Garcia Riera, Emili

Garcia Riera, Emili (Eivissa 1931 — Zapopan, Mèxic 2002) SOC Escriptor, periodista, historiador, crític de cinema, guionista i professor universitari. Era fill dels mestres Emili Garcia Rovira i Francesca Riera Roca, directors de l’escola Graduada d’Eivissa durant la Segona República. Arran de la Guerra Civil, la seua família va veure’s obligada a exiliar-se a França, d’on varen partir el 1939 cap a la República Dominicana. En morir el pare, es va traslladar amb la seua mare a Mèxic (1944). Al nou país d’acollida, Garcia Riera va treballar primerament de comptable a l’empresa Aceros Esmaltados S. A. (1950-1962). Els seus vincles amb el món cinematogràfic varen començar el mateix 1962, quan l’exiliat eivissenc va passar a exercir la subdirecció de la revista especialitzada S.NOB. Després fou redactor de textos publicitaris i l’encarregat de la secció de cinema de Telecadena Mexicana (1966-1973). Garcia Riera i els també exiliats republicans José Miguel García Ascot i José de la Colina esdevendrien al llarg dels anys seixanta del segle XX els principals renovadors del cinema mexicà dins del moviment Nuevo Cine, molt influenciat per la Nouvelle Vague francesa, que deu el seu nom a la revista homònima apareguda el 1959 a la Ciutat de Mèxic. La seua trajectòria docent comprèn aquestes ocupacions: professor d’història del cinema mundial a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1962-1968), professor d’història del cinema mexicà del Centre de Capacitació Cinematogràfica (1975-1985) i professor d’història del cinema mexicà a la Universitat de Guadalajara (1986-1994). Va residir a la capital de l’Estat de Jalisco des de 1986 fins a la seua mort. El 1990 hi va fundar el Centro de Investigación y Estudios Cinematográficos (CIEC). Garcia Riera va presentar i dirigir programes sobre el setè art a diverses cadenes estatals i federals: Canal 11 (1971-1973), Canal 13 (1973-1979) i TRM (1984), entre d’altres. De la seua faceta de guionista va destacar la col·laboració amb els realitzadors José Miguel García Ascot, que va dirigir la pel·lícula En el balcón vacío (1961), i Alberto Isaac, director d’En este pueblo no hay ladrones (1965), basada en un conte de Gabriel García Márquez, un dels grans amics de l’eivissenc juntament amb els directors Arturo Ripstein i Luis Buñuel, l’escriptor Álvaro Mutis, l’editor Lluís Vicens i el pintor Vicente Rojo. Fou membre del jurat als festivals internacionals de cinema de Sant Sebastià (1979), Cartagena de Indias (1980), Valladolid (1988), Sitges (1991), Osca (1993), Canes (1995) i Cancún (1995). Així mateix, Emili Garcia Riera va publicar més d’una cinquantena de llibres. Especialment rellevant és l’enciclopèdia Historia documental del cine mexicano, en nou volums editats entre 1969 i 1978. Les seues dues novel·les autobiogràfiques El cine es mejor que la vida (1990) i Polvo enamorado (1995) contenen nombroses referències a Eivissa, tot i que, després de sortir-ne, només hi tornà una vegada, el novembre de 1970. Pocs mesos abans de la seua desaparició, el maig de 2002, l’Academia Mexicana de las Artes y Ciencias Cinematográficas li va concedir la seua màxima distinció, l’Ariel de Oro, pel conjunt de la seua obra. L’acte de lliurament d’aquest guardó va tenir lloc al Teatre de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Dues de les filles del republicà pitiús, Alícia i Ana García Bergua (El umbral, Púrpura), desenvolupen una brillant carrera literària. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments