González de Posada y Menéndez, Carlos Benito

González de Posada y Menéndez, Carlos Benito (Candás 1745 — Tarragona 1831) HIST Canonge asturià i escriptor de temes asturians que va gaudir d’una profunda amistat amb Gaspar Melchor de Jovellanos, amb qui va mantenir diversa correspondència al llarg de la seua vida. Com a canonge va exercir durant anys a Tarragona i també va ocupar el càrrec de canonge magistral de la catedral d’Eivissa contemporàniament al bisbat de Manuel Abad i Lasierra (1783-1787) i del seu successor Eustaquio de Azara (1788-1794). També va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia d’Història, aleshores presidida per Pedro de Campomanes. D’entre la seua obra cal destacar el Diccionario de algunas voces del dialecto asturiano, publicat el 1788, que és el primer diccionari de la llengua asturiana. Després va publicar Noticias Históricas del Concejo de Carreño, el 1792, i Memorias Históricas del Principado de Asturias y Obispado de Oviedo, editat a Tarragona l’any 1794. Amb posterioritat, va escriure unes Memorias para la biografía del Señor Jovellanos publicades a Oviedo el 1812, un any després de la mort d’aquest polític asturià l’any 1811. En relació a Eivissa, el 1791 va escriure unes Adiciones a la Relación de Iviza del Illmo Sr Dn Manuel de Abad, Primer Obispo de aquella Diócesis. Aquestes “addicions” varen ser donades a conèixer l’any 1907 pel pare Fidel Fita i Colomer . Posteriorment, George Demerson , el 1980, les va publicar novament, bé que resumides, en la seua obra sobre el primer bisbe d’Eivissa. Quant al contingut, les addicions de González de Posada, són sobretot de caràcter descriptiu, puntualitzant i completant algunes descripcions i notícies de l’informe d’Abad y Lasierra: la composició i poca fertilitat del terreny; descripció del port d’Eivissa i de Sant Antoni; el vestit i el caràcter dels eivissencs, o la llengua que parlen, que ell qualifica de llemosí, advertint però que presenta alguna variant sobre el que es parla a Mallorca, València i Catalunya, entre d’altres. Anys més tard, en una de les epístoles que Jovellanos li va escriure durant el seu confinament a Valldemossa, en els primers anys del s XIX, ja l’advertia de l’error d’anomenar llengua llemosina al català, per bé que aleshores aquest error estava força estès entre molts d’autors i no va desaparèixer fins a l’establiment de la lingüística moderna. Entremig hi insereix algunes dades de notable interès, com ara la producció de sal que aleshores era de vint a trenta mil modins i cadascun d’aquests es pagava a seixanta reals; o bé la reintroducció de la pesca de tonyina mitjançant almadrava l’any 1788, tenint com a base s’Espalmador; o també la demografia de l’illa, que l’any esmentat era de 14.500 habitants, dels quals 3.000 habitaven la ciutat i el raval de la Marina. Hi ha, tanmateix, algunes notícies de caràcter històric, de vegades amb notables errors, alguns dels quals estaven força estesos entre els estudiosos i erudits de l’època. Hi destaquen les referències a algunes troballes arqueològiques, com ara la d’alguns sepulcres antics al puig des Molins ; l’existència d’un gran capitell corinti de marbre a l’església de l’antic Hospital que s’havia reutilitzat per fer el brocal d’un pou; o la troballa d’un plint de columna de vara i mitja de diàmetre —quelcom més d’1,20 m— en fer-se l’excavació per a un aljub al subsòl del palau episcopal l’any 1789, cosa que semblava confirmar la suposició de diversos erudits sobre l’existència d’un gran temple antic que coronava Dalt Vila a l’antiguitat. Identificà correctament com a romanes les estàtues que hi ha a l’entrada de la fortificació renaixentista, però malinterpretà el text d’una de les làpides que sustenten les que estan a cada costat del portal de ses Taules, llegint erròniament C. Jul. Caes. C. J. Tironi ... (en comptes de C·IVLIO·C·F·GAL / TIRONI), cosa que, amb erudició pròpia de l’època, li permet arribar a la conclusió que estava dedicada a la dona o mare de Juli Cèsar, de qui afirma que se sap que havia estat a Eivissa. Tanmateix, identifica com una representació de l’emperador Marc Aureli la tercera estàtua que es troba al costat del portal de ses Ferreries, segurament perquè acceptava com a verídica la creença que aquest emperador havia fet reedificar un temple dedicat a Mercuri, basada en una inscripció que el s XXI se sap que era falsa (Eshmun ). En canvi, identifica encertadament com a tombes les cavitats excavades a la roca del puig des Molins que, segons diu, d’altres identificaven com habitacions dels fenicis. D’altra banda, resulta de particular interès la notícia sobre les restes d’aqüeductes d’època romana que encara es conservaven en la seua època. Un tram, del qual encara eren visibles moltes vares de longitud, seguia el traçat del camí Reial de la ciutat cap a ses Salines, Sant Jordi i Sant Josep, i travessava el camí pel costat de la casa amb torre de Marià Balansat, anomenada Figueretes, des d’on entrava a l’horta de la casa de cas Clot i prenia la direcció del pla de la Tarongeta, al peu de la muralla, on encara eren visibles restes d’edificacions antigues. Altres aqüeductes procedien de Santa Gertrudis i de Santa Eulària i confluïen cap a la mateixa àrea que l’anterior. De tot això, l’il·lustrat canonge concloïa que en aquella zona hi hauria hagut l’antiga població d’Eivissa, que posteriorment passaria a l’abric del Castell i en el s XVI hauria quedat protegida per la nova muralla. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments