Guasch i Bufí, Antoni

Guasch i Bufí, Antoni (Santa Eulària des Riu 1879 — Sevilla 1965) REL/LING Va néixer a la casa pairal de can Ros, del puig de Missa, que després serví de seu al Museu Etnogràfic de les Pitiüses. Era el menor de cinc germans. A l’edat de 10 anys va entrar com a alumne intern al Seminari Diocesà d’Eivissa, on va romandre durant sis cursos, al llarg dels quals sempre va obtenir la qualificació de meritissimus en totes les assignatures. Molt aviat va cursar la sol·licitud per entrar a la Companyia de Jesús i el 1896 el jesuïta valencià Francesc Quadras, que va predicar a l’església de l’antic convent dels dominics, va demanar l’autorització paterna, cosa que s’aconseguí després de moltes súpliques del jove seminarista. Va ingressar en el noviciat de Gandia; el 1898 el varen traslladar al col·legi de Juniorat de Veruela, Saragossa, on cursà estudis d’humanitats. Estudià retòrica al col·legi de Tortosa i teologia al col·legi màxim dels Pares Alemanys de Valkenburg, Holanda. Va obtenir el doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot el 1911 a Valkenburg i tot seguit exercí de professor al col·legi del Sagrat Cor de la Companyia situat al carrer de Casp de Barcelona. L’estiu de 1912 va tornar a Eivissa per primera vegada. El 1916 els jesuïtes obtengueren autorització papal per fundar la universitat catòlica de Tokyo, que rebé el nom de Sophia. El pare Guasch va ser-ne un dels vuit professors fundadors. Fou escollit pels seus profunds coneixements tant de llengües clàssiques com modernes; dominava a la perfecció més de dotze llengües. D’algunes d’elles en tenia un coneixement tan extens que n’escrivia gramàtiques. A Tokyo exercí també la docència a la Universitat Imperial on impartia castellà i alemany. L’estada al Japó durà set anys, durant els quals escrigué una gramàtica nipona, que sembla que no s’arribà a publicar mai. Entre 1924 i 1928 va estar destinat com a procurador de les missions jesuítiques de les illes Carolines i Marianes, on sembla que va aprendre dues de les llengües indígenes. Després fou destinat a Sao Paulo, on va tenir cura espiritual de la nombrosa colònia japonesa radicada al Brasil. El 1930 retornà al col·legi de Barcelona on impartí llatí i anglès, classes que compaginà amb altres a l’Institut Comercial de la Immaculada. L’any 1932 tornà a Eivissa per segona vegada; una estada molt breu per veure per última vegada la seua mare, quan ja es veia imminent la dissolució de la Companyia de Jesús per part del govern de la II República. Traslladat a l’Argentina, tot seguit fou destinat a la parròquia d’Horqueta, al Paraguai. L’arribada a aquest país va coincidir amb el conflicte bèl·lic contra Bolívia per la possessió de la regió del Chaco, cosa que permetria donar una sortida marítima a aquest últim país. El pare Guasch es va trobar en un país amb una llengua totalment nova per a ell, el guaraní o també dita tupí, que pertany a la família lingüística i cultural ameríndia; aquesta llengua s’estén des de l’Amazones a l’Uruguai i des de l’Atlàntic a les muntanyes andines, formant grups discontinus. Fou la llengua que adoptaren els missioners i els colonitzadors per establir contactes amb els pobles indígenes. El guaraní és juntament amb el castellà la llengua oficial del Paraguai. Seguint la doctrina jesuítica que tan bé havia observat a tots els llocs on fou destinat, d’aprendre la llengua del país on es viu, de seguida s’inicià en l’estudi de la llengua guaraní i el propi pare Guasch confirmava que va assistir durant unes mil hores a classes d’aquesta llengua de la mà de l’arquebisbe Sinforiano Bogarín. Però Guasch no es limità a aprendre la llengua sinó que tenia una marcada vocació de gramàtic i així a la vegada que començà a sentir notes fonètiques i paraules escrites de la nova llengua, tenia una tendència innata a convertir-ho en esquemes, paradigmes, categoritzacions i estructures gramaticals. L’any 1935 el pare provincial Luis Parola li comentà la necessitat de poder disposar d’una gramàtica guaraní que fos el punt d’unió entre els primers jesuïtes que cristianitzaren la regió i els pares de la Companyia de Jesús d’aleshores, i li aconsellà que anàs acompanyada amb contes, cançons, tradicions, vocabulari, etc. Aquestes recomanacions foren immediatament acceptades per Guasch, que començà a dedicar-se intensivament a l’estudi i sistematització d’aquesta llengua, i es convertí aviat en el successor del pare Antonio Ruiz de Montoya, que fundà onze missions entre 1622 i 1629 i que va escriure la primera gramàtica guaraní. Aquest encàrrec té un parèntesi de quatre anys, ja que el 1937 fou traslladat a Córdoba (Argentina) on impartí classes i redactà una gramàtica llatina per a text dels seminaristes argentins, per haver-se suspès les importacions des d’Espanya, a causa de la Guerra Civil. Ocupà després la càtedra de llatí i després la de grec del seminari metropolità de Villa Devoto, Buenos Aires. El 1941 retornà al Paraguai i es lliurà intensament al treball de recollir el material que li havia de servir per als seus treballs posteriors. Totes les seues observacions són anotades en quaderns. Aquestes anotacions, fetes entre aquell any i el 1959 ocuparen un total d’un centenar de quaderns, que són mil pàgines de guaraní legítim, pur i genuí, que va brollar en algun moment dels llavis d’algun paraguaià i al punt fou enregistrat en el paper. El 1944 va sortir El idioma guaraní, del qual es feren tres edicions en vida de Guasch, en les quals hi ha una evolució a mesura que aprofundeix el seu coneixement de la llengua. Una trajectòria semblant es troba en les quatre edicions del Diccionario castellano-guaraní, guaraní-castellano. Al pròleg de la primera edició afirma que l’única manera d’aturar la decadència del guaraní és la d’ensenyar-lo a les escoles com a primera llengua dels infants i, sobretot, abans que coneguin el castellà. A partir d’aquell moment dedicà tots els seus esforços a preparar llibres sobre el guaraní, però sense deixar de banda la seua tasca religiosa a la parròquia de Cristo Rey, d’on fou el director espiritual de la comunitat i responsable de la biblioteca —encarregat de preparar i dirigir els casos de moral de la cúria metropolitana—, vicari cooperador de la parròquia de Sant Estanislau, etc. El 1952 la Companyia de Jesús va decidir la creació a Paraguarí d’una escola de llengües on ensenyar el guaraní als joves jesuïtes, sota la direcció d’Antoni Guasch. D’entre els alumnes que va tenir, va sobresortir el mallorquí Bartomeu Melià Lliteres, que ha continuat la tasca de Guasch. Amb motiu d’un viatge que va realitzar a Espanya per tal d’aconseguir la publicació de la seua gramàtica i del diccionari guaraní, visità Eivissa per última vegada el 1962. Fou també membre de l’Acadèmia Guaraní. El 1965 viatjà a Sevilla amb l’esperança d’aconseguir la publicació del Florilegio bilingüe guaraní-español i allí, a la residència dels jesuïtes del carrer de Trajà, va morir. El jesuïtes crearen en honor seu el Centro de Estudios Paraguayos Antonio Guasch. Queda però, de moment inèdita, l’autobiografia Rutas de una vida, que el propi autor va definir com: Història anecdòtica dels viatges per terres de França, Alemanya, Filipines, el Japó, illes Carolines i Marshall, Nord-amèrica, Argentina i Paraguai; amb interessants dades sobre etnografia, temes de missions, vida del missioner en soledat, viatges en canoa pels tranquils rius del Brasil, creuers a vela per... L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu li ha dedicat el carrer que arriba al puig de Missa. Obres escrites per Antoni Guasch Bufí: Florilegio de sentencias griegas o Primer libro de traducción griega, publicat sobre el 1905 i tres edicions més a partir de 1944 a l’Argentina; Método de Alemán, publicat als voltants de 1912-13 i reeditat després a l’Argentina; Antología latina I, Buenos Aires 1947 (2 edicions); Antología latina II, Buenos Aires 1947 (2 edicions); Antología latina III, Buenos Aires 1947; Claves de temas de la Antología latina, Buenos Aires 1944 (3 edicions); Gramática teórico-práctica del latín clásico, Buenos Aires 1948; Temas de latín clásico, Buenos Aires (3 edicions); Antología alemana, Buenos Aires; El idioma guaraní, Asunción 1944; El idioma guaraní, Asunción 1948; Catecismo bilingüe guaraní-español, Buenos Aires 1952; El idioma guaraní; gramática y antología de prosa y verso, Asunción 1956; Diccionario guaraní-español y español-guaraní (3 edicions); Diccionario español-guaraní, guaraní-español, Sevilla 1961; El idioma guaraní. Gramática y antología de prosa y verso (4 edicions), Asunción 1976. Obres inèdites que, en general, es troben manuscrites i guardades al Paraguai: Escritura japonesa (començada el 1916 a Tokyo); Elementos de lengua japonesa (1926); Gramática alemana completa; Gramática alemana, Tomo II; Fonética de Ibiza y Mallorca (apunts); Parterre florido (apunts); Libro de números (càlculs matemàtics als quals era molt afeccionat); Inglés ordenado y japonés (apunts); Florilegio bilingüe guaraní-español; Kempis en guaraní; Ejercicios de estilística guaraní; Cursillo de fonética experimental (apunts 1952-1960); Entorno al catecismo bilingüe (anotacions); Rutas de una vida. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments