García Ledesma, Rafael

García Ledesma, Rafael (San Juan de Puerto Rico 1894 — Eivissa 1936) HIST Comandant militar d’Eivissa i Formentera en diferents etapes entre els anys 1932 i 1936. Fill i nét de militars. El seu pare rebutjà l’oferiment que li feren d’integrar-se al nou exèrcit de Cuba després de la seua independència (1897) i decidí retornar a Espanya amb la seua família. García Ledesma ingressà a l’acadèmia militar de Toledo l’agost de 1913, de la qual sortí el 1916 com a segon tinent; fou destinat a Reus i Tarragona. Ascendí al grau de tinent el 1918 i l’any següent fou destinat al batalló de caçadors número 19 d’Eivissa. Es casà el 1920 amb Maria de l’Assumpció Hernández Riquer, que morí l’any següent en el moment de donar a llum. El 1922 es casà amb segones noces amb Josepa Sorà Boned, amb la qual tengué sis fills. L’any següent ascendí al grau de capità, i poc temps després anà destinat a les places de sobirania espanyola nord-africanes, on entrà diferents vegades en combat. L’estada en aquestos territoris el marcà profundament, perquè entre d’altres fets hi morí en combat un germà seu. El 1925 tornà a ser destinat a Eivissa, però al poc temps hagué de tornar als territoris africans. Retornat a la península, tengué diferents destinacions fins que el 1932 fou una altra vegada destinat a Eivissa. El dia 18 d’agost d’aquell any es va fer càrrec de la Comandància Militar d’Eivissa i del comandament de les tropes que hi eren destinades, on restà sense canvis fins al 1936. El 17 de juliol d’aquest any rebé ordres de sortir, amb tota la seua companyia, formada per uns cent cinquanta soldats, cap a Palma, deixant a Eivissa només un petit grup format per un sergent i vuit soldats, però no arribaren a partir i el 19 de juliol García Ledesma s’adherí a la insurrecció del general Goded, capità general de Balears, i proclamà l’estat de guerra. El dia següent cedí el comandament a Juli Mestre Martí, comandant d’infanteria que estava de vacances a Eivissa. El 7 d’agost, i després de fracassar les negociacions per a la rendició a la flota republicana, fou enviat amb un destacament a la zona des Codolar per prevenir un possible desembarcament. Al dia següent, després de produir-se el desembarcament de tropes republicanes a la zona del Pou des Lleó, la desmoralització de les tropes alçades contra la República era total. Segons sembla, Rafael García se suïcidà el 9 d’agost, junt amb el zelador de fortificacions Vicente Belenguer, davant la impossibilitat de continuar amb la lluita contra les tropes desembarcades. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments