Formentera. u) Cultura i arts. Cinema

Formentera. Cultura i arts

Cinema
El cinema és l’exponent més clar de la irrupció de la cultura de masses a Formentera després de l’entrada en l’economia de mercat a partir dels anys cinquanta del segle XX. La primera projecció cinematogràfica a l’illa tengué lloc el dia de Nadal de 1953 a l’espai que, a aquest fi, s’habilità al col·legi de les monges de Sant Francesc. El film es titulava Las aguas bajan negras. S’utilitzà un projector de 16 mm que havia estat adquirit a Barcelona per Josep Ferrer Colomar. Posteriorment, el local de projeccions s’instal·là a un espai al costat de la Fonda Platé, on romandria fins a la construcció de les sales parroquials, que entraren en funcionament a principi dels anys seixanta. Fins i tot abans que es generalitzàs l’ús del televisor, l’illa comptava amb quatre espais públics adients per a les projeccions cinematogràfiques, construïts a instàncies del Bisbat d’Eivissa i Formentera i tots ells gestionats per les parròquies de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran. A Sant Francesc, la sala coberta, començada a construir el 1959, era situada al carrer de Ramon Llull, i la d’estiu al Jardí de ses Eres, darrere l’església. Ambdues entraren en funcionament el 1960. A Sant Ferran, les dues sales estaven adossades a l’església i entraren en funcionament poc temps després. Les dues sales, amb un aforament que podia arribar a les 200 persones, comptaven amb projectors de 35 mm que funcionaren amb generadors fins a l’arribada del subministrament elèctric el 1968. L’oferta cinematogràfica, amb programacions que arribaren a incloure sessions quatre dies a la setmana, introduí un nou nucli de cohesió social, complementari a l’oferta festiva de cap de setmana. A mitjan dècada dels setanta, quan les parròquies abandonaren la gestió d’aquesta activitat, el cinema desaparegué de l’oferta lúdica regular. Els anys vuitanta, algunes iniciatives intentaren pal·liar aquesta mancança: l’Obra Cultural Balear organitzà periòdicament sessions de projecció sota la fórmula del cineclub, encara que la pobresa d’infraestructures (les projeccions es realitzaven a les Escoles de Sant Francesc) i l’escassa rendibilitat de l’activitat no permeteren l’estabilitat d’aquesta oferta. Un altre intent d’explotació comercial s’impulsà as Pujols, on s’obrí una sala dotada amb un dels primers aparells de vídeo a Formentera, el “Kino 2000”, que durant uns anys mantengué, amb una pantalla gegant, una programació regular oberta al públic en general. També l’ACAF (Associació Cultural d’Amics de Formentera) mantengué una programació estable a principi dels anys vuitanta del s XX, amb projeccions a les Escoles des Cap. En aquestos tres casos, les obres cinematogràfiques exhibides no corresponien a novetats dels circuits comercials, fet que restava atractiu a l’oferta. El 1986, amb la inauguració de la Sala Municipal de Cultura de Formentera, es reprengué l’oferta cinematogràfica de novetats, gràcies a una gestió autònoma i professionalitzada d’aquest espai polivalent. El primer film projectat en aquesta definitiva etapa de represa fou La Misión. Un altre aspecte del cinema a Formentera el constitueix la presència de l’illa en diferents produccions cinematogràfiques. El primer llargmetratge on apareixen escenes de Formentera fou el cèlebre More (1969) dirigit per Barbet Schroeder. Els protagonistes, sota la influència de les drogues, arremeten contra un molí de vent prop de Sant Ferran. Het witte Kasteel (1973, El castell blanc), la segona part del tríptic Nord-Sud del famós director holandès Johan van Keuken, és una meditació crítica sobre l’aïllament i el patiment causat pel capitalisme global. Contrasten les escenes idíl·liques, com una tossa d’ovelles, en una illa mediterrània amb l’aparició d’unes fàbriques holandeses o la rutina diària de blancs pobres a l’estat d’Ohio; d’aquesta manera dóna una explicació a la recerca contemporània de formes de vida alternativa. L’adaptació al cinema l’any 1972 de la novel·la Le soleil de Palicorna de Jacques Peuchmaurd per part de Jean-Luis Buñuel, fill del director Luis Buñuel, també constitueix un testimoni visual excel·lent de la Formentera dels primers anys del turisme. No solament fou rodada a l’illa, sinó que també els dos protagonistes del llibre, els pintors Bela Brisel i Sioma Baram, interpretaren llurs propis papers. Una quarta pel·lícula, Mutschmanns Reise (1980, El viatge de Mutschmann), del director Hanno Lunin, explora l’emoció i les decepcions pròpies d’una família alemanya que passa les vacances a l’illa. El 1994, un equip d’actors i realitzadors novells encapçalats pel director Xavier Gaja filmà a Formentera El temps de les sargantanes, una ficció amb el rerefons d’un compromís polític enfrontat a la llibertat individual. El 1995 s’estrenà Escenes d’una orgia a Formentera, dirigida per Francesc Bellmunt, que, en clau de comèdia, mostra les peripècies d’un professional de la televisió a la recerca d’un antic amor dels anys setanta a Formentera, trama que engloba una reflexió sobre la vida de parella i sobre l’evolució ideològica intergeneracional. Els primers anys del segle XXI Formentera ha estat l’ambientació escollida per a tres productes cinematogràfics d’ampli ressò: Lucía y el sexo (2000), de Julio Medem presenta l’illa com un espai on diferents personatges clouen una etapa de desorientació personal; L’illa de l’holandès (2001), de Sigfrid Monleón, basada en una novel·la homònima de Ferran Torrent, reflecteix el moviment social del poble d’una petita illa que, en plena etapa de la dictadura franquista, es veu amenaçada per la globalització econòmica. Per últim, Amnesia (2002) és el títol del film que Gabriele Salvatores rodà a Formentera i Eivissa el 2001, que s’emmarca dins les coordenades de la comèdia urbana. [MPD/VFM/AFJ]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments