Fortuny i de Salazar, Epifani de

Fortuny i de Salazar, Epifani de (Barcelona 1898 — 1989) SOC Baró d’Esponellà. Enginyer agrícola per l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya, pèrit agrícola de l’Estat (1920) i enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries (1967), membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, comissari provincial d’excavacions arqueològiques a la província Barcelona i col·laborador en publicacions de divulgació històrica; va ser responsable de la secció d’arqueologia i prehistòria de La Vanguardia. A la seua propietat de Sant-romà (Tiana), va dirigir i finançar les excavacions de la vil·la romana, on va fundar un museu i biblioteca, cosa que li valgué la medalla d’or d’activitats culturals de la Generalitat de Catalunya. Visità per primera vegada l’illa d’Eivissa l’any 1953, convidat pel seu amic el Conde de Vallellano, llavors ministre de Transports i que feia una visita oficial a les illes. El 1956 va comprar un terreny a punta Galera, on edificà una casa amb el nom d’Un Poquiu, on feia estada cada any a l’estiu, fins a la seua mort. Interessat pels temes arqueològics i històrics de l’illa d’Eivissa, va freqüentar l’amistat de mossèn Isidor Macabich, a qui va acompanyar en la seua darrera malaltia. El 1969 va ser nomenat president dels Amics d’Eivissa a Barcelona, entitat promoguda per Marta de Moragas que va dur a terme una meritòria tasca de divulgació d’Eivissa a Catalunya. La seua activitat arqueològica a Eivissa degué començar al voltant dels anys seixanta, col·laborant i finançant en part les excavacions realitzades a la cova des Culleram . Una part del material trobat, consistent en disset peces senceres i uns trenta fragments d’exvots de terracota de la deessa Tanit, es varen mostrar a les vitrines del museu de Tiana, on varen ser estudiades i publicades per Maria Eugènia Aubet Semmler el 1968. Amb data de 17 de juliol de 1965 va obtenir l’autorització de la Direcció General de Belles Arts per realitzar novament excavacions a la cova des Culleram, que va realitzar amb aportacions econòmiques dels senyors René de Von Jallaz i Jerry Albertini. Les excavacions, que es prolongaren fins al 2 d’octubre, varen consistir en la neteja exterior d’accés a la cova, ja que el mal estat de la coberta desaconsellava treballar a l’interior. Les troballes varen consistir en alguns caps d’exvots de terracotes, algunes monedes punicoebusitanes, dos ganivets de ferro i alguns fragments de ceràmica, segons la breu memòria presentada pel baró d’Esponellà al X Congrés Nacional d’Arqueologia de Maó el 1967 i publicada amb el títol La Cueva de’s Cuyeram, en Ibiza, a les actes de 1969. L’any 1967 va col·laborar i finançar una nova campanya d’excavacions, sota la direcció de Maria José Almagro Gorbea , aleshores directora del Museu Arqueològic d’Eivissa, on varen quedar dipositats tots els materials trobats. D’aquesta campanya i conjuntament amb la Dra. Almagro, es varen publicar els estudis Dos nuevos medallones de oro del Museo Arqueológico de Ibiza (1970) i Excavaciones en la Cueva des Cuyeram (Ibiza) (1971). [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments