Institut d’Ensenyament Secundari Marc Ferrer

Institut d’Ensenyament Secundari Marc Ferrer ENSENY Centre d’ensenyament situat a l’illa de Formentera, als afores del nucli urbà de Sant Francesc, entre aquest i la zona coneguda com ses Bardetes, al peu del puig dels molins de la Miranda. La història d’aquest centre es presenta estretament lligada a la història dels estudis d’educació secundària a Formentera. L’aïllament i endarreriment sociocultural i econòmic de Formentera en la postguerra convertien l’educació bàsica en l’única opció formativa de la majoria dels habitants de l’illa. Els anys seixanta del segle XX, la situació començà a evolucionar: l’economia turística incipient permeté l’obertura necessària a l’exterior com perquè l’opció dels estudis secundaris fos valorada per un sector de la joventut formenterera. Els anys setanta del segle XX, l’opció dels estudis per lliure, assistint a proves presencials a Eivissa, era adoptada ja per una quantitat significativa d’estudiants. Alguns, amb més recursos, podien anar a estudiar a Eivissa, a l’Institut Santa Maria, aleshores l’únic de les Pitiüses, o als seminaris, en règim d’internat, i amb la necessitat de completar estudis a Palma o a Barcelona. A final d’aquella dècada, afavorides per la nova conjuntura política, les famílies de l’alumnat havien constituït una associació de pares d’alumnes de BUP, la qual inicià un debat social al voltant de la necessitat que a Formentera es disposàs de les infraestructures educatives adients per permetre que els joves no haguessin de desplaçar-se a Eivissa per cursar estudis secundaris. Els impulsors d’aquest debat, un sector de la població escolaritzada durant la Segona República i amb una trajectòria acadèmica estroncada pel desert cultural de la postguerra, plantejaven l’educació com un dels pilars del progrés de la comunitat, en uns moments en què Formentera havia encetat un corrent de canvi a múltiples nivells. Altres entitats cíviques, com l’Obra Cultural Balear, es feren ressò d’aquesta reivindicació i s’inicià un procés de canvi en el panorama educatiu. El curs 1977-78, un grup de pares organitzà un servei d’assistència docent als estudiants, en el qual participaren com a ensenyants diferents llicenciats establerts professionalment a Formentera, entre els quals destacà l’arquitecte Francesc Negre Rigol. Les activitats educatives es vehiculaven a través de l’Institut Nacional de Batxillerat a Distància (INBAD). Aquestes classes s’ampliaren el curs següent, amb la incorporació de professors entre els quals es trobaven Teresa Roca, el biòleg Santiago Costa Juan i l’historiador Vicent Serra Ferrer. El curs acadèmic 1979-80 diferents gestions feren possible que un equip de professors de l’Institut Santa Maria d’Eivissa es desplaçàs a Formentera per realitzar els exàmens. Les instal·lacions, situades a les escoles Velles de Sant Francesc i en alguna sala annexa municipal, s’anaren acondiciant progressivament —instal·lació de mitjanades de separació de les aules, biblioteca, etc.— a les exigències d’una activitat que, en conjunt, afectava ja desenes d’alumnes dels diferents cursos de BUP i COU. Així, el curs 1980-81 s’aconseguí que es declaràs l’extensió a Formentera de l’Institut Santa Maria d’Eivissa. Quan s’hagué consolidat aquesta oferta educativa, que a mitjan dècada dels vuitanta comptava amb una generalitzada acceptació, entrà en funcionament, el curs 1984-85, el nou edifici polivalent del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, que acollí els ensenyaments secundaris durant els següents quinze anys. En aquell període entrà en vigor la reforma educativa contemplada en la Llei orgànica general del sistema educatiu (LOGSE) i l’institut de Formentera —que és com era conegut popularment—, per decisió del claustre, acollí progressivament a partir de principi de la dècada dels noranta, com a experiència pilot a les Pitiüses els nous organigrames educatius, que anys més tard comportarien l’ensenyament secundari a partir dels dotze anys i l’obligatorietat d’aquest fins als setze. L’aplicació de la nova ordenació educativa, que instaurava els nivells d’ensenyament secundari obligatori (ESO) i batxillerat en substitució dels antics BUP, COU i Reforma (REM), va fer que l’edifici tornàs a veure’s limitat en qüestió d’espai: les aules eren massificades i els cursos inferiors havien de continuar impartint-se a les escoles de primària. L’edifici definitiu on s’ubicarien els estudis de secundària a Formentera fou inaugurat a principi del curs 1998-99. Consta de setze aules —amb capacitat per a dotze unitats per a ESO i quatre per a batxillerat—, distribuïdes en planta baixa i pis, i poliesportiu d’ús compartit amb l’Ajuntament de Formentera, que donen servei a una comunitat escolar força estable des del punt de vista numèric a principi del segle XXI, formada per uns cinquanta professors i professores i entre 300 i 400 alumnes dels diferents nivells. Ambdós edificis passaren a conèixer-se, respectivament, com institut Vell i institut Nou. Les possibilitats que oferien les noves instal·lacions permeteren oferir, des del curs 1999-2000, algunes modalitats formatives relacionades amb la formació professional, establint un torn de tarda en les activitats docents. L’edifici acull també les instal·lacions de l’extensió a Formentera de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Eivissa i Formentera i, provisionalment, des de 2001, les activitats de l’Escola Municipal de Música i el Conservatori. Des que l’institut de Formentera deixà de ser extensió, a partir del curs 1991-92, hi ha hagut, en diferents períodes, dos directors: Santiago Costa Juan i Inés Castillo López. El fet que es tracti de l’únic centre d’ensenyament secundari de l’illa motiva que l’autonomia que la legislació consagra per a les institucions educatives, reflectida al projecte educatiu del centre en el qual cristal·litzen els principis pedagògics implantats des de l’inici, s’hagi desplegat sovent segons el principi de la integració en l’entorn immediat, cultural, mediambiental i sociolingüístic. Per això, s’han articulat iniciatives de projecció envers el teixit social (grups de teatre; la revista de centre Es fumeral, de les més antigues de les Pitiüses, els orígens de la qual es remunten a 1980 i que fou represa el 2000; intercanvis socioculturals amb poblacions agermanades, etc.) i s’han impulsat mesures que potenciïn l’arrelament de l’alumnat en l’entorn. En concret, les mesures de planificació lingüística incloses dins del projecte lingüístic de centre, que consagren el català com a llengua vehicular, reberen l’any 2003 un dels premis de l’àmbit de Països Catalans Baldiri Reixac de la Fundació Jaume I. L’escassa massificació del centre, unida a la necessitat de pal·liar els efectes de l’aïllament geogràfic per garantir la igualtat en l’accés a l’educació, han permès la participació regular de l’IES Marc Ferrer en diferents programes pilot en l’àmbit de les xarxes informàtiques i l’educació a través de la Xarxa (LUX), així com també la participació en programes d’intercanvi educatiu d’abast europeu (Comenius). [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments