Frare Verd, can

Frare Verd, can
1. ARQUIT Casament de la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, situat prop del costat de ponent de la carretera que mena de Sant Antoni de Portmany a Sant Josep de sa Talaia, concretament al vessant de llevant del puig de can Frare. Es tracta d’un casament de mida regular i distribució clàssica orientat cap a llevant. L’edifici està format per dues cases situades a l’esquena del porxo, una cuina al cap de tramuntana i una altra estança adossada al cap de migjorn del porxo, que és precedit per dues cases amb damunts les quals clouen el cap del modest porxet centrat. Sens dubte aquestos dos grans volums talussats, gairebé bessons i guarnits amb sengles finestrons alts, són l’element més característic d’aquest casament i confereixen al conjunt una monumentalitat austera i simètrica. No debades, la plasticitat i puresa de formes de can Frare Verd varen cridar l’atenció de l’artista dadà Raoul Hausmann que el va fotografiar a començament dels anys trenta del s XX. Així mateix F. Joachim i Ph. Rotthier en faran repetida referència a l’assaig Eivissa el palau pagès. [AMB]
2. ARQUEOL Sobre aquest jaciment només hi ha les escarides referències arqueològiques que han deixat Joan Roman Calbet, Artur Pérez Cabrero Tur i Carles Roman Ferrer. Pel que se sap, Joan Marí “Cala”, soci de la Societat Arqueològica Ebusitana i que l’any 1907, quan es va crear el Museu Arqueològic, va ser nomenat porter de la institució, va excavar algunes petites necròpolis que apareixen citades conjuntament com Portus Magnus o Portmany. Es tracta dels jaciments de sa Barda , cap des Salt, canal des Verro, pujol de n’Alis i el de can Frare Verd. Hi ha notícies que varen ser pocs els hipogeus trobats en aquestos llocs, ja que la major part dels enterraments estaven realitzats a la terra; els sarcòfags d’aquestos cementeris eren més petits que els de la necròpolis del puig des Molins i els objectes que s’hi varen trobar, malgrat que eren molt semblants als dels cementeri de la ciutat, també eren més senzills i el seu nombre molt més petit. Les prospeccions realitzades posteriorment en aquesta finca no han permès descobrir l’emplaçament de la necròpolis. De fet, les troballes que ingressaren al Museu procedents de can Frare Verd, només varen ser una terracota femenina i un ungüentari de pasta de vidre de color blau, publicades el 1906 a l’obra de Joan Roman Los nombres e importancia arqueológica de las islas Pithyusas i que es poden datar el segle III aC. [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments