Fondes de Formentera

Fondes de Formentera
Fonda Platé

Establiment turístic situat a Sant Francesc de Formentera, proper a la plaça de la Constitució. Joan Ferrer Castelló, quan tornà d’Amèrica a principi dels anys 20, comprà un solar a sa Senieta on construí una sala principal, una cuina i un petit lloc per dormir. Durant uns anys, la seua família s’ocupà de l’establiment i, posteriorment, el llogaren a una família de Formentera que s’hi estigué fins que esclatà la Guerra Civil. Durant la guerra, hi visqueren les monges. Joan Ferrer i la seua família se n’anaren a Barcelona i d’allí, ell treballà com a mariner en el iot del cònsol d’Islàndia a Espanya, i la dona i el fill passaren a Montecarlo. Tornaren a Formentera un cop acabada la guerra, entre el 1939 i el 1940. Joan Ferrer Castelló treballà com a cuiner per a la família real de Mònaco i, per aquest motiu, l’any 1949 el príncep Rainier el visità a Formentera. La fonda es convertí en punt de reunió dels treballadors de les salines els dissabtes i diumenges dels anys cinquanta. El local s’anà ampliant i es construïren més habitacions al primer pis de l’edifici. Quan el 1955 s’inaugurà l’Hotel Cala Saona, Joan Ferrer Castelló n’assumí la direcció i de la Fonda Platé, se n’encarregà el seu fill, Joan Ferrer Torres. L’estiu de 1962 s’instal·là a can Platé la primera antena de televisió a Formentera. A partir de 1965, després de la mort de Joan Ferrer Castelló, ja no hi llogaren més habitacions i funcionà únicament com a bar. [DCG]
Fonda Pepe
Establiment turístic i d’oci situat al nucli de Sant Ferran de ses Roques. Fou començat a construir el 1952 pel mariner Josep Tur i Cardona i entrà en funcionament el 1953 com una de les primeres infraestructures al servei de la incipient economia turística. Les instal·lacions inicials, annexes a la plaça de l’Església, incloïen bar, un petit menjador, una barberia i tres habitacions; s’hi incorporaren alguns elements de l’arquitectura rural tradicional, com el terrat de teula amb aiguavés. En anys següents s’hi afegí un restaurant, un pati amb arcades i una terrassa. El 1960 es començà a construir, en el mateix terreny i entre el carrer Major i el carrer de l’Havana, un edifici destinat exclusivament a allotjaments, amb menjador i cafeteria, sala d’actes i lloguer de bicicletes. En aquest edifici nou, que arribà a tenir dues plantes d’habitacions, s’hi habilità la primera piscina de Formentera el 1963. Julià Tur Ferrer, fill del propietari, començà a assumir la direcció de l’establiment el 1979. La Fonda Pepe, coneguda popularment com “sa Fonda”, ha esdevengut des de la seua fundació un dels nuclis de la vida social de la zona i un dels punts principals d’interès turístic de l’illa. Els anys seixanta i setanta del s XX fou punt de trobada de les manifestacions culturals i ideològiques del moviment hippy de les Pitiüses. Les seues instal·lacions han acollit actes culturals, concerts, exposicions i diferents actes públics de tipus social, polític i econòmic. [VFM]
Fonda Rafalet
Establiment turístic situat as Caló, al costat del moll. Abans de funcionar com a casa d’hostes cap als anys cinquanta, ho féu com a bar al mateix lloc on hi havia hagut una botiga, coneguda amb el nom de can Costa, els propietaris de la qual també tenien un llaüt que unia es Caló amb Eivissa. El pescador Rafel Juan Ferrer fou el primer propietari de la fonda, que tenia quatre habitacions, cuina i menjador. Durant les dues darreres dècades del s XX, l’establiment s’anà ampliant i reformant. Devers 1975, la direcció quedà a càrrec del fill Jaume Juan Juan. A més de funcionar com a bar, restaurant i hostal, durant els anys vuitanta i principi dels noranta, tengué el servei de correus des Caló. L’escriptora catalana Montserrat Roig hi passà algunes temporades, durant part de les quals escrigué L’hora violeta.
Fonda la Savina
Establiment turístic situat a la Savina, al costat de l’estany des Peix. Començà a funcionar com a cafè l’any 1951 de mà de la modista Catalina Ros Colomar en el lloc on el seu fill, Vicent Mayans Ros, havia muntat una llotja de peix per enviar a Eivissa els excedents de la pesca de l’illa. L’any 1954 l’establiment passà a ser fonda i quatre anys més tard es convertí en bar-restaurant. El 1958 compraren un grup electrogen i, tal com passava en els incipients nuclis turístics de la resta de l’illa, donaren llum als establiments turístics propers. A partir de 1960 tengué la categoria de casa de huéspedes i vint anys més tard la d’hostal. Durant tots aquestos anys, la fonda ha anat ampliant i adaptant les seues instal·lacions a la demanda turística. El primer operador turístic que treballà amb regularitat a l’illa fou el Club des Argonautes, que a partir de 1968 programà estades a la fonda per a joves de classe benestant dels voltants de París. A partir dels anys vuitanta Catalina i Francisca Mayans Palerm assumiren la direcció de l’establiment i milloraren les instal·lacions d’acord amb la demanda turística. [DCG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments