don Vicente Mut y don Gerónimo Alemany (1841). El 1991 s’edità una traducció catalana del text publicat per C. Calisse feta per M. Mulet Mas i auspiciada per la Societat Arqueològica Lul·liana. L’any 1996 l’eivissenc Jaume Juan Castelló va fer-ne una edició crítica amb traducció al castellà sota el títol La guerra de Mallorca.

El text del poema, a banda de la descripció dels combats amb regust clàssic, aporta de retruc informació valuosa sobre l’economia i sobre aspectes urbanístics de la Yabisa d’aleshores.

Contemplat com a font històrica, tot seguint M. Barceló, el poema és la representació ideològica de la croada promoguda per la ciutat de Pisa. La butlla de croada fou concedida per Pasqual II i el Liber Maiolichinus informa que l’expedició es feia per alliberar els captius cristians de mans dels musulmans. Aquest atac té, entre alguns altres, el precedent de l’escomesa, el 1087, pisanogenovesa contra al-Mahdiya, a l’actual Tunísia, i Zawila, a l’actual Líbia, el qual també va inspirar, tot i que no va poder ser encara una expedició elevada al rang de croada, un poema èpic que celebra el succeït.

En realitat eren expedicions de pillatge i de càstig que a la vegada donaven l’oportunitat d’obrir mercats comercials, a punta de ganivet, a les ciutats-estat italianes que les promogueren.

La formulació de les primeres croades a l’acabament del segle XI va permetre reforçar ideològicament aquestes expedicions, encara que en el cas de l’atac de 1114 contra les Illes Orientals d’al-Andalus la intenció no contemplava en absolut la postura francesa que després es durà a terme d’envair territori i expulsar els seus infidels habitants tot considerant-los com ocupants.

Tampoc no resta clar que el desencadenant de la falconada fos la pirateria que niuava en els ports balears, sinó més aviat l’avidesa de botí dels atacants; cal recordar que bona part de les obres de la catedral de Pisa es finançaren a partir dels guanys obtenguts a la croada. [AFA]

Descàrregues

Col·laboradors