Formentera. s) Cultura i arts. Llengua

Formentera. Cultura i arts

Llengua

La modalitat geogràfica de la llengua catalana parlada a Formentera se situa dins les coordenades del dialecte baleàric o insular, que s’inclou dins el bloc oriental del català juntament amb el rossellonès o septentrional, el central i l’alguerès. Així, el català de Formentera comparteix la majoria dels trets amb els parlars eivissencs, mallorquins i menorquins, especialment els fonètics i els morfològics, com assenyala el lingüista Joan Veny. Entre els primers, la vocal neutra en posició tònica i la iodització generalitzada. Entre els segons, l’article “salat” (es, sa, es, ses) derivat del llatí IPSE i els trets arcaics de la flexió verbal, amb absència de desinència en la primera persona del singular del present d’indicatiu (jo cant, en lloc de jo canto o jo cante) i desinències –am i –au en formes de present de la primera conjugació (nosaltres trobam en lloc de trobem) són els exemples més representatius. El parlar formenterer presenta, juntament amb el parlar eivissenc, algunes peculiaritats que li confereixen fesomia pròpia respecte dels parlars de Mallorca i Menorca: la neutralització de la o en u en posició àtona (jo pos: pos; jo posaré: pusaré), la caiguda de la consonant oclusiva dental final en paraules com “pont” (pon) i els plurals etimològics en –ns: hòmens, jóvens, etc. Alguns d’aquests trets propis del parlar de les Pitiüses són comuns amb els parlars catalans del bloc occidental, especialment el valencià, com per exemple les desinències del subjuntiu en a/e: cantasses (cantassis), duga (dugui). El filòleg Bernat Joan apunta que el formenterer presenta, respecte de l’eivissenc, algunes particularitats: en la menor de les Pitiüses, l’accent de les combinacions de verbs amb pronoms recau sobre el primer pronom feble postverbal o sobre la darrera síl·laba de l’arrel del verb: dóna-me-la, agafa-la, mentre que en l’eivissenc la tendència que predomina és la pronunciació pròpia del català central (na-me-la, agafa-la). També a Formentera alguns fenòmens fonètics adquireixen una presència més generalitzada que no a Eivissa. És el cas de la no palatalització de paraules com anell (anel) i pegellida (pegelida) i l’adveniment d’una a proclítica en paraules com baixar (abaixar) i construccions com a com i a quan. Com en el cas d’Eivissa, les traces de llengües anteriors a la conquesta catalana de 1235 es troben fossilitzades en topònims i antropònims. Per exemple, el topònim formenterer Porto-salè presenta, en el seu doble nucli, arrels mossàrab i berber, segons l’investigador Enric Ribes. Amb el primer repoblament de Formentera el segle XIII la llengua catalana acompanya l’activitat humana dels pobladors de l’illa i anà ampliant les seues funcions a mesura que la comunitat de les illes Pitiüses s’anà organitzant en l’ordre social, econòmic, militar i religiós mitjançant les pròpies institucions en el si de la confederació catalanoaragonesa. Arran de la Guerra de Successió, al començament del segle XVIII, l’antiga Corona d’Aragó fou incorporada a l’estructura estatal sorgida dels decrets de Nova Planta i la llengua catalana va ser bandejada dels àmbits d’ús formals, per bé que continuà sent la llengua parlada en el nivell familiar i popular. Aquesta situació de diglòssia es mantengué més temps a Formentera que no a Eivissa, a causa de l’aïllament geogràfic i del manteniment d’unes estructures econòmiques que no afavoriren ni la comunicació exterior ni l’intercanvi poblacional. La precària influència administrativa d’Eivissa i les escasses infraestructures educatives permeteren mantenir el català a Formentera com a llengua per a la pràctica totalitat de les funcions socials fins a principi del segle XX. En aquell moment històric, el desenvolupament del transport i les comunicacions i l’enfortiment de l’administració, afavoriren la introducció del castellà, procés que cobrà una renovada energia amb els canvis de la meitat del segle: primer polítics, amb l’adveniment de la dictadura franquista, i després econòmics, amb el desenvolupament de l’economia de mercat introduïda pel turisme. La llengua catalana, prohibida de la vida pública i absent de les activitats econòmiques, no pogué ser adquirida per la població immigrant castellanoparlant, i la situació lingüística a Formentera entrà de ple en una etapa de desplaçament de llengües. Amb la consolidació de l’economia turística a Formentera, el català quedà reclòs en àmbits col·loquials i exclòs de les comunicacions públiques i institucionalitzades. Bandejat també del sistema educatiu i limitat a l’intercanvi oral, aviat l’ús del català s’acompanyà de prejudicis que l’associaven a l’endarreriment, enfront del prejudici de la modernitat lligat al castellà. Això, i el fet que aquest procés cultural havia anat vinculat a un canvi econòmic contundent, motivà una associació entre la llengua catalana i l’economia preturística, de base agrícola, i s’encunyà el concepte de “pagès”, com a sinònim de “rústec” o “primitiu”, que s’aplicà a tots aquells elements culturals tradicionals, entre ells la llengua. Amb el procés polític de la Transició i el nou marc legal que se’n derivà, el català assolí la condició de llengua pròpia i, juntament amb el castellà, oficial de les illes Balears. La Llei de normalització lingüística de 1986 establí els mecanismes pels quals el català hauria d’esdevenir la llengua de l’administració i del sistema educatiu i dissenyà les línies bàsiques del que hauria de ser el seu procés de normalització, o expansió d’ús en tots els àmbits de la vida pública: mitjans de comunicació, activitats econòmiques, etc. A aquest procés de normalització lingüística d’abast autonòmic s’hi sumà un corrent de reivindicació ciutadana canalitzat a través d’associacions cíviques i culturals que des dels anys 70 del segle XX impulsaren iniciatives encaminades a potenciar la presència de la llengua catalana en els diversos àmbits de la vida pública de Formentera. La secció formenterera de l’Obra Cultural Balear, organitzada el 1977, capitalitzà la sensibilitat de la població de l’illa envers la problemàtica lingüística i organitzà els primers cursos de català per a adults, paral·lels a altres activitats de divulgació i reivindicació de la cultura. En la dècada dels 90, la reivindicació de la normalitat lingüística fou assumida per la majoria de col·lectius cívics de l’illa, especialment a través de les Festes de Santa Maria i de les diades escolars Junts per la Llengua. A nivell d’institucions locals, a banda del període de govern 1983-1987 en què el Patronat Municipal de Cultura impulsà mesures de normalització lingüística rellevants com la retolació de carrers, no fou fins 1997 que la planificació lingüística va ser objecte d’una línia específica d’actuació municipal, amb la creació del Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Formentera. Aquest servei, que compta amb la figura estable de l’assessor lingüístic des de 1999, reorganitzà l’oferta de cursos de català per a adults i impulsà la celebració de diferents activitats, entre elles la diada de Sant Jordi-Dia del Llibre, per promocionar l’ús del català en la societat. [VFM/RGF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments