Gran Hotel

Gran Hotel ARQUIT/TUR Hotel situat al passeig de Vara de Rey.

És un edifici d’estil colonial, construït pel mestre d’obres Joan Gómez Ripoll “Campos”. És considerada la seua obra més emblemàtica i va ser declarada bé catalogat l’any 2002.

L’obertura es produí el 4 de juny de 1933, sota la denominació de Gran Hotel. El propietari era el metge Joan Villangómez Ferrer i el capital aportat era també eivissenc en la seua totalitat.

Aquest magnífic hotel es caracteritzà des d’un principi per la seua grandiositat i luxe. Inicialment disposava d’un gran vestíbul, menjador, biblioteca i saló de fumadors. El menú servit el dia de la seua inauguració consistia en consomé Royal Printanier, llagosta a la bellavista, pollastre a la diplomàtic, espàrrecs d’Aranjuez, filet à la broche, ensalada, copa peche melba, maduixes i fruita variada, vins de marca i xampany.

La creació del Gran Hotel a la ciutat d’Eivissa va ser decisiva, principalment perquè en aquella època hi havia mancança d’allotjament a l’illa. Els primers creuers procedents de Barcelona o de Palma ja començaven a portar una quantitat important de turistes a l’illa. Al Diario de Ibiza es feien constants peticions perquè es desenvolupàs la indústria de l’allotjament a l’illa i l’obertura del Gran Hotel va suposar un impuls important a la zona i a la incipient indústria turística eivissenca. Va simbolitzar el començament de l’activitat turística a Eivissa i va ser el primer també a adquirir caràcter d’internacional; mantengué un bon nivell d’ocupació amb clientela d’alt nivell econòmic, que a la vegada donava a conèixer l’illa als seus familiars i amics.

El Gran Hotel va albergar en aquell temps (1934) la primera oficina d’informació turística d’Eivissa, la International Tourist Office, destinada principalment a gestionar l’arribada de creuers al port d’Eivissa. El seu primer director va ser Tomas Schlichtkrull.

D’altra banda, a partir de 1936, durant el període de la Guerra Civil espanyola i fins que va acabar la Segona Guerra Mundial, el Gran Hotel va ser utilitzat per l’exèrcit.

El Foment de Turisme d’Eivissa n’impulsà la reobertura, creant una societat que aportàs els fons que l’hotel necessitava per tornar a funcionar. Aquesta societat era presidida per Ildefons Pineda i la integraven els socis Cèsar Puget, Manuel Verdera, Josep Marí, Manuel Sorà, Marià Marí, Josep Costa, Vicent Torres, Joan Bonet, Antoni Marí i Marià Ramon.

Finalment, el 14 de juny de 1946, es va reinaugurar el Gran Hotel, amb el nom d’Hotel Ibiza, ja que la denominació Gran era legalment reservada tan sols per als hotels de màxima categoria.

El juny de 1950 adquirí l’hotel Antoni Planells Ferrer , que el dirigí fins a l’any 1958. La segona etapa de l’Hotel Ibiza va ser una època més difícil que la primera. L’hotel oferia un bon estàndard de qualitat, però no resultava rendible. Era època de racionament i l’hotel no disposava de contingent oficial, per això es veia obligat a comprar al mercat negre, on els preus eren molt alts; a més, el preu de l’allotjament era baix, i també es feien importants descomptes als homes de negocis, als agents de viatges, etc. S’arribà així a una situació insostenible.

El primer que va fer Planells Ferrer va ser una intensa labor de promoció turística a la premsa nacional i estrangera, a la ràdio, a les projeccions dels cinemes, al teatre (fins i tot al Teatre del Liceu de Barcelona), als vaixells que feien la travessia Barcelona-Palma, amb fullets i ventalls, a través d’articles en revistes especialitzades, etc., durant tot l’any, aprofitant els diferents atractius de l’illa. El resultat fou un apreciable increment de la clientela.

Així i tot aparegueren nous problemes: falta de mà d’obra professional, competència deslleial de cases particulars, desconfiança del règim franquista, excessivament purità, etc.

L’any 1951 la capacitat de l’hotel era de 126 places, repartides en 80 habitacions i 20 banys complets. Representava aproximadament la quarta part de les places disponibles a tota l’illa d’Eivissa. Segons les estadístiques de què es disposa; durant aquell mateix any l’hotel va registrar 1.217 clients, amb un total de 6.840 estades. El preu de la pensió completa, impostos inclosos, oscil·lava entre les 55 i les 65 pessetes. Es feien també paquets turístics des de Barcelona o des de Palma. Una estada de vuit dies costava aproximadament 582 pessetes, impostos inclosos, i una de 15 dies, 1.092 pessetes, variant lleugerament segons l’època de l’any.

A partir de 1958 passà a denominar-se Hotel Montesol i estava sota la direcció d’una empresa madrilenya que ja tenia un establiment hoteler anomenat de la mateixa manera a Madrid. [EEM]

Descàrregues

Col·laboradors