Jaume III, de Mallorca

Jaume III, de Mallorca (Catània, Sicília 1315 — Llucmajor 1349) HIST Fill de l’infant Ferran, príncep de Morea, i d’Isabel de Sabran que morí en el part, per la qual cosa l’infantó fou encomanat al cronista Ramon Muntaner, que el portà a Perpinyà i el deixà a cura de la seua àvia Esclaramunda de Foix i sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca, de qui era nebot. A la mort del rei Sanç, el 1324, Jaume pujà al tron no sense que Jaume II d’Aragó intentàs anul·lar-ne el testament i fer-se amb la corona mallorquina, cosa que no aconseguí per la intervenció pacificadora del papa Joan XXII, tot i que Jaume III hagué de retre homenatge vassallàtic a Jaume II d’Aragó i renovar-lo després davant Alfons III el Benigne, amb la filla del qual celebrà el seu primer matrimoni. Tanmateix, amb l’entronització de Pere III d’Aragó el 1336 les relacions s’anaren deteriorant pel xoc d’interessos que enfrontava els dos regnes. Pere III buscà diferents subterfugis per acabar amb la situació i el 1343 desembarcà a Mallorca, que es reté sense resistència, com Eivissa, mentre el rei mallorquí es refugiava en les seues possessions pirinenques, les quals tanmateix perdé al poc temps; finalment tornà a Mallorca i s’enfrontà a l’host de Pere a Llucmajor on fou mort en combat el 1349. Fou el darrer rei privatiu de Mallorca i tant es pot considerar que deixà de ser rei de les Balears el 1343, quan són ocupades per Pere III i les comença a regir efectivament com mantenir que la seua corona cau amb la seua mort el 1349. Fos com fos, durant el seu regnat dictà les importants lleis palatines per les quals es regí la seua cort. Fou un temps que coincidí amb una etapa en la qual es registraren els primers signes de la greu recessió i crisi del segle XIV, segons l’anàlisi de B. Escandell per a Eivissa i Formentera, també de reafermament del sistema de regiment urbà, a la Universitat de creació de nous càrrecs (clavari, mostassaf, escrivà i guardià de la sal), de delimitació de competències entre aquestos i els oficials reials, d’establiment de fonts de finançament per al municipi i de regulació dels processos judicials, entre les novetats de major importància. Una de les persones que havia jugat un paper clau durant la infància del monarca, el cronista Ramon Muntaner, va morir a Eivissa mentre exercia el càrrec de lloctinent del rei. Són les diverses cartes reials trameses per la cort a Muntaner una font principal d’informació sobre aquest període, perquè aporten dades decisives per al coneixement de l’economia de l’època, de l’organització municipal, etc. Per exemple, hi apareixen qüestions com la de permetre als eivissencs l’exportació de fusta, tea, reïna i pega, una altra dóna el vistiplau reial a la continuació de l’activitat corsària contra el Magreb i Ifriqiya, una altra prohibeix als oficials reials l’exportació de cereals, bestiar, altres queviures i fins i tot sal, ja que havia estat venuda als eivissencs la seua exportació ja el segle XIII, i algunes altres notícies. Pel que fa a altres àmbits, va ser durant el regnat de Jaume III que si no es començaren, sí que avançaren molt les obres de la catedral d’Eivissa, aleshores església parroquial de Santa Maria, probablement returades poc després pel greu colp que significà l’epidèmia de pesta negra declarada poc abans de la mort del darrer monarca mallorquí. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments