Labritja i Benissomada, cavalleria de

Labritja i Benissomada, cavalleria de f HIST La primera de les tres cavalleries territorials ( cavalleria) que existiren a Eivissa. El nom més antic era cavalleria de Benissomada i també apareix ocasionalment com de Labritja. Les cavalleries eren porcions de territori clarament afitades, les rendes agrícoles de les quals eren destinades al manteniment d’un cavall armat amb la missió de la defensa de l’illa. En el cas de la de Labritja, aquesta cavalleria no era un territori continu sinó que es dividia en tres parts que no confinaven entre si: una era Labritja, una altra l’alqueria d’Albarqueta , abans dita de Benimoni, i la tercera l’alqueria de Benissomada, al pla de Vila. Els límits de totes tres parts foren establerts per Joan Marí Cardona a diversos articles publicats a la revista Eivissa. Totes tres parts s’estenien sobre terres del quartó de Pere de Portugal, després anomenat del Rei i de Santa Eulària. La part de la cavalleria anomenada Labritja abraçava dins els seus confins des del nord del terme de l’aleshores inexistent encara poble de Sant Llorenç (vénda de Porrals) tirant al nord fins a la mar, entre es Canaret per ponent i cala d’en Xuclà per llevant, tot incloent la ubicació del futur poble de Sant Joan. La part d’Albarqueta incloïa les terres en part així anomenades encara, a llevant i xaloc del poble de Sant Miquel. Benissomada era una alqueria del pla de Vila que ocupava unes terres en forma de vela situades a llevant de sa Sèquia Llavanera entre la barriada de Can Clavos al nord, la casa Cremada al sud i la Creu des Rieres a llevant. Aquesta cavalleria aparegué arran de la donació que Pere de Portugal féu a Pere de Cervera el novembre de 1235, després la seua viuda, Margalida, la vengué el 1308 a Guillem Escrivà. Però en aquesta documentació només apareix la part del pla de Vila, Benissomada, per la qual cosa cal pensar que fou posteriorment que se li afegiren les porcions de Labritja i d’Albarqueta, les quals a mitjan segle XVII ja en formaven part. Aleshores la cavalleria pertanyia a Mateu Riambau i des Clapers, que ostentava el títol de cavaller de Labritja arran del seu matrimoni amb Isabet Riambau d’Eimeric. Després l’heretà el fill d’ambdós, Ciriac Riambau i Riambau, i d’ella anà a la seua filla Agnès de la qual heretà el seu fill Antoni Llaudes. D’ell passà a Pere Bardaxí i després al seu fill Antoni Ignasi, capità de milícies del pla de Vila. Els cavallers de Labritja cobraven els delmes de les tres porcions esmentades del quartó del Rei i de la seua part del pla de Vila i els drets de lluïsme i fadiga d’unes cases que hi havia a mà esquerra anant del Portal Nou a la plaça de Vila, als carrers de Sant Antoni i de la Santa Creu. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments