Gianbattista Calvi, ronda de

Gianbattista Calvi, ronda de

1. TOPON/URBAN Tram de la via de circumval·lació que permet voltar quasi la totalitat de les murades renaixentistes per la part interior; està situat entre els baluards de Sant Pere o del Portal Nou i el de Sant Jaume. L’Ajuntament d’Eivissa li va donar aquest nom en honor de l’enginyer militar italià al servei de la corona espanyola que va dissenyar el primer projecte de la fortificació renaixentista. En tractar de fortificacions, les rondes o camins de ronda eren les vies d’accés arranades als parapets de les murades que permetien el pas de les tropes defensores i de l’artilleria allà on eren necessàries per causa d’un atac. [AFA]

2. ARQUEOL En el terreny ocupat i proper a aquesta ronda es realitzaren, entre 1991 i 1995, una sèrie de campanyes d’excavacions arqueològiques promogudes per l’Ajuntament d’Eivissa, patrocinades per la Unió Europea i dirigides per R. Gurrea Barricarte i A. Martín Parrilla, els resultats de les quals foren publicats al Boletín de arqueología medieval núm. 11 de 1997. Aquestes excavacions permeteren l’estudi de diverses parts de la fortificació medieval, d’algunes cases que s’hi adossaven interiorment i de la tècnica constructiva utilitzada en el tram immediat de la murada renaixentista.

En concret, pel que fa a la murada medieval, es documentaren les torres que A. Costa Ramon batejà, a partir dels plànols coneguts amb el nom d’Il retratto grande della fortezza d’Iviça i la Traça d’Iviça, com torres XXV i XXVI i els llenços o cortines de murada que les uneixen. La murada projectada per Calvi seguia el perímetre dels murs medievals però guanyant davant d’aquells uns metres; en realitzar les excavacions aparegué la murada que des de l’Almudaina davallava cap al Raval; aquesta murada estava dotada de torres defensives.

La primera torre, la més propera a l’Almudaina, era la XXVI, la qual una vegada excavada ha resultat tenir una planta rectangular de 9,5 m de llarg i 7,8 m d’amplada, mentre que l’alçada màxima visible és de quasi tres metres. Va tenir dues plantes i els murs són de tàpia amb reparacions de pedra calcària. La planta inferior aparegué compartimentada en dos àmbits, un molt major que l’altre, per un mur de pedra; en el de més superfície es documentà una sitja excavada al sòl de la torre. El més petit era independent de l’altre i s’hi accedia des d’intramurs per una obertura practicada al gruix de la tàpia de la murada. La planta superior tenia el pis sobre un embigat suportat per una arcada que creuava longitudinalment la torre; les dovelles aparegueren a l’enderroc interior de la torre i cal destacar-ne dues que presentaven decoració: en una va ser esculpit un escut heràldic atribuït al propi de la ciutat de Girona i en una altra s’hi representaren tres rosetes. Aquesta mateixa planta superior conserva al mur frontal dues espitlleres i la porta que comunicava amb l’andador o caminal de la murada.

Les excavadores consideren que aquesta torre fou edificada el segle X o en el XI i posteriorment hauria estat reformada fins a la meitat del segle XVI, quan les obres de la fortificació dissenyada per Calvi les deixà fora de servei i inutilitzades.

El llenç de murada que uneix aquesta torre XXVI amb la XXV és de tàpia, encara que presenta nombroses i importants reparacions fetes amb pedra calcària i morter, així mateix conserva restes de l’arrebossat de mescla de calç que devia cobrir tot l’aparell de la murada. Aquesta cortina té una llargària de 23,2 m i conserva una alçada visible d’uns quants metres.

La torre XXV és també rectangular, de 8,4 m en el seu costat llarg i 5,8 en el més ample, l’alçada màxima conservada assoleix els 7,9 m. Els murs, d’1,6 m d’amplada, són fets de pedra calcària col·locada en fileres regulars i lligades amb argamassa de calç i arena. Els murs laterals de la torre s’adossen a la murada de tàpia. Com l’anterior, aquesta torre tenia dues plantes: la inferior conserva quinze espitlleres obertes simètricament a diferents alçades dels tres murs perimetrals exteriors i concentrades especialment en els cantons de la torre. L’accés a aquesta planta es feia des d’intramurs mitjançant una obertura practicada al gruix de la murada de tàpia i baixant uns escalons. La planta superior tenia el terra sobre un embigat suportat per mènsules de pedra encastades al mur de la torre. Aquest àmbit superior conserva també el sistema de cobriment i sustentació del sòl de la plataforma de la torre, consistent en una arcada situada al centre de l’estança i que la creuava longitudinalment; sobre ella degueren assentar-se les bigues de la coberta. Aquesta estança presenta una única espitllera situada al mig del mur frontal; l’accés a aquesta planta superior de la torre es feia mitjançant una escala de pedra que permetia guanyar l’alçada en què se situava un arc de dovelles de pedra viva que menava a l’interior de l’element defensiu de què es tracta.

La cronologia d’aquesta torre és situada per les seues excavadores en l’època andalusina i consideren que va patir destrosses arran de l’atac pisanocatalà de 1114; posteriorment i a causa també de les conseqüències d’un altre esdeveniment bèl·lic, el fallat assalt a la vila d’Eivissa per part de l’exèrcit del rei de Castella el 1359, part de la torre va ser massissada i l’arc superior paredat per dividir en dues parts l’estança, la meitat exterior va ser també terraplenada. En la darrera fase d’ús de la torre, aquesta va ser terraplenada completament amb terra i pedres.

Finalment, les estructures que s’adossen a la cara interior de la murada ho fan al sector de la descrita torre XXV. Les estructures més antigues pertanyen a l’època andalusina i posteriorment segueixen en ús fins a la seua destrucció ocasionada per les obres de la murada renaixentista. Es tracta de dues estances d’un mateix habitatge. La primera ha estat identificada com la zona d’accés i distribució a la resta d’estances d’una casa. Presenta l’entrada al mur nord que s’adossa perpendicularment a la murada, l’àmbit presentava una arcada que travessava longitudinalment l’espai i servia per donar suport a l’embigat que suportava la planta superior testimoniada per les restes de l’escala per la qual es pujava i des d’on també es devia tenir accés a la torre XXV.

Aquesta escala es recolza sobre la murada i sobre el mur que tanca aquest primer àmbit pel sud, fent de mitger amb l’altra sala posada al descobert per les excavacions. És la sala anomenada de les pintures per estar el referit decorat amb pintures murals probablement fetes el segle XV, encara que la cronologia de l’àmbit es remunta al final de l’època andalusina. És una sala paral·lela a l’anteriorment descrita, i per tant també adossada a la murada, que probablement tenia l’accés cap a ella.

Hi ha altres restes de contruccions que es recolzaven contra la murada de tanca de la vila que donen idea de la densitat i de les característiques de les construccions i de l’estat de la fortificació anterior a la construcció de la murada renaixentista. [EEiF]

Descàrregues

Col·laboradors