Joveria, sa

Joveria, sa TOPON Denominació, vigent des del segle XIV, d’una finca situada dins els límits de l’actual terme municipal de la ciutat d’Eivissa. Estava travessada pel vell camí des Fornàs, que en el seu tram més pròxim a la vila també es deia camí de sa Joveria. Devora el casament de la finca encara existeix un antic pou públic, ara amb el brocal cobert de formigó, que era designat igualment amb el nom de pou de sa Joveria. [JPR] ARQUIT Una de les poques cases pageses que es conserven a les proximitats de la ciutat, ja que les obres d’infraestructura i urbanització del sòl urbà en què s’ubicaven altres cases pageses, n’han fet desaparèixer la major part. Es troba situada entre les dues rotondes, molt prop de les cases de can Misses i es Porxet, que encara es conserven, i de les ja desaparegudes de ses Galamones, sa Real i can Beia. Es tracta d’una casa de gran antiguitat, que ja apareix documentada de manera indirecta en un capbreu de 1396, on es recullen els drets i propietats senyorials de l’arquebisbe de Tarragona a Eivissa. Així mateix, figura als Llibres d’Entreveniments a partir de 1528. Malgrat que l’ús de restaurant de què és objecte des de fa alguns decennis ha donat lloc a diferents afegits i algunes modificacions puntuals, l’estructura original de l’edifici roman gairebé intacta. Presenta els trets arquitectònics i la disposició habitual de les cases rurals eivissenques. La casa s’organitza al voltant de l’habitual porxo, al qual s’obren la cuina —que conserva el forn de pa, el cossi i el parafum— i l’antiga casa des vi. Així mateix, d’aquest porxo surt l’escala que condueix a la casa alta, amb la façana rematada per un petit ràfec de teules. Cal fer l’observació que ja a la primera meitat del s XVIII, com es pot comprovar al plànol de la ciutat d’Eivissa i els seus voltants aixecat el 1738 per Joan Ballester, es tractava d’un casament de dimensions molt superiors al que aleshores era habitual, si es compara amb les construccions del seu entorn que figuren a l’esmentat plànol. Per les seues característiques arquitectòniques i el seu gran valor històric, es tracta d’un edifici digne d’un acurat estudi, protecció i recuperació. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments