Foment del Turisme

Foment del Turisme TUR Els foments del turisme són entitats privades que tenen com a objectiu social l’atracció de turistes cap a la seua demarcació, i amb aquesta finalitat donen a conèixer la seua cultura, paisatge i climatologia, alhora que difonen les característiques de la seua oferta turística.

Aquestes associacions s’han mantengut a les Balears amb aquesta denominació, mentre que a la resta d’Espanya són conegudes amb el nom de centres d’iniciatives i turisme.

El 6 d’agost de 1933 l’alcalde d’Eivissa, Joan Ferrer Hernández, presidí una reunió en la qual es va nomenar una comissió encarregada de redactar el projecte de reglament del futur Foment del Turisme. El dia 13 del mateix mes d’agost s’aprovà el reglament i es va constituir la primera junta directiva, que va presidir Ignasi Wallis. El reglament es va inspirar fonamentalment en el que regia el Foment del Turisme de Mallorca, fundat el 1905 amb resultats positius. El 12 d’octubre de 1933 va quedar definitivament constituït el Foment. Des del moment de la seua constitució fins a mitjan anys seixanta, foren característiques singulars del Foment que cap dels seus directius tenia vinculació empresarial amb el turisme i que el finançament era atès, en la seua major part, per la junta directiva.

Durant la primera etapa, que va concloure l’any 1947, es varen produir llargs períodes de silenci motivats per la Guerra Civil i per la Segona Guerra Mundial. No obstant això, el convenciment que el turisme podia aportar riquesa que permetria sortir de la depauperada situació econòmica insular, va portar els seus entusiastes directius a desenvolupar una sèrie d’iniciatives en defensa dels valors que entenien que podien ser la base d’una promoció a l’exterior.

El 1947, durant la presidència de Cèsar Puget Riquer, es procedí a la que els propis directius denominaren refundació, tant per reiniciar l’activitat social, llargament paralitzada, com per adequar els seus estatuts a la nova legislació vigent a Espanya, que condicionava i vigilava qualsevol activitat social. L’activitat de l’entitat es va polaritzar entorn de l’obertura de l’illa cap a l’exterior, mitjançant serveis regulars de transport, específicament amb la línia directa marítima a Barcelona, i més tard amb l’adequació i obertura de l’aeroport militar al tràfic civil, així com en la promoció turística, especialment a Catalunya.

Els primers anys seixanta començaren les participacions en fires i congressos. La presència en aquestos certàmens es limitava a l’exposició de grans fotografies murals i actuacions de grups folklòrics, però era rara la distribució de fullets generals i inexistents els específics d’establiments turístics. Durant aquesta etapa, es feia cada vegada més palesa la intervenció del Foment del Turisme en temes d’interès insular, suplint la inexistència d’un organisme administratiu que representàs l’illa.

Els darrers anys de la presidència de Puget, començà a produir-se dins el Foment una transformació de llarg abast, que consistia, primordialment, en l’associació dels empresaris d’hoteleria i agents de viatges que imposaren un tractament professional a les campanyes de promoció turística i a aquelles activitats dirigides a facilitar l’arribada de turistes —feina en la qual va destacar la influent intervenció del delegat insular de turisme Ramon Farré Palaus. Una importància singular va tenir per a l’illa d’Eivissa l’aval que els directius del Foment, a títol privat, presentaren al Ministeri de l’Aire per respondre econòmicament de les exigències dels propietaris dels terrenys i edificacions expropiats per a la imprescindible ampliació de l’aeroport.

Fins al 1979, any en què es va constituir el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, el Foment dedicà una part important de la seua activitat a la defensa d’interessos generals, com accions contra la plaga de moscards a la zona de ses Salines, l’oposició a la construcció de sitges i d’un carregador de sal al port d’Eivissa, així com la permanent petició de millores en les infraestructures, comunicacions i cursos de formació per a professionals. S’amplià l’àmbit d’assistència a fires, campanyes de promoció amb vista al turisme interior i estranger, col·laboració amb els operadors turístics —impulsant viatges promocionals— i atenció a periodistes, tant especialitzats com d’informació general. Entre les accions realitzades dins de l’illa, destinades a suplir o ampliar l’oferta complementària i també a aconseguir un ressò exterior, es poden esmentar les següents manifestacions impulsades i desenvolupades pel Foment del Turisme: Setmana Cultural, Moda Adlib, Plaça d’Art, Festes de Primavera —en època de prohibició de desfilades de carnaval—, Festival Grundig, etc.

El 1994 el Foment va iniciar una nova etapa, després de la finalització de la campanya extraordinària motivada per la forta crisi que patia el sector, i la disposició del Consell Insular —que havia rebut competències en matèria de turisme— i l’Ibatur al finançament de les campanyes de promoció, i del projecte d’una campanya específica a Alemanya que s’havia de portar a termini en quatre anys. Es va modificar l’organigrama a fi de donar-li una estructura amb què poder afrontar l’enorme augment de treball que s’apropava. Desaparegué la Secretaria General i es va crear la figura de gerent, amb plena responsabilitat administrativa i executiva. En aquesta nova etapa els pressupostos de promoció —finançats per l’Administració pública— s’incrementaren de manera extraordinària i permeteren continuar totes les accions que es portaven a terme anteriorment i les específiques segons aconsellava la conjuntura.

Entre les múltiples distincions rebudes al llarg de la seua història, destaquen les plaques de Bronze, Plata i Or concedides pel Ministeri de Turisme d’Espanya. [EnRF/ErRF]

Descàrregues

Col·laboradors