Guàrdia Civil

Guàrdia Civil MIL Institut de l’Exèrcit creat a final de la guerra carlina, el 1844, per Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, que la dirigí fins al 1854. Sota la dependència del Ministeri de la Governació, el cos estava encarregat de la lluita contra el bandolerisme, la repressió del contraban i la vigilància de les fronteres. Era un cos eminentment rural, per la qual cosa fou destinat a reprimir els moviments camperols que sovintejaren a final del s XIX. Així mateix, lluitaven contra l’anarquisme, rural o urbà, en procés d’expansió el primer terç del s XX. L’hostilitat de bona part dels sectors populars obligaren els governs de la Segona República a crear el cos de la Guàrdia d’Assalt, que es mantengué fidel al règim democràtic i fou suprimit en acabar la Guerra Civil. El 1940 la Guàrdia Civil absorbí el cos de carrabiners, que majoritàriament també s’havia mantengut fidel a la República. Des de 1959 la Guàrdia Civil s’encarrega del trànsit i de les carreteres a tot el territori estatal, excepte a les comunitats amb policia autonòmica. Fins al 1986 el cos fou sempre dirigit per un tinent general, la qual cosa demostra l’estreta vinculació tradicional amb l’estament militar. L’any 1846 arribà a Balears, en concret a Palma, el primer destacament de la Guàrdia Civil i poc després arribà a l’illa d’Eivissa. Des d’aleshores, s’anà desplegant per les zones rurals de la geografia illenca, s’encarregà principalment del manteniment de l’ordre públic als pobles, i de la lluita contra el contraban a les costes. El 1936 la Guàrdia Civil a Balears estava sota el comandament del tinent coronel Álvarez Ossorio. A les Pitiüses, en esclatar la Guerra Civil, el cos comptava amb una trentena d’agents repartits pels pobles. El 19 de juliol, posats a les ordres del comandant Juli Mestre, col·laboraren en la destitució de les gestores municipals del Front Popular i a la reposició dels consistoris de dretes a tots els ajuntaments pitiüsos. Juntament amb grups de civils d’extrema dreta iniciaren les patrulles de vigilància i detencions d’elements esquerrans fins que, amb l’arribada de les tropes republicanes, els oficials hagueren de fugir per no ser detinguts. Així i tot, alguns guàrdies moriren en la repressió republicana, sobretot la nit del 13 de setembre de 1936 al castell de Vila. Recuperades definitivament les illes per a la causa nacional franquista, la Guàrdia Civil retornà a les seues tasques de repressió del contraban, molt estès els anys quaranta, i de manteniment de l’ordre públic. Així mateix, s’encarrega de la vigilància del port i aeroport i la lluita contra el tràfic de drogues. [APG] SOC El cos de la Guàrdia Civil està desplegat per les Balears i les Pitiüses formant organitzativament la 313 comandància. A Eivissa i Formentera hi ha destinats efectius de la 8a companyia, la qual, a més dels guàrdies de la policia judicial, compta amb un destacament de trànsit, un grup d’activitats subaquàtiques, un grup d’investigació fiscal antidrogues i un grup d’especialistes en desactivació d’explosius. El 1854 el cap de la línia d’Eivissa de la Guàrdia Civil era el segon tinent Esteban Giménez Guerra, mentre que el 1902 era el també segon tinent Abundio Martínez Caballero. El 1868 va ser creat el destacament de Vila i el càrrec de comandament de la línia d’Eivissa, que va ocupar un edifici al carrer del Bisbe Azara fins al 1974, quan va passar a un nou edifici a la zona de Can Sifre, a la carretera de Sant Jordi. Aquest edifici fou enderrocat l’any 2002 i en el seu solar, i durant l’any 2003, està projectat construir una nova caserna; mentrestant, ocupa provisionalment unes dependències del quarter militar de sa Coma, a la carretera de Sant Antoni. Únicament resta a Can Sifre el destacament de Trànsit. A la seua creació, el destacament de Vila constava d’un caporal, un corneta, dos guàrdies de primera i quatre guàrdies de segona. El destacament de Sant Antoni de Portmany es va crear el 1886 i estava format per un caporal i quatre guàrdies de segona. L’Ajuntament, presidit per Bartomeu Ferrer Riera, va acordar llogar a Bartomeu Costa Prats una casa situada al carrer de Sant Vicent per 390 pessetes anuals, pagades per l’Ajuntament, per proporcionar habitatge a les famílies de la Guàrdia Civil allí destinades. La caserna va existir a aquest indret fins a l’any 1993, quan va passar a un edifici nou del camí de Benimussa. També l’any 1886, l’alcalde de Sant Joan de Labritja, Joan Marí Torres, cedí gratuïtament una planta baixa i un pis, propietat de l’Ajuntament, situat al nucli urbà del poble, com a allotjament a la força de la Guàrdia Civil. El destacament de Sant Josep de sa Talaia va establir-se el 1926, en un edifici cedit gratuïtament per l’Ajuntament, com era costum. El 1887, Vicent Tur Torres, alcalde de Santa Eulària, cedí un immoble de la seua propietat a la plaça de la Constitució per al destacament de Santa Eulària des Riu, format per un sergent i quatre guàrdies de segona, fins que el 1993 passà a un edifici nou construït a propòsit al camí de sa Rota d’en Pere Cardona. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments