Ibizagrafic

Ibizagrafic ART Certamen de gravat d’àmbit internacional i de celebració biennal que des de 1972 organitza el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.

Ibizagrafic és hereu directe, o el que es podria entendre com una especialització, de la Bienal de Ibiza celebrada des de 1964 i projectada per l’Ajuntament d’Eivissa, la Delegació Nacional de Cultura i l’associació Amigos de Ibiza.

La seua celebració es va veure interrompuda, entre 1985 i 1992, coincidint amb el tancament del Museu d’Art Contemporani.

El 1992 reprengué la seua existència i ha estat convocada des d’aleshores.

En el seu origen, la Bienal de Ibiza s’articulava en apartats tècnics molt diversos, i el 1972 es decantà pel gravat, en funció de l’empenta que les arts de l’estampació cobraren els anys setanta, però també hi ha raons de tipus pressupostari que obligaren aquesta biennal a reduir les seues ambicions programàtiques.

En el seu reglament s’estipulava una organització el màxim òrgan de la qual era l’anomenat consell rector de la Bienal de Ibiza; la seua responsabilitat executiva era competència d’un director tècnic del qual a la vegada depenia l’equip de direcció i la comissió coordinadora. El consell rector de la biennal estava format per un president, un secretari i diversos membres, alguns dels quals eren delegats i altres titulars; entre ells hi havia el president d’Amigos de Ibiza, l’alcalde d’Eivissa i el president del Foment del Turisme d’Eivissa i Formentera. El reglament també establia que podria haver-hi comissaris responsables de la participació d’artistes de cada país.

Al mateix temps s’estipulava que al fil de la biennal es podien organitzar mostres monogràfiques, antològiques o retrospectives.

El caràcter internacional de la mostra fou sempre marcat i vocacional. Va acompanyar l’exposició, regularment, l’edició d’un catàleg oficial. Curiosament, les obres presentades a concurs podien ser venudes per part dels artistes i l’organització es quedava amb el 30% de l’import de venda fixat pels participants.

Ibizagrafic va comptar sempre amb un jurat per atorgar els premis; en un principi aquest jurat es va distribuir en dues comissions, una de selecció i una altra de qualificació. Els darrers anys ambdues comissions s’han unit en una sola que és al mateix temps de selecció i de qualificació. Les obres premiades passen a formar part de les col·leccions del Museu d’Art Contemporani.

Quant al contengut tècnic d’Ibizagrafic, va quedar clara a partir de 1972 la seua decantació per les diferents tècniques d’estampació a l’ús, és a dir: aiguafort, serigrafia, litografia, vernís moll, aiguatinta, etc.

Ibizagrafic és convocada pel Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i manté de manera honorífica la figura del consell rector de la biennal; la seua organització es basa en una convocatòria oberta, plural, jove i internacional, que accepta totes les tècniques derivades no únicament de la tradició, com les anteriorment esmentades, sinó també la fotografia, la impressió digital, les tècniques derivades de la impressió industrial i qualsevol innovació en aquest àmbit.

En les darreres edicions ha acceptat, fins i tot, suports virtuals, com el vídeo, net-art, etc. En aquesta darrera etapa hi ha un comissari de la biennal que coincideix amb el càrrec de director del Museu d’Art Contemporani i un jurat de selecció i qualificació nomenat entre persones de provat prestigi dins el món de l’art actual.

Des de l’any 2000, Ibizagrafic compta, a més, amb un patrocinador en exclusiva, la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM).

S’atorguen tres premis i les mencions honorífiques que el jurat consideri convenient atorgar; aquestes obres són adquirides pel Museu per a les seues col·leccions i, continuant amb la tradició, el primer premi, a més, consisteix en l’organització d’una exposició monogràfica de l’autor premiat al Museu.

La col·lecció d’estampes d’Ibizagrafic és una de les més interessants i de més qualitat a nivell internacional del que han estat els últims trenta anys a través del món de l’estampació en paper.

Han estat premis de la biennal importants artistes entre els quals es poden destacar Corneille, Millares, Tàpies (Ibizagrafic 1972), Bechtold, Hinterreiter, Saura, Schlösser, Schumacher (Ibizagrafic 1974), Hideo Honda, Soichi Ida (Ibizagrafic 1976), Koyu Aoyama, Julio Le Parc, Yoshio Yamanobe (Ibizagrafic 1978), Amadeo Gabino, Kunito Nagaoka, Taniguchi, Emilio Vedova (Ibizagrafic 1980), Nils Burwitz, Ah-Yoo Son, Junichiro Yoshimatsu (Ibizagrafic 1982), Morimoto, Fumiko Shinkai (Ibizagrafic 1984), Christine Ravaux, Rosa Tarruella, Susumu Endo (Ibizagrafic 1992), Oscar Manesi, Pavel Makov, Luc Van Malderen (Ibizagrafic 1994), Junichi Morimoto, Martin Levine, Yosuke Imai (Ibizagrafic 1996), Lihie Talmor, Masahiro Fukuda, Oh Yi Yang (Ibizagrafic 1998), Mitsuru Nagashima, Blanca Esther Navas, Thierry Wesel (Ibizagrafic 2000), Ana de Matos, Corina Yllera, David Trullo (Ibizagrafic 2002). [ERS]

Descàrregues

Col·laboradors