Institut d’Estudis Eivissencs

Institut d’Estudis Eivissencs SOC Institució creada el 1949 per l’Ajuntament d’Eivissa a iniciativa del governador civil de Balears, José Manuel Pardo Suárez, que el desembre de l’any anterior havia visitat l’illa i havia interessat la Societat Cultural i Artística Ebusus en el projecte de creació d’una entitat d’estudis locals; a tal efecte, el governador adquirí la casa Laudis de Dalt Vila i l’adscrigué a la nova institució. La proposta fou molt ben acceptada i així Ebusus aportava la revista Ibiza, que editava des de l’any 1944, que havia de ser l’òrgan de l’Institut. L’Ajuntament havia d’assumir la gestió i, així, l’alcalde Cèsar Puget Riquer va reunir en el despatx d’alcaldia un grup de persones interessades en el projecte: Isidor Macabich, Manuel Sorà, José María Mañá de Angulo, José Sáez Martínez, Marià Villangómez, Jeroni Roig Binimelis, Josep Zornoza, Alexandre Llobet, Manuel Verdera, Josep Costa Ramon, Enric Fajarnés Cardona, Antoni Costa Ramon, Josep Tur Riera, Bartomeu Tur Guasch i Narcís Puget. En aquella reunió acordaren la creació de l’Institut amb la presidència efectiva de l’alcaldia i l’honorària del governador civil. Inicialment es proposava la constitució de quatre seccions: Arqueologia i Art, Història, Ciència i Etnologia i Costumisme. El 22 de gener de 1949 la comissió gestora de l’Ajuntament aprovava la creació de l’Institut d’Estudis Eivissencs i tot seguit s’adreçaven al Consell Superior d’Investigacions Científiques per tal d’adscriure la nova institució al Patronat Josep María Quadrado, dedicat als estudis i a les investigacions de caire local. Per tal de poder-se incorporar al patronat era necessari aportar els treballs en projecte i les publicacions efectuades; per aquest motiu era important la cessió de la revista Ibiza. D’aquesta primera època de l’Institut destaca la publicació de la revista, de la qual entre 1953 i 1960 es publicaren sis números i l’edició dels llibres següents: de Josep Costa Ramon, Derecho Foral Ibicenco; d’Isidor Macabich, Santa María la Mayor. Los Cronistas (apuntes históricos) (1951), Historia de Ibiza. Crónicas siglo XIX (1955), Historia de Ibiza. Antigüedad (1957), Historia de Ibiza. Costumbrismo I (1960), Costumbrismo II (1966); d’Enric Fajarnés Cardona, Viaje a Ibiza (1958); d’Antoni Costa Ramon, La triple muralla de la Ibiza árabe. Ensayo de topografía histórica (1962). A pesar dels molts projectes i seccions, poca cosa més se sap de les seues activitats, llevat de les publicacions. Entre 1963 i 1966 l’Institut va entrar en una letargia, amb molt poques activitats. Cal pensar que havia desaparegut com a entitat pròpia, era un organisme difuminat dins de l’organigrama de l’Ajuntament d’Eivissa i era emprat pels regidors segons la seua conveniència i així en una memòria apareix com a col·laborador de la Biennal Internacional d’Art Universitari i organitzador de diverses conferències a l’entorn de les biennals, però no apareix el seu nom en els catàlegs d’aquestos certàmens artístics. El 1969 el regidor de cultura, Enric Ramon Fajarnés aprofità la figura de l’Institut per publicar el llibre de Bartomeu Barceló Pons Evolución reciente y estructura actual de la población en las Islas Baleares, l’edició del qual varen fer institucions que pertanyien al Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Institut de Geografia Aplicada del Patronat Alonso de Herrera i l’Institut d’Estudis Eivissencs. La notícia de l’existència de l’Institut va moure la curiositat de Josep Marí Marí que demanà a Marià Villangómez la possibilitat de continuar amb l’entitat. Juntament amb un petit grup de joves, acudiren a entrevistar-se amb Ramon Fajarnés que acceptà la iniciativa i es va comprometre a convocar els encara membres de l’Institut i plantejar la seua reorganització. La reunió se celebrà el 15 de juny de 1970 amb l’assistència d’Enric Ramon Fajarnés, en representació de l’alcalde, Jaume Marí Corbella, com a secretari i en substitució de Josep Tur Riera, Isidor Macabich, Manuel Sorà, Manuel Verdera, Josep Tur Soler Ernest Castelló i un grup de joves que assumiren els diferents càrrecs i vocalies de l’entitat. Aquell mateix estiu començaren les activitats, les primeres de les quals foren la publicació, primer en capítols a Diario de Ibiza de Notas para la historia de las Murallas Renacentistas de Ibiza, de Bartomeu Escandell, després editat en forma de llibre; l’altre fet destacat fou l’arribada, amb motiu del 735è aniversari de la conquista catalana, de la rèplica de l’estàtua jacent de Guillem de Montgrí que es troba a la catedral de Girona. També d’immediat es reiniciaren els contactes amb el Patronat Josep Maria Quadrado. L’any següent ja se celebrà la primera assemblea de socis en la qual es plantejà la necessitat d’independitzar-se de l’Ajuntament, ja que el funcionament d’una entitat cultural no podia estar mediatitzat per la lenta inèrcia de la burocràcia oficial. Publicaren els dos primers llibres editats per l’Institut i organitzaren la primera festa dels llibres i iniciaren la Festa de la Nit de Sant Joan. Tot seguit començaren a treballar en l’elaboració de l’esborrany d’uns estatuts, que foren una còpia dels de l’Obra Cultural Balear. L’aprovació dels estatuts per part de l’assemblea va ser el mes d’abril de 1974, però aquestos estatuts no foren aprovats pel Ministeri de Governació ja que no acceptava la denominació d’institut, perquè deia que podria confondre’s amb un centre oficial d’ensenyament. Començava una etapa d’incerteses ja que la al·legalitat podia significar el tancament de l’Institut en qualsevol moment per part de l’autoritat governativa. Es realitzaren multitud de gestions i es demanà ajuda a totes aquelles personalitats poguessin col·laborar a l’aprovació dels estatuts. Aquestos contactes varen mostrar el convenciment que la manera més ràpida de solucionar la indefensió jurídica en la qual es trobava l’Institut, era tornar a redós de l’Ajuntament i així aconseguir el reconeixement oficial d’una institució. Els regidors Josep Bonet Ribas i Joan Costa Tur varen ser els valedors de l’Institut en aquells delicats moments —delicats per a l’Institut i difícils pel moment històric d’indefinició que es vivia. Varen presentar al plenari de l’Ajuntament una moció per la qual se sotmetia l’aprovació d’un reglament que vinculava l’Institut a l’Ajuntament. Aquest reglament fou aprovat a final d’octubre de 1975. La comissió executiva insistí en la necessitat de tenir personalitat jurídica pròpia i encarregaren que Josep Melià Pericàs fes les gestions pertinents davant del Ministeri de Governació. Finalment, el maig de 1977 aconseguiren l’aprovació dels estatuts. Totes aquestes dificultats estatutàries no impediren que paral·lelament es desenvolupassin multitud d’activitats i així l’octubre de 1970 començaven els cursos de català impartits per Marià Villangómez i Josep Marí. El 1971 se celebrava la primera edició de la Festa de la Nit de Sant Joan i tot seguit es convocaven els premis literaris escolars associats a la Festa. També aquell any organitzava per primera vegada a Eivissa la festa del llibre, que l’any següent s’allargà durant una setmana; celebrà el Festival de la Cançó Catalana al baluard del Portal Nou amb actuacions de Ramon Muntaner i Joan Murenu i Victorí. Publicà Terra i somni. Curs d’iniciació a la llengua i Endevinetes. Aquell any inauguraven la primera seu, un minúscul pis en el Pati d’Armes, cedit per l’Ajuntament. Des de 1972 va tornar a publicar la revista Eivissa , que arribava la 3a època. L’any 1974 es traslladà l’oficina a l’entresòl de l’edifici de “la Caixa” i aquell any se celebrava el primer Curs Eivissenc de Cultura , que en les primeres edicions es feia durant l’estiu, amb un seguit de cursets monogràfics. El segon curs fou suspès per l’autoritat governativa. Aquell any traslladaven la seu a la Casa de l’Església, acabada recentment; amb aquest trasllat, els cursos de llengua que se celebraven a l’Institut Santa Maria, passaven a realitzar-se a la seu de l’Institut. També aquell any s’iniciava a Diario de Ibiza la secció “De pinte en ample”, dues pàgines setmanals en llengua catalana, apareixien en l’edició del diumenge i n’ocupava les pàgines centrals. Aquesta iniciativa durà un any i mig; quan l’Institut es va desentendre de la secció, el Diario va continuar publicant aquesta secció amb la col·laboració de Joan Castelló, més endavant s’hi afegí Vicent Tur Guasch que firmava “Es xacoters de Balafi”. Entre els anys 1976 i 1977 va tenir una destacada participació en el Congrés de Cultura Catalana , amb multitud d’actes i documentació; cal apuntar que a Eivissa se celebraren els actes de cloenda de l’àmbit d’Arts Plàstiques. L’any 1978 la comissió executiva acordava la realització d’un llistat toponímic per tal de donar-lo als organismes oficials i d’aquesta manera establir la correcta ortografia de cada indret; aquest primer document duia el títol de “Toponímia bàsica de les Pitiüses” i era format per uns 500 topònims, dels quals 100 eren de Formentera. Ja en anys successius es redactaren informes toponímics per a ajuntaments com el de Formentera, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja o Sant Josep de sa Talaia. També el 1989 elaboraren un informe a petició de l’Ajuntament d’Eivissa sobre els noms dels carrers del municipi i la seua adaptació a la llengua catalana; aquest llistat fou ampliat el 1986 i el 1988. També el 1983 un equip de l’Institut va revisar, per encàrrec del Ministeri de Defensa, la toponímia dels mapes militars. Aquestos llistats serviren de base per a l’elaboració del Decret 36/1988 del Govern Balear i d’altres posteriors, que establien els principals topònims de les Pitiüses. Al llarg dels anys ha continuat desenvolupant les activitats anuals programades i les extraordinàries que s’anaven presentant, així el 1980 gestionà erigir el monument a Isidor Macabich a sa Carrossa. El 1985 organitzà un seguit d’actes amb motiu del 750è aniversari de la conquista catalana de les Pitiüses, els quals tengueren gran repercussió a pesar de la desídia que l’equip de govern del Consell Insular va mostrar cap a aquesta efemèride. El 1986 organitzà un seguit d’actes en el marc del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i aquell mateix any s’aconseguia la recepció del canal de TV3 a les Pitiüses gràcies a les gestions que per encàrrec de l’Institut va realitzar Antoni Munné. El 1989 començà a atorgar les Mencions d’Honor Sant Jordi, distinció de caràcter honorífic a persones, empreses o institucions que s’hagin distingit per la seua feina en favor de la llengua i de la cultura de les Pitiüses. També aquest mateix any començà a editar l’almanac El Pitiús, hereu del que durant quaranta anys havia publicat Joan Castelló Guasch amb el mateix títol, però en castellà. El 1990 en el marc del XVI Curs Eivissenc de Cultura, dedicat a Marià Villlangómez, se celebraren també les XXII festes populars de cultura “Pompeu Fabra”. També aquell any es reuní a la seu de l’Institut la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Els cursos de llengua s’han anat ampliant gràcies a convenis que s’han signat amb diferents ajuntaments de l’illa d’Eivissa. Ha format un grup de teatre que ha representat una obra anualment. També ha fomentat l’excursionisme amb el Grup de Coneixement del Medi , amb sortides a diferents indrets de les Pitiüses. Ha mantengut al llarg del temps representació al consell acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics i des de 1999 a 2003 ha tengut un representant a la Comissió del Patrimoni Historicoartístic d’Eivissa i Formentera; també participa a diferents instàncies, com són el Comitè organitzador de l’agermanament oficial de les illes Balears i Eòliques, coordinat per l’Associació d’Amics de l’Arxiduc, la Comissió de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, la Comissió Ambiental de les Pitiüses, el Consell Assessor del Gabinet d’Onomàstica (Toponímia i Antroponímia de la Universitat de les Illes Balears), el Consell de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Eivissa, la Comissió del Patrimoni Documental de les Illes Balears, el Patronat de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, el Fòrum d’Educació Ambiental de les Illes Pitiüses, Trobades d’escoles Junts per la Llengua... La seua labor ha estat reconeguda en diverses ocasions i així el 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement al seu treball per la recuperació de la identitat cultural i lingüística a Eivissa i Formentera, com també per la seua tasca de recerca i dinamització cultural i cívica de les Pitiüses; el 2001 se li concedí la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Han presidit l’entitat les següents persones: Josep Marí Marí 1971-76, Joan Marí Cardona 1976-95 i Marià Serra Planells des de 1995. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments