Granada, la

Granada, la GEO Agrupació de cims que es troben al sud-est de l’illa d’Eivissa, a l’extrem sud-est del conjunt muntanyós conegut com la serra Grossa, molt prop de la ciutat i del pla de Vila. Presenten una disposició en línia recta i d’oest a est, arribant a assolir altures des dels 305 m —el sector central— fins als 275 m, quan la Granada rep un altre nom, el de serra de Can Jaume.

Els seus límits són: al sud, el puig de can Fita i el puig des Cònsol; a l’est, el puig d’en Negre; al nord, la serra de sa Vinya Llarga o serra Llarga i la serra des Collet, i a l’oest, el canal d’en Ferrer i la serra d’Allà Darrere.

De la serra de sa Vinya Llarga, baixa en direcció a la Granada el torrent de la Granada. Primer, en direcció nord-sud, després, oest-est i, finalment, torna a discórrer de nord a sud. De la Granada neix el torrent d’en Capità —començant el seu recorregut d’oest a est— que rep, més endavant, com a afluent, el torrent de la Granada.

Administrativament, la Granada fa de partió en la confluència dels municipis d’Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia i, antigament, devia fer de partió entre els quartons de Portmany i de ses Salines. Una part, el vessant nord, pertany administrativament al municipi de Sant Antoni de Portmany i es troba inclosa a la vénda des Fornàs, la més meridional de la parròquia de Sant Rafel. El vessant sud es troba dins el municipi d’Eivissa, el qual no disposa de véndes. El vessant oest ja es troba al terme de Sant Josep de sa Talaia, dins la vénda de l’Horta, pertanyent al poble de Sant Jordi de ses Salines.

Cal mencionar que la Granada es troba inclosa en l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de la serra Grossa, qualificació vigent des de 1991, moment de l’aprovació de la Llei d’espais naturals (LEN), per part del Parlament de les Illes Balears. En el seu vessant est s’hi troba la pedrera d’en Canyes, concretament al sector conegut com la serra de Can Jaume, única explotació d’aquestes característiques en actiu al municipi d’Eivissa. Aquesta explotació comporta problemes de remors als vesins per les detonacions per obtenir material i el pas de camions pel camí que hi porta des de la carretera d’Eivissa a Sant Antoni, així com també l’activitat de motocròs que s’hi du a terme els caps de setmana.

Aquesta zona d’Eivissa patí, el 1994, un incendi estiuenc de notables dimensions, els efectes del qual arribaren fins al vessant nord de la serra de sa Vinya Llarga. La vegetació es va recuperant a poc a poc, més ràpidament al vessant d’obaga, el nord. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors