Gil Muñoz, Carlos

Gil Muñoz, Carlos SOC/LIT (Badajoz, 1930) Psicòleg militar. Cursà els estudis universitaris a Madrid, en l’especialitat de psicologia pedagògica i social. Col·laborà a partir de 1955 amb l’Agencia de Prensa Azul, amb treballs sobre costumisme popular. La seua dedicació a l’orientació educativa i la problemàtica de la motivació escolar li permeteren dur a terme alguns treballs d’investigació que li obriren les portes al departament d’investigació del Patronato de Asistencia Psiquiátrica (PANAP). El 1967, quan publicà “Influencia del medio en los tests psicológicos”, conegué Formentera i proposà l’illa com a camp d’estudi d’una investigació patrocinada per l’OMS i desenvolupada en altres comunitats illenques d’extensió reduïda d’Anglaterra, Grècia i els EUA. El 1968 el PANAP organitzà la campanya, de la qual Gil Muñoz fou coordinador general i responsable de les àrees psicosocials i estadístiques, amb un equip de dotze persones compost per psicòlegs, psiquiatres, infermeres i assistents socials. Aquest “Estudio epidemiológico de las enfermedades mentales y subnormalidad infantil en Formentera” requerí dos anys d’estudis sobre antecedents mèdics, genealogia, hàbits alimentaris, costums, hàbitat, genètica, alfabetització i altres aspectes d’ordre psicològic. El 1969 publicà un polèmic estudi titulat “Estudio de la población infantil de Formentera a través de los tests de inteligencia de Terman-Merril y de ejecución ideomotora de G. Yague”. Participà en altres treballs col·lectius d’investigació, com “Estudio de los immigrantes en la Ciudad de Palma” (1970) i “Dinámica de la población en la Ciudad Vieja de Ibiza” (1972), de la Dirección General de Bellas Artes. Inicià també un recull de dites, costums i llegendes de Formentera que restà inconclús. La descripció de la societat formenterera la reflectí en dos llibres: Juventud marginada. Estudio sobre los hippies a su paso por Formentera (1970), que rebé el Premio de Ensayo Mundo el mateix any, i Formentera, una comunidad en evolución (1972), que rebé el 1973 el premi d’investigació humanística Ciutat de Palma. Els anys següents participà en diferents col·loquis científics realitzats a les illes Balears, entre ells el I Simposi internacional sobre marginació social (Palma 1976) i el I Simposi nacional de sexualitats (Eivissa 1977). Publicà també diversos articles sobre psicologia social i demografia al Diario de Mallorca i Ebusus, així com també en altres publicacions periòdiques d’arreu de l’Estat, com Mundo Hispánico i Psicodeia, dirigida per ell mateix. A les periòdiques estades a Formentera de Carlos Gil Muñoz es deuen també les primeres notícies del jaciment arqueològic de ca na Costa, descrit per ell i pel psicòleg mallorquí Luis Ortas el 1970. Entre la seua producció posterior, desvinculada ja de les illes Pitiüses, destaquen estudis diversos sobre drogodependències i psicopedagogia, així com també estudis de literatura popular, com Cancionero popular de quintos y soldados de Bonifacio Gil (2002). [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments