Formentera. t) Cultura i arts. Literatura

Formentera. Cultura i arts


Literatura
Poesia i prosa tradicional
La producció literària popular de transmissió oral de Formentera presenta les mateixes característiques que a l’illa d’Eivissa, tot i que les estructures socioeconòmiques i culturals que generaven aquest tipus de literatura es mantengueren fins mitjan segle XX. Amb les transformacions sorgides del nou model econòmic, les manifestacions literàries tradicionals entraren en un procés de decadència que a l’illa d’Eivissa s’havia iniciat ja el segle XIX. Durant els anys 70 del segle XX començaren a articular-se diverses iniciatives amb l’objectiu de rescatar algunes manifestacions d’aquella cultura tradicional, només vehiculada en sectors socials d’edat avançada i denominada “pagesa” en molts àmbits de la societat, que la veien com el residu ideològic d’una comunitat pobra i endarrerida. D’aquest moviment de recuperació cultural n’ha derivat no solament la revifada de manifestacions com la música, el ball, el cant o l’artesania, sovent vehiculades en contextos d’exhibició folklòrica, allunyats del seu respectiu marc original, sinó també la literatura, que ha estat objecte de recopilacions i antologies. Pel que fa a la prosa, són presents les rondalles, les llegendes i les contalles populars, estructures narratives amb un nivell bàsic de fixació textual i transmeses oralment. Les primeres són les més elaborades des del punt de vista narratiu i en la seua majoria són presents també a l’illa d’Eivissa. Entre les llegendes, cal destacar aquelles que s’associen a animals i llocs geogràfics com coves, illes, estanys, etc. Les contalles són el gènere tradicional en prosa de perfil més incert, a cavall moltes vegades entre els dos gèneres anteriors. Cal assenyalar, com a característica comuna a aquestos tres gèneres, la intenció predominantment lúdica i edificant i la temàtica religiosa, local o vagament històrica. Per bé que aquestes unitats narratives segueixen uns patrons estructurals d’abast universal, perfectament estudiats des de disciplines filològiques diverses, especialment la rondallística, els ambients, les accions i els personatges superen en la major part dels casos la atemporalitat, adquireixen coloració local i esdevenen referents pròxims per a les comunitats on circulen aquestes narracions. És de destacar el fet que, al llarg dels processos de transmissió i evolució d’aquestes formes literàries, s’hi troba la mà d’autors cultes que, partint de la matèria literària popular, la reelaboren o l’adapten amb la finalitat de redimensionar-ne el sentit. Una mostra d’això és visible en les llegendes formentereres associades a animals, on s’entreveu la influència dels bestiaris medievals, divulgats a través de la litúrgia i la predicació. Pel que fa a la poesia tradicional, cal destacar que el corpus de textos presenta unes categories més definides i un nivell molt més alt de fixació textual, propiciat per la versificació d’unes composicions destinades a vehicular-se principalment a través del cant. Formentera comparteix amb Eivissa el romancer tradicional català, una de les peces més emblemàtiques del qual, el romanç Don Enric i Don Blasco, fou recollida a la Mola el 1853 per Marià Aguiló i Fuster, que la incorporà al seu Romancer Popular de la Terra Catalana (1893). També la peça específicament pitiüsa del romancer català, Ses germanes captives, és present al corpus formenterer, al costat d’altres composicions de temàtica històrica, amorosa i hagiogràfica. A diferència del romancer, de component principalment narratiu i d’origen peninsular, la cançó de costums presenta un marcat vessant líric i és una manifestació autòctona del cançoner formenterer que presenta els mateixos trets formals i temàtics que la cançó eivissenca. Existeix també un cançoner religiós que inclou els goigs, coneguts a Formentera com caramelles, composicions cantades amb motiu de celebracions litúrgiques. Un altre bloc de producció poètica popular el formen les composicions breus com cançons infantils i altres seqüències rimades que se solen englobar sota el nom de gloses i que inclouen estribots, oracions, sentències, refranys, etc. Es tracta de composicions que sovent tenen quatre versos i que vehiculen temes humorístics, eròtics, escatològics, crítics i, fins i tot, absurds. Aquestos darrers s’organitzen a vegades en tiranguelles, que són seqüències d’estribots on els protagonistes són animals o objectes. En les cançonetes infantils predominen els efectes de repetició de mots, els embarbussaments i les cançons per acompanyar jocs tradicionals, com la cordella. Com a característica global de totes les modalitats de poesia tradicional, es pot ressenyar la mètrica, pràcticament sempre de versos heptasíl·labs amb combinacions variades dels versos amb rima assonant i consonant amb els versos esparsos. Les irregularitats en la mesura dels versos són superades mitjançant unes tècniques d’elisió anomenades redobles, que permeten elidir el tram final d’un vers amb un so gutural que ofega les darreres síl·labes. La modalitat de cant redoblant s’usa en la cançó de costums i en les caramelles i se serveix de melodies pobres, de no més de cinc notes. El cant del romancer i de les gloses breus es fa, generalment, glosant, és a dir, adaptant la lletra a melodies preexistents d’entre les quals destaca la tonada de cec. Quant a les circumstàncies en què es vehiculava tradicionalment la prosa i la poesia popular, cal destacar les activitats agrícoles, les vetllades familiars i, específicament en allò que afecta la poesia, les cantades. Es realitzaven amb motiu de festes religioses i dates assenyalades i aplegaven la comunitat d’una contrada determinada; es desenvolupaven en espais públics o cases i eren conduïdes per una persona, l’autoritat de la qual es reflectia simbòlicament en el fet d’aportar el tambor, instrument amb què s’acompanyaven de forma molt rudimentària les cançons redoblades. El drama col·lectiu de la Guerra Civil motivà que en la postguerra les cantades, com altres manifestacions festives entre les quals hi havia el ball, quasi desapareguessin o es vehiculassin clandestinament. El posterior canvi econòmic associat a l’arribada del turisme hauria sepultat aquestes manifestacions en l’oblit si no hagués estat per la tasca de compilació duta a terme per diferents persones o entitats. L’erudit Eduard Pittet, ciutadà suís, organitzà amb la col·laboració de Pius Tur Mayans entre 1967 i 1969 a la seua residència des Pujols, un cicle anual de cantades, enregistrades el 1969 i editades posteriorment en el disc Isla de Formentera. Música y cantos de campesinos, acompanyades amb lletres de cançons de Jaume Roig i Mayans, Antònia Mayans i Ferrer i Joan Mayans i Ferrer, el popular Guillem des Cap. En la mateixa línia cal destacar la tasca de recopilació de rondalles duta a terme per Joan Castelló Guasch, que agrupà les rondalles recollides a l’illa en el volum Rondaies de Formentera (1976), alguns textos del qual foren adaptats al teatre per grups juvenils; la compilació dirigida pel professor formenterer Jaume Verdera Verdera que guanyà el Premi de la Nit de Sant Joan 1975 de l’Institut d’Estudis Eivissencs, que la publicà el 1976 amb el títol Gloses i estribots, i la recollida feta per Francesc Escandell i Castelló Gloses eròtiques i amoroses de Formentera (1994). Les activitats de l’Obra Cultural Balear de Formentera en la línia de recuperació de la literatura tradicional combinaren la recopilació de cançons i rondalles, que es publicaven periòdicament a les pàgines de la revista Poble de Formentera, amb les iniciatives per fomentar el coneixement i la difusió d’aquestes manifestacions, entre les quals destaca l’organització dels Premis Pep Simon, atorgats des de 1980 a les persones destacades —músics, glosadors, etc.— per la seua feina a favor del manteniment de la cultura popular. També de la tasca de recopilació impulsada des d’aquesta entitat va aparèixer, a cura del filòleg formenterer Josep Serra i Colomar, el llibre Cantada Pagesa (1993), que conté una antologia de les cançons de costums creades pel conegut cantador de la Mola Josep Torres i Costa “Pep Simon”. El suport de les institucions a aquestes tasques de recuperació de la cultura popular ha fet possible que les cantades i les ballades tenguin una presència estable als programes de festes patronals i que s’hagin dut a terme treballs de recerca i recopilació. La segona meitat dels anys 80 del segle XX, el programa S’Aixadamplada de Ràdio Illa Formentera aconseguí elevats índexs d’audiència amb una programació centrada en la difusió de la poesia popular. Des de la darrera dècada del segle XX és perceptible la simbiosi de la literatura tradicional amb formes de difusió modernes: les adaptacions musicals a càrrec del grup folk Aires Formenterencs; les versions en còmic de rondalles fetes per Vicent Escandell aparegudes a la revista ADN , i els pregons glosats de les festes populars en són algunes mostres, entre les quals es pot apuntar també el projecte “Ventall d’Auques”, impulsat des de 1998 per l’IES Marc Ferrer i per l’Ajuntament de Formentera, que té com a objectiu la confecció d’una història gràfica i literària de Formentera. [VFM]

Prosa
A diferència d’Eivissa, on la literatura culta o no tradicional començà a conrear-se a final de segle XIX, a la Formentera autàrquica i preindustrial no es donaven les circumstàncies adequades per a la florida d’una producció literària i científica ajustada als patrons de la cultura contemporània. L’escàs oci que permetia l’economia de subsistència, basada en la mar i l’agricultura, s’administrava, en el vessant literari, dins dels motlles de la literatura tradicional o popular. Hi contribuïa, a més, la inexistència d’infraestructures culturals com biblioteques, l’analfabetisme de la major part de la societat i l’aïllament a què estava sotmesa, fets que privaren la població de l’illa dels recursos i l’obertura cultural necessaris per encetar un camí de modernització literària paral·lel al d’Eivissa. Amb els canvis socials i econòmics iniciats els anys 60 del segle XX, es formen les bases per al canvi cultural: la producció i la circulació de béns en metàl·lic, la diversificació i l’especialització de l’economia, l’afluència de turisme i immigració peninsular i el creixement dels nuclis urbans foren factors que permeteren un augment notable de l’oferta d’oci, que comportà l’entrada de formes noves d’entreteniment, especialment música, cinema i altres formes de cultura de masses. Al mateix temps, l’augment del poder adquisitiu permeté l’accés dels formenterers als estudis superiors o universitaris i, al mateix temps, l’accés a l’exterior i el consegüent contacte amb manifestacions culturals renovadores. Amb això sorgí una primera generació de formenterers especialitzats en diverses disciplines que en la seua majoria s’orientà professionalment cap al terreny de la docència. És en aquest grup social on es troben les primeres mostres de producció científica i literària, vehiculades inicialment a través d’activitats de divulgació generades al si d’un incipient teixit associatiu de caire polític, sindical i sociocultural, i de publicacions periòdiques com Poble de Formentera. La secció formenterera de l’Obra Cultural Balear canalitzà bona part d’aquestes inquietuds renovadores, nodrides en el context polític i cultural de la fi del franquisme i la transició espanyola, en el qual cristal·litzaren idearis de normalització lingüística i cultural i de defensa i protecció del medi ambient. La producció cultural d’aquestes primeres generacions ha generat un mostrari de monografies, assaigs i manuals centrats en diverses disciplines. El biòleg i professor Santiago Costa Juan és autor dels textos de la sèrie de llibrets divulgatius Ecologia de Formentera (1985-1987) i de la monografia L’Estany Pudent, un món d’ocells (1987), guanyadora del Premi de la Nit de Sant Joan 1986 de l’Institut d’Estudis Eivissencs. La filòloga i professora Esperança Marí i Mayans és coautora de Geografia i història de Formentera (1999) i Entre el vent, sota el cel. Una aproximació a la poesia de Marià Villangómez (1999). El professor Jaume Verdera i Verdera ha centrat la seua tasca en la recopilació de poesia popular i en la investigació de l’emigració dels formenterers a Amèrica del Sud, àrea d’estudi que ha donat lloc a dues monografies: Formenterers a Montevideo (1993) i Formenterers a Cuba (1996). El mestre i polític Isidor Torres i Cardona, l’historiador Vicent Serra i Ferrer i el filòleg Josep Serra i Colomar han alternat també les tasques en el món de l’educació amb la investigació i la divulgació al voltant de temes històrics i lingüístics relacionats amb Formentera, que han estat publicats a volums miscel·lanis i publicacions periòdiques. Altres autors nascuts amb posterioritat són Caterina Tur i Ferrer, coautora del llibre Dones i èpoques (1999); Santiago Colomar, autor d’articles sobre història medieval i moderna; Vicent Ferrer i Mayans, autor d’articles sobre literatura catalana medieval i de la monografia Un memorial de la guerra contra el Turc (1997); Jaume Escandell i Guasch, autor del llibre Vestits i balls a Formentera els segles XVIII, XIX i XX (1999), i Savina Majoral, historiadora de l’art i autora de ressenyes sobre artistes illencs. Així mateix, el llibre Formentera: història i realitat (2000) inclou capítols sobre geografia, història i economia a càrrec dels formenterers Santiago Colomar, Isidor Torres, Jaume Verdera i Llorenç Vidal i Ros. Al costat de l’obra dels escriptors formenterers, el panorama de la literatura assagística i científica sobre l’illa es completa amb les aportacions d’autors com Joan Marí Cardona, a qui es deu una llarga i generosa tasca investigadora que ha culminat en obres com el volum Formentera (1983), núm. III de la sèrie “Illes Pitiüses”, El llarg camí del pa a Formentera (1993), Formentera. Documentació i paisatges (1994) i Formentera, passa a passa per les vies públiques (1999). El catedràtic Joan Vilà i Valentí és autor de Formentera. Estudi de geografia humana (1986). El periodista català Joan Cerdà i Subirachs i la historiadora de l’art Rosa Rodríguez Branchat són autors de l’estudi La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1999). Javier Pérez de Arévalo, el darrer faroner que va viure al far de la Mola, i Kole Seoane són autors del llibre El far de Formentera (la Mola) (2001). També escriptors com Marià Villangómez –Alguns escrits sobre les Pitiüses (1981)– o Isidor Macabich han inclòs Formentera en les seues descripcions i estudis de les illes Pitiüses, mentre que en el camp dels diaris i llibres i guies de viatges, el poeta eivissenc Josep Marí al llibre Els deixants de la llum (1991), el novel·lista Baltasar Porcel dins Viatge a les Balears menors (1968), la narradora Maria Antònia Oliver a Les Illes (1975) i l’assagista empordanès Josep Pla han dedicat capítols sencers a Formentera. D’aquest darrer escriptor s’ha de destacar l’escrit “Estat de la felicitat a Formentera”, aparegut al llibre Coses vistes (1925), on s’ofereix una rica estampa de la Formentera tradicional. Dins aquest grup d’obres cal situar també el llibre Formentera (1992) del poeta Joan Colomines i Puig. La narrativa de ficció no ha estat un gènere gaire conreat pels escriptors nascuts a Formentera, encara que l’illa ha estat l’ambientació triada per a diverses novel·les d’autors catalans entre les quals destaquen Blue Bar-Formentera 70 (1980) de Josep Maria Rossell, on es recrea l’època d’efervescència hippy anterior a la massificació turística i durant el darrer període de la dictadura; la novel·la juvenil El pacte de Formentera (1987) d’Ignasi Riera, amb una trama protagonitzada per un grup de joves durant les vacances estiuenques; L’hora violeta (1980) de Montserrat Roig, i Eren rossos? (2000) de Ton Creus i Virgili. A Formentera es localitza també l’acció de la novel·la Ball de voltors (1993), de l’escriptor eivissenc Bernat Joan i Marí, la qual desenvolupa una intriga relacionada amb la lluita cívica contra les urbanitzacions. Dolors Clota i Garcia, nascuda a Manlleu (Osona) i resident a Formentera és autora de Dimarts d’octubre / Adaggietto del quart moviment (2000) i d’altres narracions breus editades dins volums miscel·lanis com L’error imaginari i altres narracions (1998), La font morta. La font del ferro (1999) i Sol d’hivern i altres narracions (2000). [VFM/DCG]

Poesia

Les reduïdes dimensions de l’illa de Formentera han permès que molts autors de poesia no necessitassin l’edició tradicional de les seues composicions per establir contacte amb el públic i amb els lectors. Així, els recitals musicals, les lectures poètiques i les publicacions en revistes periòdiques han estat plataformes de difusió de la poesia contemporània formenterera al costat de les publicacions. La revista Poble de Formentera difongué entre 1979 i 1980 la producció primerenca de Francesc Escandell i Castelló, que es recollí en el llibret Poesies (1988) editat arran de les lectures poètiques organitzades per “Sa Nostra”, que incloïa el total de la seua creació, elaborada entre 1979 i 1988. El suplement de poesia Gavella de la revista ADN i les lectures poètiques organitzades regularment amb motiu de la diada de Sant Jordi i les Festes de Santa Maria han projectat l’obra d’escriptors més joves com Antoni Marí Planells, Joan Francesc Ferrer Ribes, Santiago Colomar, Pilar Serra, Maria Teresa Ferrer, Lourdes Costa, Raquel Asensio, etc. Els Premis Baladre de 1980, 1981 i 1992 de l’Institut d’Estudis Eivissencs han distingit també els reculls Impressions (1981), de Neus Costa Mayans; Crepuscle (1983), de Joan Marí de la Fuente, i La pols del camí, de Santiago Colomar. Joan Marí de la Fuente és també autor del recull La xerinola estelada (1990), llegit dins dels cicles de lectures poètiques de “Sa Nostra”. Àngels Ferrer i Ferrer és així mateix autora del llibre La meua illa (1995). La poesia de Maria Teresa Ferrer ha estat publicada dins el llibre Solstici d’Estiu 4, juntament amb altres poetes illencs. Xico Ferrer i Xomeu Joan són autors de diverses composicions poètiques, les quals han estat musicades per ells mateixos i incloses al repertori del grup folk Aires Formenterencs, des d’on s’ha divulgat també l’obra de Francesc Escandell i la coneguda composició “Pàgines enrere” de Santiago Colomar. Els certàmens literaris també han estat un element dinamitzador de la creació poètica a Formentera. Entre ells destaca el Premi Illa de Formentera de poesia, el primer veredicte del qual es féu públic el 2001, quan foren guardonats els poemaris Agrupament de la peresa, de l’eivissenc Bartomeu Ribas Guasch, i Rituals, del mallorquí Miquel López Crespí, ambdós editats el mateix any. La vida, la història i el paisatge formenterer han format part també, totalment o parcialment, de la temàtica d’alguns reculls poètics d’altres autors catalans de les illes i el continent. Entre ells destaquen Anna com Formentera (1979) de Joan Colomines i Puig, recull de catorze peces escrites entre 1973 i 1974, i composicions de Marià Villangómez, Josep Marí, Toni Roca i August Bover, incloses en diferents llibres. [VFM]

Literatura castellana

L’illa de Formentera ha trobat lloc al llarg de la història tant en l’obra d’escriptors castellans com en la d’autors illencs que han recorregut a aquesta llengua. En aquest darrer àmbit la tria idiomàtica ha vengut condicionada per un context sociolingüístic en què el castellà ha esdevengut llengua preeminent, especialment en àmbits d’ús cultes. Es troben referències a l’illa de Formentera en el relat del viatge al Pròxim Orient de Ruy González de Clavijo. La seua Embajada a Tamorlán (1406) documenta el pas dels ambaixadors d’Enric III de Castella per una Formentera deshabitada: “cuando amanesció, fueron en par de una isla que es llamada Fromentera e es despoblada, a ojo de la isla de Ibiça; e estovieron allí este dicho día sábado e domingo e el lunes e martes andando de una parte a otra, que no podían doblar un cavo para tomar el puerto de Ibiça, por cuanto avían el viento contrario" (I,7). El valencià Gaspar Gil Polo és autor de Diana enamorada (1564), novel·la sentimental ambientada parcialment en la mateixa Formentera abandonada, que adquireix perfils més irreals i idealitzats els quals es projectaren en diverses obres literàries europees dels segles següents (vegeu l’apartat Escriptors estrangers). També apareixen informacions sobre Formentera en obres sobre les illes, entre elles Descripciones de las Islas Pithiusas y Baleares (1787) de José Vargas Ponce. El segle XX, l’activitat turística generà la redacció de guies per a viatgers. Formentera es projecta a l’exterior des dels anys 70 com un espai que conserva tradicions enmig d’un teixit incipient d’oferta turística. L’escriptor eivissenc Joan Castelló Guasch és autor de Formentera. Índice para el viajero (1970). Entre la resta de publicacions turístiques, la majoria d’elles esquemàtiques ressenyes d’establiments, serveis i comunicacions, destaquen les propostes de l’escriptor mallorquí Guillem Frontera a Guía secreta de Baleares (1975), una de les primeres incursions en una temàtica que adquiriria certa fortuna en aquesta modalitat literària: la visió vitalista dels hippies i el misticisme associat a un espai aïllat i llegendari que tot just començava a tastar la modernitat. José Luis Gordillo Courcières aprofundí en aquesta línia temàtica en el seu recull Leyendas de Formentera (1976), tot combinant fonts orals amb ficció. El llibre Formentera mágica (1992) de Carlos Garrido Torres culmina aquest corrent elegíac i esotèric amb un recorregut geogràfic i literari per l’illa. Quant a literatura científica, diversos especialistes han pres Formentera com a objecte d’estudi de diferents disciplines. En el terreny de la psicologia social i la sociologia destaquen, dins el gènere d’assaig periodístic, les dues monografies de Carlos Gil Muñoz Juventud marginada. Estudio sobre los hippies a su paso por Formentera (1970) i Formentera. Una comunidad en evolución (1971); i l’obra de Joan Bestard Camps Casa y familia. Parentesco y reproducción doméstica en Formentera (1986). La monografia Estudio integrado de Formentera. Bases para un ecodesarrollo (1992) recull dos estudis dirigits per Miquel Morey i emmarcats dins el programa MAB (Home i Biosfera) de la Unesco, elaborats entre 1987 i 1988, sobre el desenvolupament turístic i les opcions de sostenibilitat que aquest model econòmic pot acollir. Pilar Estébanez, resident a Formentera i fundadora de l’ONG Metges del Món, és col·laboradora de les Nacions Unides, especialista en la problemàtica de la sida i autora del llibre Exclusión social y salud (2002), que s’emmarca dins una producció més àmplia centrada en la intervenció humanitària. La historiografia ha estat un camp que ha produït un nombre significatiu d’obres sobre Formentera: José Luis Gordillo Courcières és autor de Formentera. Historia de una isla (1981), primer manual d’història específica de l’illa; Dos ensayos sobre Formentera (1983), sobre la Formentera medieval i la demografia del repoblament del XVIII, i Un combate naval en Formentera (1993), sobre un episodi de la guerra marítima al segle XVI. Eduardo J. Posadas López ha dedicat a Formentera una de les seues monografies sobre tecnologia militar, Arquitectura defensiva de Formentera (1995). Des del Museu Arqueològic d’Eivissa s’han impulsat publicacions sobre la prehistòria formenterera, entre les quals destaca Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (1987), entre abundants articles especialitzats de Jorge H. Fernández Gómez, Celia Topp i Lluís Plantalamor Massanet, entre d’altres. En l’obra dels escriptors formenterers destaca l’àmplia producció del capità de la marina mercant Joan Baptista Costa Juan , centrada en el camp de la legislació i la tecnologia navals i representada per obres com Patrones de litoral (1981), Patrones de yate (1982), Tratado de maniobra y tecnología naval (1983), Patrones de recreo (1985), Tratado de estiba (1987), Guia náutica Polaris (1989) i Capitán de Yate (2000). El catedràtic de música i doctor en filosofia i ciències de l’educació Pius Tur i Mayans és autor de La educación musical en su dimensión histórica, filosófica y metodológica (1983) i Reflexiones sobre educación musical. Historia del pensamiento filosófico musical (1992). Josep Torres i Riera (Formentera, 1942), enginyer aeronàutic i llicenciat en ciències físiques, és autor d’abundosos articles i monografies relacionades amb l’exploració de l’espai i les telecomunicacions, que han estat publicats tant en revistes especialitzades com en revistes de divulgació. El biòleg marí Manuel San Félix García és autor d’una guia submarina de Formentera publicada en diferents idiomes el 1997. En el camp de la narrativa de ficció, el mestre formenterer Francisco Masdeu Giménez fou autor de quatre novel·les, de les quals publicà el 1983 Rita, la hija del normando, obra de costums definida pel mateix autor com una “novel·la amb dades històriques de Formentera i amb un rerefons ambiental formenterer històric, folklòric i de llegenda”. Dins aquest mateix gènere cal situar la novel·la El país de la dama eléctrica (1984), de l’escriptor argentí d’origen búlgar Marcelo Cohen, l’acció de la qual se situa en una petita illa mediterrània que pren de model Formentera. En el camp de la literatura memorialista, el polític Cándido Valladolid Buendía és autor del llibre Memorias de un oriundo (1994). La narradora Iris Palomo fou guardonada l’any 2001 amb un dels premis Art Jove de narrativa pel relat Lección magistral. La mateixa autora s’ha donat a conèixer des de 1997 com a poetessa en revistes universitàries i cicles de lectures poètiques a Formentera, on també ha divulgat algunes composicions en català. Des d’aquestes darreres plataformes de difusió ha circulat també la poesia del formenterer Carmelo Redondo, de temàtica principalment social i estil popularitzant. També poetes castellans, entre ells Antonio Colinas, han reflectit el paisatge formenterer en les seues composicions. Però és el recull La isla, o elogio de la pobreza (1975), guanyador de l’accèssit al premi Adonais de poesia del 1974, del professor d’Història Moderna Emilio Sola el llibre de poesia en castellà que amb més abast reflecteix la vivència a Formentera del seu autor, al centre del moviment evasionista dels primers anys setanta del segle XX. [VFM]

Teatre

Al costat de les formes rudimentàries de teatre popular pròpies de la Formentera tradicional, entre les quals es poden destacar els jocs de disfressats de carnestoltes i del dia de les matances o les cavalcades de la Nit de Reis, en el primer terç del segle XX s’incorporaren a l’oferta festiva comèdies popularitzants organitzades des de l’entorn educatiu. Aquesta activitat, consolidada per la tasca del mestre Lluís Andreu i Minguet , tengué continuïtat al llarg de la postguerra, quan les activitats teatrals s’articularen al voltant de les institucions religioses, dins el marc de les activitats de dinamització sociocultural a les diferents parròquies de l’illa. Al convent de les Germanes de la Caritat (ca ses Monges) de Sant Francesc Xavier i a la parròquia de Sant Ferran de ses Roques s’impulsaren activitats d’aquest tipus per part del personal eclesiàstic, originari en gran part de l’illa de Mallorca i d’entre el qual destaca el mossènyer Gabriel Salvà i Mercadal, Don Gabriel, capellà de ses Roques de 1951 a 1963. Els canvis d’ordre social, polític, cultural i econòmic produïts al llarg dels anys setanta del segle XX comporten la consolidació del teatre en l’oferta d’oci a l’illa de Formentera. La implantació d’estudis de secundària a l’illa permet que es reprengui l’activitat teatral en l’àmbit escolar: les seccions juvenils de l’Obra Cultural Balear (Mix Locus, Escoltes de Formentera) escenificaren les Rondaies de Joan Castelló Guasch i el 1986 es representà El testament del Nasi, de Francesc Eiximenis, per commemorar l’any del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des dels anys noranta, en què s’incorporen assignatures de taller de teatre als plans d’estudis, l’activitat teatral escolar s’ha consolidat, fins al punt que el 2000 i el 2001 el taller de teatre de l’IES Marc Ferrer ha participat en les primeres edicions de la Mostra de Teatre Amateur d’Eivissa i Formentera i ha representat a escenaris del País Valencià i el Principat de Catalunya. Paral·lelament, del mateix context de canvi sorgí el 1982 l’única companyia teatral independent i estable a Formentera, Grup de teatre S’Esglai . Enllaçant amb la tradició de la comèdia rural i costumista amb l’adaptació de rondalles de Mn. Antoni M. Alcover i entremesos i comèdies com Esperant el metge (1982), Qui sembra escards cull espines (1983) o S’herència d’en Toni Fabioler (1986), acollí en les dècades següents les propostes renovadores d’autors com Joan Mas, Lluís Cocquard, Marià Villangómez, Ramon Folch i Camarasa, Assumpta González, Jaume Villanova, Rafel Anglada, Llorenç Pagès-Arqués, Oscar Wilde i Bernat Joan. Aquesta companyia, amb la direcció de sor Francesca Serra, representà els seus muntatges a Formentera, Eivissa, Mallorca i Girona. L’entrada en funcionament, el 1986, de la Sala Municipal de Cultura de Formentera significà una millora substancial de les infraestructures per al desenvolupament de l’activitat teatral. El pas regular per Formentera de companyies com la de Xesc Forteza, per una banda, i, per l’altra, la programació d’espectacles de teatre de carrer a les Festes de Santa Maria, han contribuït a mantenir i diversificar l’experiència teatral a Formentera. Pel que fa a producció de textos dramàtics, cal ressenyar l’obra Marc Ferrer: Formentera, la nova terra (1996), de Bernat Joan i Marí, ambientada en el repoblament de l’illa del segle XVIII, i algunes comèdies de Vicent Ferrer i Mayans, editades, representades o guardonades en certàmens literaris d’ençà de 2000, entre les quals es poden incloure Eren pesants, els gots, escrita el 1996, S’illa de ses dones (2001), Cartutxos a la frontera (2001), accèsit del VII Premi Internacional de Teatre Universitari “Josep Robrayo” i En un somni de pirates (2002), guanyador del premi Memorial Antoni Santos Antolí. En l’àmbit de les arts dramàtiques, destaca el formenterer Miquel Costa Torres, director teatral i professor d’interpretació a l’Estudi d’Investigació Teatral “Banya de Bou”, de València, del qual és fundador i director, i a diversos centres de formació teatral de Barcelona. [DCG/VFM/AFJ]

Escriptors estrangers
Cròniques medievals

L’any 1108, després de derrotar els musulmans entre Lisboa i l’estret de Gibraltar, el rei noruec Sigurd I Magnusson (1103-1130) arribà fins a les costes de Formentera camí de Jerusalem. Després d’incendiar una cova a la Mola, on resistia un grup de pobladors de Formentera i, per això, coneguda amb el nom de sa cova des Fum, els noruecs salparen amb el botí més gran que havien aconseguit des que sortiren d’Escandinàvia. Aquest episodi apareix a Sigurd el croat del cronista islandès Snorre Sturlusson (1179-1241), que forma part d’Heimskringla (c 1220, L’esfera dels mons), epopeia dels primers reis de Noruega: “El rei manà portar grans arbres a la cova, féu un gran munt davant l’entrada i hi calà foc. Quan el foc i el fum començaren a dominar, alguns dels pagans perderen llur vida, d’altres fugiren; alguns caigueren a mans dels víkings, uns altres foren matats i cremats.” Sturlusson cita els versos de dos poetes escandinaus anteriors a la història de Forminterra, Halder Skvaldre i Thorain Stutfeld; d’altra banda, Thjodrek el monjo també va descriure les gestes de Sigurd a les Balears. Abans de continuar cap a Menorca i Jerusalem, Sigurd aconseguí una victòria a “Ivica”. Tornà a casa el 1111, via Constantinoble, on deixà els vaixells i les tropes. També hi ha una breu referència a la incursió víking a Formentera en la crònica anònima d’Alfons III, rei asturià que regnà entre els anys 866 i 910, que no té relació amb l’expedició de Sigurd, sinó que tracta d’activitats molt anteriors. Hi ha una breu menció de Formentera en el còdex Vivià (c 1127), anònim, en què es relaten les activitats de la croada pisanocatalana a les illes Balears i Pitiüses l’any 1114.

Segles XVI-XVIII

La reputació de Formentera com a indret remot i poc conegut és un tema habitual a gairebé tota la literatura posterior sobre l’illa. La novel·la pastoral Diana enamorada (1564) del valencià Gaspar Gil Polo (1530-1585) conté algunes pàgines ambientades en una Formentera deshabitada, on arriben els protagonistes després de naufragar en una tempesta. Aquest llibre fou escrit com una continuació del gran èxit literari Diana (1559) de Jorge Montemayor, i ambdues obres tengueren una gran influència en la literatura europea de final del segle XVI. Fa temps que està admès que tant els personatges com els arguments d’aquestes obres influïren en l’obra de William Shakespeare i, a principi del segle XXI, Peter Bilton ha exposat un sòlid argument per considerar la Formentera de Gil Polo com a font d’inspiració de l’illa embruixada de l’obra mestra de Shakespeare, The Tempest (1611). Tot i que la novel·la Diana enamorada no es publicà per primera vegada en anglès fins al 1598, l’illa s’esmenta ja a l’obra Strange and Wonderful Things, reeditada a An English Garner: Voyages and Travels (1903) de Richard Hasleton. Aquest llibre descriu un naufragi a la costa occidental de l’illa l’abril de 1587. Després d’escapar del destí com a remer, encadenat a bord d’una galera algeriana, l’alleugeriment de l’anglès es moderà quan es trobà a mans de la Inquisició a Palma. També reflecteix l’aïllament de Formentera Der Eremit auf Formentera (c 1780, L’ermità de Formentera) del prolífic dramaturg alemany August von Kotzebue (1761-1819), escrit com a llibret per a l’òpera del mateix nom de Peter Ritter (1788). La figura de l’ermità també apareixia a l’obra de Gil Polo que, en aquest cas, vivia en un illot prop de Formentera. Segons Miquel Siguan, l’obra d’August von Kotzebue té una intriga moralitzant i plenament barroca que recorda el teatre de Calderón, però amb una mentalitat liberal i il·lustrada, és un sermó de tolerància il·lustrada en una pitiüsa mítica, gairebé dos segles abans de l’arribada dels artistes o hippies. No obstant això, aquesta òpera anà precedida d’una altra, amb un títol gairebé idèntic, Der Eremit von Formentera de Wolf, que fou representada per primera vegada a Weimar, lloc de naixement de Kotzebue, el 1775.

Segle XIX

Els textos francesos dominen la literatura estrangera del segle XIX sobre Formentera. El primer sorgí d’un informe encarregat pel ministre francès Talleyrand al cònsol a Mallorca, André Grasset de Saint-Sauveur (1757-1810). El resultat fou Voyage dans les îles Baléares et Pithyuses dans les années 1801 à 1805, que inclou un capítol significatiu sobre la Formentera d’aquella època; gran part de les dades geogràfiques provenien de l’obra Descripciones de las islas Pythiusas y Baleares (1768) de Vargas Ponce. Fins i tot abans de la seua publicació, l’obra de Grasset fou una guia per als geodèsics i astrònoms que entre 1806 i 1808 vengueren de París per efectuar mesures de triangulació geodèsica a sa Talaiassa de Formentera, punt més al sud de l’arc de dotze graus i mig, sobre el meridià de París. Eren Jean-Baptiste Biot (1774-1862), científic format durant el període de la Revolució Francesa, la correspondència del qual és rica en testimonis de primera mà sobre l’illa, i Francesc Aragó (1786-1853), futur ministre a la Segona República Francesa, els quals publicaren el 1821 Recueil d’observations géodésiques, astronomiques et physiques exécutées par ordre du Bureau des Longitudes de France en Espagne pour déterminer les variations de pesanteur et des degrés terrestres sur le prolongement du Méridien de Paris. En aquesta obra es descriu la instal·lació del seu observatori a la Mola el 1807 i, a la llarga introducció, s’inclou la primera descripció coneguda d’un ball pagès, així com d’instruments musicals i altres aspectes de la vida quotidiana de la parròquia de la Mare de Déu del Pilar, acabada de fundar. Jules Verne conegué aquestes obres a través d’un dels germans d’Aragó, amic del novel·lista francès. Formentera apareix a la seua novel·la Hector Servadac: voyages et aventures à travers le monde solaire, de la qual es féu una traducció al català el 2000. En el llibre es narra la història d’un meteor gegant que frega la terra i s’estavella contra una part del Mediterrani que inclou zones de Tunísia, Algèria, Gibraltar, la Provença, les illes de la Maddalena (Sardenya) i Formentera. El conjunt, que inclou també una bona part de la mar, és absorbit pel cometa Gallia que segueix indiferent la seua òrbita al voltant del sol. Al final de la primera part de la novel·la, el capità Servadac, al capdavant de trenta-sis astronautes casuals, organitza el rescat d’un astrònom excèntric que havia anat a Formentera per comprovar les dades de Biot i Aragó. De l’illa només en queda la part més elevada de la Mola amb l’estació geodèsica francesa. L’astrònom eivissenc Daniel Escandell Serra , amb el suport de l’Aliança Francesa a Eivissa i els organitzadors de la Setmana Cultural d’Eivissa i Formentera, proposà erigir un monument en honor de Jules Verne el setembre de 1978, coincidint amb el 150è aniversari del naixement de l’escriptor. Pierre Bayart, resident francès de Formentera, que prepara un llibre al principi del s XXI sobre aquest tema, no ha trobat cap evidència que Jules Verne hagués visitat l’illa. El naturalista suís François Delaroche, que acompanyà la comissió geodèsica de 1807-1808, féu un estudi sobre unes espècies de peixos que fins aleshores la ciència desconeixia; es tracta de les “Observations sur des poissons recueillis dans un voyage aux îles Baléares et Pithyuses”, publicat als Annales du Muséum d’Histoire Naturelle de París juntament amb sis gravats. Hi apareixen descrits setanta-tres peixos, alguns dels quals eren de la zona de ses Salines, llistats amb el nom en llatí i en català. Per la importància filològica d’aquest article, Joan Veny en va fer una anàlisi a “Les noms Catalans du Bothus podas Delaroche (1809) et d’autres pleuronectiformes” que aparegué a Les zoonymes. Publications de la Faculté de Lettres, Arts et Sciences Humaines de Nice. A Die alten Pityusen (1869) l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria dedica trenta pàgines a la visita realitzada dos anys abans a Formentera, il·lustrades amb les primeres representacions gràfiques de l’illa.

Llibres i articles en holandès i anglès, 1910-1988

El traductor anglès d’Unamuno, John Ernest Crawford Flitch, visità Formentera cap a 1910, però la seua decripció a Mediterranean Moods (1911) se centra més en el viatge de retorn en un falutx carregat de sal; quan l’embarcació està en calma, gairebé la meitat de la càrrega és llançada a la mar mentre els mariners exclamen amb burla: “No té valor”. Encara que Lady Sheppard (Margaret Kinloch Forbes, c 1880-1963) escriví A Cottage in Majorca el 1936, va ser al voltant de 1921 quan visità Formentera, esmentada en quatre planes d’aquest llibre. S’allotjà en un hotel prop d’un “petit port, tallat en roca tova que l’illa exporta en grans blocs per a la construcció” (probablement can Marroig). Pujant cap a l’hotel, preguntà al propietari sobre unes “excavacions de forma estranya” i s’assabentà que “aquestes eren tombes prehistòriques i que feia tan sols unes poques setmanes s’hi havia trobat en una, l’esquelet d’un home de més de dos metres d’alt, i amb un clau de coure clavat al crani. Quan vaig preguntar si havien guardat l’instrument d’execució, em contestà que podia ser que fos en alguna part de la casa, si les minyones no l’havien llançat. Així és que ací, com en la resta d’illes, molt del que és del major interès ha de ser demanat cada dia per manca de qualsevol supervisió intel·ligent”. L’autora segueix: Formentera “té setanta-cinc milles (120 km) de costa, vigilada per dos carrabiners que, de totes totes, poc poden fer per destorbar els contrabandistes, que tenen ací un pròsper comerç. Em digueren que un carrabiner, en jubilar-se després de trenta-cinc anys de servei, suplicà que li permetessin veure quin aspecte tenia un sac de tabac de contraban, perquè no havia pogut ensopegar amb cap d’ells en el tram sencer de les seues funcions professionals”. El nord-americà Percy Waxman interrompé un període sense visitants literaris estrangers amb l’obra What Price Mallorca (1933) que conté un capítol que porta per títol “Un vell graner romà”. Entre altres, l’autor esmenta “l’aire cosmopolita de l’illa (...) que contrasta poderosament amb l’entorn primitiu. Vaig conèixer-hi un mariner de pell colrada que em parlà en un anglès perfecte i quan ens va veure, va cridar: Hello! How’s Broadway?” Eric Whelpton a The Balearics: Majorca, Minorca, Ibiza (1953) fa una breu descripció de Formentera, en què observa les queixes sobre l’escassetat d’oli, el seu alt preu i la pobra qualitat dels succedanis que es veuen obligats a comprar. L’il·lustre escriptor holandès Cees Noteboom va escriure alguns relats curts de viatges sobre Formentera per a Elseviers Weekblad el 1957 i el 1958, en un dels quals esmenta que l’energia depenia del capellà que tallava la llum quan els feligresos desobeïen. Possiblement l’escriptor estranger més vinculat i arrelat a Formentera és Bert Schierbeek (1918-1996) que arribà a Eivissa amb la seua esposa Margreetje de lluna de mel el 1957. Després es traslladà a Formentera on es féu construir una casa i popularment se’l coneixia amb el nom de “Xerimbec”. Escrigué dues novel·les composicionals (narrativa amb diàlegs en vers) que inclouen molts ambients i personatges reals de Formentera, Weerwerk (1977) i Betrekkingen (1979). Un recull seu de poemes, titulat Formentera (1984), ha estat traduïda al català (1986) a l’anglès (1989) i al francès (1990). The Road to Andorra (1960) de l’australiana Shirley Deane inclou un capítol “Cap de setmana a Formentera”, on recull: “la majoria de passatgers són dones formentereres marejades, amb enormes faldilles i mocadors brodats, tornen del mercat d’Eivissa amb els cistellons de formatge buits; un capellà taciturn o dos, i un guàrdia civil ineludible amb la capa d’òpera bufa i un capell de xarol. El guàrdia civil, obligat a fer el viatge més sovint, està sempre marejat. És un sergent rabassut i infeliç que intenta amb resolució durant dues hores no vomitar, perquè si ho fa, posa en dubte la seua autoritat.” L’escriptor britànic Patrick Pringle, que visqué amb la seua família alguns anys a Formentera, inclou una descripció de primera mà al seu llibre Four Fair Isles: Majorca, Minorca, Ibiza & Formentera (1961). Un dels llibres més bonics sobre Formentera és The Island of Fish in the Trees (1962) de l’autora finesocanadenca de llibres infantils Eva-Lis Wuorio, amb dibuixos en color realitzats pel conegut il·lustrador anglès Edward Ardizzone. En el llibre es narra la història de dues nenes estrangeres que busquen un doctor a l’illa per curar el mal de cap de la seua nina. Així entren en contacte amb tota una sèrie de gent de l’illa i el resultat és un insòlit doble retrat de l’illa, tant de paraules com d’aquarel·les, just abans de ser descoberta pel món exterior. Un altre llibre infantil, Lizard Island Expedition (1965, Expedició a l’illa de les sargantanes) de John Mercer se situa en una illa balear de l’extensió de Formentera, antigament utilitzada com a port cartaginès, el cap de Barbaria de la qual, a l’extrem meridional, té alts penya-segats i altres similituds topogràfiques amb Formentera. El retrat de l’illa que apareix a “Ins and outs of Islands” (1969) de l’escriptor-il·lustrador nord-americà Michael Berry, a la Saturday Review comença amb algunes reserves i continua: “Però llavors coneixes la gent i escoltes. La paraula serenitat es repeteix una i altra vegada, i de cop i volta, comences a sentir-la. –Formentera tarda una mica, em va dir un francès, –però fa meravelles en la gent. Un amic meu va arribar fa només tres dies i ja ha millorat considerablement la seua conversa”. Formentera (1974) del canadenc Roy MacSkimming és una novel·la sobre una relació sentimental, evocant l’ambient d’experimentació social que caracteritzà l’illa en aquells anys. A Gesture in Air’s Labyrinth (1983), de l’anglès Christopher Kennedy, és una col·lecció de deu poemes acompanyats de nou dibuixos d’Ivonne Kennedy amb escenes típiques de Formentera, on publicà aquest opuscle de setze pàgines Olive Press. Kennedy, que arribà per primer cop a Eivissa el 1968 i visqué parcialment a Formentera entre 1973 i 1986, és també músic (flautista) i lletrista i resideix a Holanda. El best seller d’aventura i fantasia històrica The Eight (1988) de l’escriptora nord-americana Katherine Neville (nascuda el 1945) conté un curt fragment ambientat a Formentera, on els protagonistes reparen el seu vaixell després d’una tempesta. Neville ha treballat a Algèria com a experta informàtica per al govern d’aquell país i està escrivint una novel·la històrica en el qual els mariners de les illes Balears tenen un paper destacat. Robert Lewis Baldon (1921-1997), més conegut com Bob, després d’estudiar arquitectura a Nova York, anà a viure a Formentera el 1967 on fundà la Biblioteca Internacional a Sant Ferran poc després de la seua arribada. Durant les darreres dècades del s XX, gràcies en part a donacions de residents estrangers, la biblioteca arribà als 25.000 volums en disset llengües a principi del s XXI. El 1984 la cedí a l’Ajuntament de Formentera i forma part de la Biblioteca Municipal de Formentera.

Escriptors alemanys, francesos i suïssos, 1960-2001

De la segona meitat del segle XX, destaquen un conjunt de novel·les en alemany, de gènere policíac, i en francès, sense oblidar el poeta francès Charles Forot (1880-1973), el recull de poemes del qual de nom Couchant (1960) inclou uns versos sobre Formentera, alguns dels quals han estat traduïts per Marià Villangómez a Alguns escrits sobre les Pitiüses. Le soleil de Palicorna (1964, amb versió castellana, El sol de Palicorna, de 1966) de Jacques Peuchmaurd guanyà el Prix des Libraires de 1965 i més tard se’n féu una adaptació cinematogràfica. Tot i que l’autor suís Ernst F. Wollenweider arribà per primera vegada a l’illa el 1960, no fou fins molt més tard que publicà dues novel·les policíaques, Von Formentera flieht man nicht (1978, De Formentera no se’n fuig) i Ein Sturm ging über Formentera (1979, Una tempesta passà sobre Formentera). Dels anys vuitanta són les novel·les Die Geschwister (1980, Els germans) de Hansjörg Schertenleib i La gitane de Formentera (1989) de Jacques Mazeau. Tot i que Irene Rodrian, escriptora alemanya capdavantera de novel·les policíaques, ha residit durant molts anys a Formentera, fins a la vint-i-dosena obra, Strangrab (1992, Tomba a l’arena) l’illa no esdevengué marc de la seues trames policíaques. Una novel·la anterior, Ein bißchen Föhn, und du bist tot (1975, Una mica de vent i estaràs mort), ambientada a Munic té com a punt de partida la relació entre dos pintors estrangers que viuen a Formentera. L’antologia de contes Auf Zungenspitzen (1993) té una història de l’arqueòloga Doris Predölhl ambientada a Formentera. Angst und Schrecken auf Formentera (1998, Por i terror a Formentera) de Dieter Gölsdorf és una novel·la curta sobre relacions i drogues ambientada en una acadèmia de guitarra de Sant Ferran. El detectiu privat de Der Hundeknochen (1998, L’os del gos) de Niklaus Schmid es troba a Formentera perseguint no solament un grup de paletes il·legals, sinó també un marit que ha deixat de pagar la pensió alimentària dels seus fills. La investigació s’endarrereix quan el protagonista sucumbeix a l’estil de vida illenc, i encara més quan s’enamora. La novel·la més recent d’Schmid, Der Bienenfresser (2001, L’abellarol) està ambientada principalment a Eivissa, però també en part a Formentera, i manté el mateix detectiu protagonista. Aquestes dues novel·les anaren precedides d’un altre llibre sobre la història recent de Formentera, Formentera: eine Insel auf dem Weg zur Legende (1994, Formentera: una illa camí de llegenda). Passant a la literatura no novel·lesca, hi ha les històries de l’artista suïssa Rosemarie Egger (Viena, 1938), d’Ein Inselsommer, acompanyades amb fotografies de les seues obres fetes de ferro, una de les quals porta per títol “La Biblioteca Internacional”. El recull de poesia Choses vues dans l’île de Formentera (1999) de Roselyne Rongier Come ha estat traduïda al català. Inselträume: Geschichten und Märchen von der Mittelmeerinsel Formentera (2000) de la cantant d’òpera i professora de música Heide Schoeps, amb il·lustracions de Peter Steiner inclou vint-i-un contes populars formenterers. El pintor francès Jacques Petit-Jean Boret il·lustrà a Formentera dos llibres infantils sobre dinosaures, Ein Dinosaurier zum Frühstück (1990, Esmorzar amb un dinosaure) i Julie bei den Saurien (1994, Julie amb els saures) de Jutta Laugreuter. L’artista alemanya Margarite Laube publica cada any des de 1994 una sèrie de calendaris amb gravats d’aspectes de la vida de l’illa. Entre un grup de traductors que treballen tot l’any a Formentera, cal destacar Ricardo Pochter, traductor habitual d’Umberto Eco. El francès Georges Bess, conegut principalment per les seues il·lustracions a la sèrie d’àlbums de còmic El lama blanc, amb guió d’Alejandro Jodorowsky (sis publicats des de 1988 en diversos idiomes) ha creat a Escondida (1998) una visió mística i a vegades surrealista de Formentera. Les il·lustracions en blanc i negre van acompanyades del text del mateix artista, que ha fet d’aquest el seu primer llibre d’autoria única. Cal esmentar també Michelle Gilles (nascuda el 1921), autora de Formentera, ou l’Ile de nos vingt ans (1978).

Estudis etnogràfics, sociològics i arquitectònics

La tesi Liebes- und Hochzeits-gesänge der Pityusen (Cançons d’amor i matrimoni de les Pitiüses) de Michael Forster fou presentada a la Universitat de Munic el 1968. El moviment hippy i les seues repercussions a la societat pitiüsa esdevengueren el tema de dues obres escrites per residents estrangers de Formentera, Ibiza, une île pour une autre vie (1990) de Danielle Rozenberg i L’enfant-soleil (1973) de la sociòloga Paule Salomon. L’etnògrafa Nicole Dubois, que visqué a l’illa entre 1970 i 1985, escrigué la tesi Exil en l’île sobre la comunitat internacional de Formentera, que inclou la invasió hippy que visqué el punt àlgid durant els estius de 1968 i 1969. L’estudi també examina l’arribada i la relativa integració d’una important colònia de residents estrangers, informant de 236 individus, 89 dels quals són infants. Des de 1984 Nicole Dubois i Ramon Laffargue, professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de París VIII, han estat actius en un taller que crearen com a part d’un projecte recolzat per la Unesco per estudiar els ecosistemes de les illes menors de la Mediterrània. A The Most Beautiful House in the World (1989), l’arquitecte i catedràtic d’arquitectura canadenc Witold Rybczynsky recorda la seua primera comesa que consistí a dissenyar una casa per a uns amics a Formentera. [MPD/PiB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments