Figueretes, ses

Figueretes, ses

1. TOPON/HIST Finca de l’antic quartó de ses Salines, situada a ponent del puig des Molins i que limitava amb la mar. A mitjan s XVI ja existia la denominació de ses Figueretes, i és probable que es referís a aquesta finca. A principi del s XVII va pertànyer al reverend Pere Palau Palerm Rosselló, paborde d’Eivissa, qui, en el seu testament escrit l’any 1635, li donà el nom de Vinya de la Platja. Però el nebot que la va heretar, quan a son torn féu testament, l’any 1648, ja la denominà ses Figueretes d’en Pere Palau. En començar el segle XXI sobre aquella antiga finca s’hi estén un barri que encara conserva el nom primitiu. [JPR]

2. ARQUEOL Amb aquest nom es coneixia tradicionalment una àmplia finca. El seu terreny dibuixava una planta allargada, d’eix major orientat aproximadament SW-NE. Al NW limitava amb les finques de can Cantó de Dalt i de Baix. Al SW ho feia amb ses Coves i cas Serres de Baix i al NE amb es clot de Baix. Per la banda del SE acabava amb el peu de l’últim vessant de ponent del puig des Molins i, pel sud, confrontava directament amb la mar, on hi ha la coneguda platja del mateix nom, inclòs un tram de costa baixa fins as Viver (a Cas Serres de Baix).

Cal advertir que la línia de costa, a causa de les característiques geològiques i de la forta erosió marina, ha retrocedit un nombre de metres imprecís, però sense dubte considerable. Això és molt important, perquè molts dels elements arqueològics que més avall es comenten, no estaven en el seu temps gairebé dins de la mar com rases de conreu (confoses amb arriadors de vaixells), o pous i cisternes que realment eren d’edificis, desapareguts ubicats en zona costanera, però perfectament en terra ferma.

Abans del turisme de masses, la finca de ses Figueretes tenia un conreu de secà típicament eivissenc, és a dir garrovers, ametllers, alguna olivera, a part de les figueres que li donaren el nom. Aquest indret oferia abans de 1960 abundosos vestigis de l’antiguitat. En començar el s XXI, però, és un espai exhaustivament urbanitzat i edificat, en el qual gairebé ha desaparegut qualsevol resta arqueològica.

Ja a principi del s XX, els pioners de l’arqueologia eivissenca intervengueren en aquest lloc. Segons Artur Pérez-Cabrero, just vora la casa vella de ses Figueretes es veia un gran nombre de sitges, una galeria subterrània, que travessava l’era i una necròpolis amb sepultures excavades a la mateixa roca, de factura pseudoantropomòrfica (més amples de la part del cap que la dels peus). Al seu interior, a més de restes humanes, hi foren trobats objectes com ara fíbules i sivelles de bronze, arracades d’or, vasos de vidre i, evidentment, ceràmiques.

Més avall, en direcció a la costa es trobaren altres tombes que Pérez-Cabrero qualificà d’ordinàries; estaven tapades amb teules romanes, mentre que més a prop de la mar, eren de lloses i pedres de marès, amb una gruixuda capa de calç i maó picat (en realitat, opus signinum, és a dir, morter de calç i ceràmica triturada) sobre les lloses mareses de coberta. Pràcticament no tenien res, malgrat no haver estat saquejades.

Molt prop foren descoberts els fonaments d’un gran edifici el sòl del qual estava fet de maons gruixuts. S’esmenten d’aquesta troballa capitells, columnes, ceràmica romana, objectes de vidre i metall i monedes baiximperials.

Més a llevant, molt prop de la vora del mar, un dipòsit d’aigua (en realitat una cisterna, l’edifici de la qual havia desaparegut) amb les parets referides i un gran nombre d’àmfores romanes trencades al seu interior. Vora de la cisterna, altres tombes eren com les properes a la casa pagesa, és a dir, no construïdes amb lloses, sinó tallades a la mateixa roca. Més a ponent, foren observades sèquies a la roca, presumptament obra del pas de rodes de carros, molt separades, a part de forats excavats a la mateixa roca, que s’interpretaren com a propis per a saladors o altres indústries. Així, s’interpretà que en aquell lloc els fenicis carregaven i descarregaven i varaven els vaixells.

Les dades anteriors, que descriuen les troballes i observacions fetes arran dels treballs que la Societat Arqueològica Ebusitana realitzà a ses Figueretes, l’any 1907, varen ser després ampliades. Així, Antoni Planells Ferrer, en un treball publicat l’any 1984 afirmava que l’edifici esmentat per Pérez-Cabrero era rectangular i tenia la porta d’entrada davant la mar, a la qual es pujava per una escala construïda per alguns esglaons de grans pedres treballades. A cada un dels costats hi havia una tomba. A l’interior s’hi trobaren un vas de vidre i una llumenera paleocristiana (que ja havia fet pública Isidor Macabich).

Anys després Joan Ramon, diverses vegades, tornà sobre el tema de l’arqueologia de ses Figueretes: el 1985 amb una síntesi del lloc i aportació de noves dades. Per exemple, precisà que un dels dipòsits esmentats per Pérez Cabrero era una cisterna de tipus biabsidal, segurament tardopúnica, malgrat hagués estat amortitzada en època imperial romana. En realitat aquesta havia estat reexcavada els anys 70 per Jordi H. Fernández i Joan Ramon. També era possible aleshores il·lustrar elements com alguns dels talls a la roca a la costa d’aquesta finca, propera as Viver, on també hi havia petits forns, tal volta per a la fabricació de pega, quitrà o ambdues coses.

Un tema que també Pérez-Cabrero havia estudiat era el de les rases paral·leles, de poca fondària i amplada, tallades a la roca i abundoses a la part N de ses Figueretes, prop de la mar. També Joan Ramon poc després tornà a reconsiderar el lloc sota la perspectiva de les èpoques baiximperial, vàndala i bizantina i recollí dades, com la sitja de perfil d’ampolla localitzada a la confluència dels carrers de Formentera, d’Astúries i de Galícia, amortitzada en època tardoantiga. Donà compte també de la necròpolis feta de cistes de lloses de pedra —que en part s’havia identificat i excavat el 1907— rere l’hotel Figueretes, arran de l’obertura del carrer d’Astúries, una de les tombes de la qual proporcionà vora el cap de l’esquelet una ampolleta de vidre i una llumenera nord-africana de canal, decorada amb un lleó.

Després (1997) encara va ser estudiat exhaustivament i publicat, pel mateix investigador, el resultat d’una sitja púnica excavada l’any 1981 al carrer de Francesc Escanellas, molt prop de la seua confluència amb el carrer d’Astúries. Es pogué demostrar que la sitja, entre els anys 225-210 aC, havia estat amortitzada i reomplerta amb materials d’una terrisseria que s’havia instal·lat al mateix lloc, ja que també s’havia localitzat a pocs metres (carrer d’Astúries) la base d’un gran forn per a la cocció de ceràmica.

La història antiga de ses Figueretes, a partir dels documents arqueològics anteriorment esmentats, presenta evidents llacunes, a causa que bona part de les dades procedeixen o de velles excavacions, o de troballes fortuïtes sense un control estrictament científic, a nivell d’interpretació ofereix punts de seguretat.

Quant a l’època púnica, la cisterna del costat de llevant de la platja, segons la línia de costa actual, informa de l’existència d’un edifici de funció difícil d’esbrinar, encara que tal volta rural i amb una seqüència global que segurament es perllongà fins a un moment imprecís de l’època imperial romana. És possible que un sector sepulcral d’època púnica, amb enterraments en sarcòfags de marès, localitzat un poc més al NE, concretament fora del límit de la finca moderna de ses Figueretes, a una altura mitjana del vessant més occidental del puig des Molins, tengués algun gènere de relació amb l’edifici de la cisterna abans esmentada. El que sí és cert és que a la banda de mar, a ponent de la finca, es localitzaren diverses sitges i rases a la roca, ambdós elements relacionats un amb el conreu i emmagatzematge de gra i l’altre, tal volta, amb el cultiu de la vinya, i mostra de l’agricultura en època púnica. Això fa pensar que aquest territori, igual que els seus vesins, en aquell moment era un lloc d’explotacions agràries.

En canvi, a l’últim quart del segle III aC, quan es produí la segona guerra púnica, i segurament a causa d’ella, s’observa una transformació, que en la mesura dels coneixements actuals es concreta en la implantació, segurament ex novo, d’una indústria terrissera. Així, l’anomenat taller FE-13 (nom pres del número del carrer de Francesc Escanellas) fabricà tota la gamma de vasos típics dels decennis que precediren el 200 aC: llargues àmfores de cos perfectament bicònic, gerres i gerros de variades formes, vaixella de taula, amb escudelles, bols, plats, etc., i ceràmica de cuina, com casseroles, olles, morters, etc. El taller almenys devia de cobrir les necessitats dels nuclis habitats agrícoles i marítims més propers, en un moment que l’esmentat conflicte militar arreu de la costa occidental mediterrània impulsava i activava tant els processos productius com els comercials.

Quant a l’època imperial romana i la corresponent a l’antiguitat tardana, les dades de ses Figueretes tenen un valor desigual en la mesura que no sempre és possible afinar la cronologia dels molts elements d’aquesta llarga fase (en conjunt, c 75-650 dC). Fa la impressió que l’edifici localitzat l’any 1907 davant de la platja podia haver estat la peça clau en el sistema en aquesta fase o almenys en la fase tardana. Cal dir, en primer lloc, que es tractava d’un edifici mínimament rellevant, ja que Pérez-Cabrero parla d’elements arquitectònics com columnes i capitells. Alguns autors, com Ferrer Planells, han volgut relacionar-lo amb una basílica paleocristiana, però estrictament no s’han conservat dades suficients ni per confirmar-ho, ni per desmentir-ho i podria haver-se tractat també d’una vil·la d’una certa importància.

Quant a les necròpolis, és segur que n’existien de tardanes, si s’ha de jutjar per les característiques que foren descrites a principi del segle XX i per troballes posteriors contrastades com la llumenera africana amb el lleó. Aquestes, però, foren localitzades en diferents punts, sense que sigui possible assegurar la seua continuïtat espacial. Les més llunyanes a la mar, a prop de la casa pagesa de ses Figueretes, eren fosses pseudoantropomorfes cavades a la roca, més prop de la costa n’hi havia de fetes de lloses de calcària i marès, cobertes amb opus signinum i de vegades tegulae. Probablement es tractava de diferents sectors funeraris, esglaonats en el temps, d’unitats habitades d’època imperial i tardoantiga, inclosa, per tant, la bizantina. En aquest cas, cal suposar que pertanyien almenys als residents dels dos edificis abans esmentats prop de la línia actual de la platja. [JoRT]

3. GEO Extensa barriada de la ciutat d’Eivissa, situada a ponent (W) i llebeig (SW) del centre de Vila. Els seus límits van des de la mar a l’E, el puig des Molins al NE, el barri de s’Eixample al N, el barri de Cas Serres a l’W, i al SW i S la barriada des Viver. Així, ses Figueretes compta amb dues fites naturals, la mar i el puig des Molins, i tres fites humanes, les barriades de s’Eixample (del qual, la separa l’avinguda d’Espanya), de Cas Serres i des Viver, la separació amb la qual la fa el carrer del Quartó de Portmany en la seua confluència amb l’avinguda de Pere Matutes Noguera.

No hi ha acord entre l’Associació de Vesins de ses Figueretes i alguns estudiosos de la geografia urbana d’Eivissa sobre si el sector del barri que es troba al vessant del puig des Molins forma part del barri de ses Figueretes.

Compta amb 23,61 ha, la qual cosa significa un 2,1% de la superfície total del terme municipal. La seua població és de 4.729 habitants, segons dades del Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament d’Eivissa de l’any 2001. Per tant, la densitat de població del barri és de 20.560 hab./km2.

El barri de ses Figueretes ha evolucionat molt dinàmicament des dels anys setanta. En aquest punt convé diferenciar entre els sectors dels vessants del puig des Molins, el dels voltants de la platja i de l’avinguda d’Espanya i el que es troba en la rodalia de l’antic cementeri de la ciutat, és a dir, en l’extrem N i NW del barri.

Pel que fa al sector més immediat a la platja de ses Figueretes, fins al començament dels anys 1970, un nombre reduït d’habitatges unifamiliars ocupaven la seua extensió, tots comptant amb extensions destinades a usos agraris. Els anys seixanta començaren a establir-s’hi els primers immobles destinats a hotels i hostals en la primera línia de la costa. A partir dels anys setanta, s’iniciaren els processos d’urbanització i edificació dels solars que els planejaments urbanístics municipals havien contemplat com a sòls urbans, en què s’adoptaren, en bona part, una configuració reticular dels carrers i una altura considerable de moltes de les seues edificacions. Aquestos processos culminaren a principi dels anys vuitanta, quan el govern de l’Estat endegà la construcció del passeig marítim de ses Figueretes, oficialment anomenat passeig de ses Pitiüses, de 815 metres lineals, d’una amplada que oscil·la entre els 12 i els 6 metres, i que transcorre entre es Clot Vermell, l’Hotel Los Molinos, al seu extrem E, i l’edifici Lido, al seu extrem W, ja en contacte amb el barri des Viver. El traçat d’aquesta via pública es va fer respectant les concessions administratives per a ocupació del domini públic maritimoterrestre, consistents en esplanades formigonades que tenen un ús de solàrium o de terrasses per a algun bar o cafeteria, i la presència d’alguna piscina, sol·licitada pels primers hotels que s’hi construïren.

Pel que fa al sector dels vessants del puig des Molins, es desenvolupà anteriorment per trobar-se més prop del nucli urbà de la ciutat d’Eivissa, cap als anys seixanta. Algunes de les primeres edificacions aixecades en els vessants del puig des Molins eren xalets destinats a un ús de segona residència de vilers i d’altres, eren de petites dimensions per a ús residencial primari i turístic. L’orografia de la zona forçà a una trama de carrers complicada. La urbanització i l’edificació dels solars del sector es va concloure a principi dels anys vuitanta.

Pel que fa al sector que es troba en la rodalia del Cementeri Vell, s’ha desenvolupat a partir dels anys vuitanta del s XX i alguns solars de la zona tot just s’han acabat d’edificar a l’inici del XXI, i queden encara alguns solars lliures d’edificació.

Per a la majoria de l’extensió del barri de ses Figueretes, des dels anys vuitanta del s XX poques coses han canviat llevat de la modernització i les obres de millora d’algunes infraestructures públiques, com poden ser la pavimentació dels carrers o l’abastiment d’aigua.

Els habitatges que es troben en un barri tan extens i d’usos tan variats com és el cas de ses Figueretes són de tipologies ben assortides. Per un cantó, existeixen alguns immobles de planta baixa i altres amb nou altures al cor del barri i prop de la platja, en els baixos dels quals hi ha activitats comercials, bars i restaurants i les plantes altes són destinades a un ús residencial o a lloguer destinat a turistes els mesos d’estiu, i que es constitueixen en una oferta no reglada; aquestos són els immobles de més altura de la ciutat d’Eivissa i configuren un dels típics paisatges de zones turístiques pròpies del fenomen conegut com a balearització. Per un altre cantó, s’hi dóna l’existència d’immobles de planta baixa i sis o set altures. Una altra tipologia present són els immobles de planta baixa més tres o quatre altures, com és el cas dels situats als vessants del puig des Molins, amb usos residencials, comercials i destinats a bars i cafeteries. Encara resten a ses Figueretes exemples d’una tercera tipologia, la consistent en xalet sense superfície destinada a jardineria.

Finalment, les tipologies dels immobles destinats a allotjament turístic també són variades, des de nou plantes fins a únicament dues; la majoria d’ells foren edificats els anys seixanta i setanta i conserven una estètica pròpia de les zones turístiques de les illes Balears d’aquells temps. S’hi donen casos d’alguns immobles destinats a apartaments turístics i residencials, situats a primera línia del passeig marítim i que presenten un reculament de les plantes, amb una disposició de terrasses esglaonades, pròpia de zones on es volien preservar les vistes per a tots els apartaments. Des de l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana de la Ciutat d’Eivissa (1987) el màxim que es pot edificar a ses Figueretes són immobles de planta baixa més quatre altures.

El paisatge urbà del barri de ses Figueretes està dotat d’una considerable densitat d’edificacions, la qual cosa comporta una presència escassa d’espais lliures, exceptuant a la primera línia de la costa. El gran aprofitament urbanístic dels solars disponibles ha aportat una xarxa de carrers d’una amplitud mitjana-baixa i amb unes voreres no sobrades d’espai. El cor del barri (entre l’avinguda d’Espanya, el carrer de Ramon Muntaner, el passeig de ses Pitiüses i el carrer del Periodista Francesc Escanellas) presenta una configuració reticular, amb carrers paral·lels a la mar i altres de transversals als anteriors. Les seues cantonades compten amb jardineres, però no hi existeix cap plaça. Tampoc n’hi ha en els altres espais més oberts del barri (com és el cas de la zona compresa entre el carrer del Quartó de Portmany, l’avinguda de Sant Josep, el carrer del Periodista Francesc Escanellas i el passeig de ses Pitiüses), on el planejament urbanístic contemplà, això sí, carrers de major amplada que els de la zona central del barri.

Per contra, al sector més oriental de la barriada, el vessant del puig des Molins, la configuració dels carrers és estreta, fruit de l’orografia i de l’escassa presència de solars útils per al seu aprofitament.

Una de les peculiaritats del barri és la de comptar amb el passeig de ses Pitiüses, el qual disposa d’escales i jardineres —dotades de palmeres i plantes espinoses— entre la platja arenosa i el propi passeig enrajolat. En un dels seus sectors més centrals, el passeig compta amb un espai obert en forma de plaça, sense accés rodat, que rebé el nom de plaça de Julià Verdera el 2001.

Hi existeix algun espai d’ús públic com pot ser el cas de les pistes esportives prop del Cementeri Vell i una sèrie petita de parcs infantils, creats al tombant del segle XX al XXI.

La urbanització de ses Figueretes és extensiva, en una gradació que va de major a menor des del sector oriental, passant pel sector central i acabant en la zona propera al Cementeri Vell, l’avinguda de Sant Josep i els límits amb el barri des Viver. Existeix un reconeixement administratiu evident respecte del barri de ses Figueretes. Per a l’Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa és una barriada reconeguda a tots els efectes. Prova d’això és la gradual instal·lació de serveis públics municipals com és el cas de la seu de l’Associació de Vesins de ses Figueretes, dos locals de la Policia Local i un local polivalent al carrer de Navarra, equipat amb una biblioteca pública incorporada a la Xarxa de Bibioteques Insulars del Consell d’Eivissa i Formentera on també es desenvolupen altres activitats. L’IB-SALUT hi té localitzat un Centre de Salut —anomenat des Viver, tot i que no es troba en aquest barri sinó a ses Figueretes— que dóna assistència sanitària als seus habitants i a d’altres de la ciutat d’Eivissa. La Junta Electoral hi disposa una sèrie de taules electorals en els diferents comicis que es convoquen. També existeix un tractament com a barri per part de la Policia Local d’Eivissa.

L’any 2002 el barri de ses Figueretes només està patint un procés de creixement en el sector més septentrional, és a dir, el situat entre l’avinguda de Sant Jordi, l’avinguda de Sant Josep i els carrers de Pius Font i Quer i del Quartó de Portmany, que és la zona on encara restaven, a final dels anys noranta, solars sense desenvolupament urbanístic i d’edificació. Per tant, en poc temps les possibilitats de creixement del barri seran inexistents.

Demogràficament, el barri de ses Figueretes és un dels més complexos de la ciutat d’Eivissa i un dels que més evidencien les noves pautes demogràfiques que es donen a l’illa d’Eivissa. Quant a l’origen dels seus habitants, menys del 50% són de procedència eivissenca, una part de la resta de l’Estat i s’hi estan incorporant ràpidament contingents demogràfics magribins, subsaharians, sud-americans i asiàtics. Així, la població d’origen extraeuropeu hi té un percentatge considerable. Si fins a principi dels noranta, la majoria de la població era d’origen eivissenc i d’altres comunitats estatals, després s’hi assentaren magribins i, des de final dels noranta, la resta de nacionalitats.

Pel que fa al nivell mitjà de la població de ses Figueretes, és de nivell mitjà-baix. La seua població està composta per treballadors majoritàriament, molts d’ells d’ocupació estacional, juntament amb petit empresariat; s’ha de destacar que una part de la població compta amb feines molt precàries, estacionals o mancants d’una contractació laboral. No tan sols aquesta població laboral estacional i flotant és la que es troba a habitatges sinó que, a més, també ho fa població turística, pràctica que es converteix en allotjament no reglat.

Des del punt de vista de la composició demogràfica per edats, hom pot dir que el barri de ses Figueretes té una població jove; això és el resultat de l’índex de natalitat de part de la població assentada des d’anys enrere, de la relativa jove edat de molts dels arribats recentment i del procés gradual d’acompanyament de la resta de la família a la immigració masculina. S’ha de dir que bona part de la població d’entre 18 i 35 anys i d’origen extraeuropeu és la que compta amb una situació laboral més precària.

Quant a sexes, es tracta d’una població lleugerament dominada per les dones —aspecte habitual a la resta de l’illa— tot i que s’ha de destacar la presència d’una immigració exclusivament masculina que —en molts de casos— inicia temps després de trobar ocupació laboral, el procés d’incorporar la dona i els fills.

Per ocupacions, destaquen les relacionades amb les activitats del turisme en primer lloc, seguides de les associades a la construcció i a l’ocupació als comerços i serveis; es pot destacar que l’ocupació en la construcció és exclusivament masculina i que la relacionada amb les activitats del turisme té una gran presència femenina.

Com que el barri de ses Figueretes presenta uns dels preus més assequibles per al lloguer d’habitatges en tota la ciutat d’Eivissa, està adquirint un cert comportament de barri dormitori, amb la qual cosa una part important de la població activa no treballa a la barriada. De la mateixa manera, no tots els ocupats en les activitats del turisme —ocupats estacionals— resideixen al propi barri. A ses Figueretes pràcticament no s’hi troben establerts professionals liberals, que prefereixen localitzacions més cèntriques.

Des del punt de vista de les infraestructures urbanes, el barri de ses Figueretes presenta els carrers pavimentats, amb voreres, retolats i numerats; hi existeix abastiment d’aigua potable des de la xarxa de proveïment municipal, així com sanejament; tota la barriada compta amb enllumenat públic, cabines telefòniques, bústies, rètols informatius, papereres, contenidors, recollida de fems i sucursals bancàries.

S’ha de destacar que els diversos usos i funcions assentats (residencial, turístic, comercial i de lleure) no es troben separats, la qual cosa fa complexa la relació entre aquestos usos i funcions. L’ús residencial és el principal del barri i ha anat creixent progressivament en els darrers dos decennis. Juntament s’hi troba l’ús turístic, en el qual s’ha de diferenciar entre les places turístiques reglades —de vella realització, és a dir, anteriors als darrers quinze anys— i les no reglades, que fan un ús turístic en habitatges o en oferta turística il·legal i que porten a terme alguns edificis d’apartaments. Al barri de ses Figueretes, l’allotjament turístic es troba cobert per un nombre de 10 hotels, amb 882 places i 18 establiments d’apartaments turístics, amb un total de 661 apartaments, segons dades de 2000.

Quant al comerç, el barri compta amb una oferta comercial de caràcter bipolar; això és, d’una banda, una oferta orientada a la població resident, des de les tradicionals i antigues botigues de queviures que encara es troben localitzades a la barriada, totes elles de petites dimensions i que han anat subsistint a l’impacte de l’establiment a la ciutat de grans i mitjanes superfícies comercial, a una oferta variada d’activitats comercials; s’ha de destacar que comencen a establir-s’hi comerços orientats a segments concrets de la immigració, com és el cas d’una carnisseria musulmana. Pel que fa a superfícies mitjanes i grans, el 2002 s’hi està muntant una superfície de capital alemany. D’altra banda, existeix un comerç orientat a la població turística del barri i de zones adjacents, des dels clàssics souvenirs a d’altres tipus d’establiments. Bona part del total de l’oferta comercial de ses Figueretes acaba tenint els dos tipus de consumidors, aspecte típic de les zones turístiques on coincideix població resident amb població turística. Completa l’oferta comercial del barri l’establiment d’un mercat estiuenc de venda d’artesania amb 32 parades, localitzat al passeig de ses Pitiüses, convocat per l’Ajuntament d’Eivissa des dels anys noranta. El 2002, el Govern de les Illes Balears ha declarat, a proposta de l’Ajuntament d’Eivissa, tota la barriada com a zona de gran afluència turística a l’objecte de permetre uns horaris comercials més amplis en la temporada estival.

Pel que fa als serveis públics, el departament de Benestar Social de l’Ajuntament d’Eivissa compta amb assistència social al voltant del Centre de Ponent, obert el 2001 i assistit per diversos serveis, en el qual destaca la novetat de la posada en marxa de la mediació cultural en resposta a l’establiment al barri de col·lectius de variades procedències culturals i lingüístiques. Els serveis privats estan representats per establiments diversos, com és el cas de quatre sucursals bancàries o el cas dels locutoris telefònics, empreses obertes per immigrants magribins o subsaharians i destinats a cobrir un servei telefònic massiu per als seus compatriotes, a més dels sud-americans. S’hi localitzen alguns serveis marginals relacionats amb la prostitució. Quant a l’ensenyament, aquest servei públic no compta amb cap centre arrelat al barri i els alumnes d’ensenyament primari cursen els seus estudis als col·legis públics de Can Cantó, Poeta Villangómez, Cas Serres, sa Bodega i Can Misses.

Els esports estan presents a través de les pistes poliesportives al costat del Cementeri Vell, propietat de l’Ajuntament d’Eivissa, encara que gestionades per l’Associació de Vesins de ses Figueretes, que té nombrosos equips inscrits en les diverses federacions esportives de l’illa d’Eivissa i que juguen en diverses lligues, entre els quals destaquen el 2002, l’equip masculí de voleibol i els equips de futbol sala.

Els transports públics a ses Figueretes compten amb l’assistència de dues línies d’autobús públic que passen pel barri i el connecten amb altres parts de la ciutat d’Eivissa, a més de les parades que efectuen els que van des de la ciutat a Sant Jordi, l’Aeroport i ses Salines; a més, s’hi localitza una parada de taxis. El servei religiós es troba cobert per l’església del Roser —situada al barri de s’Eixample, però que dóna assistència a la barriada per la seua proximitat— i el local dels Testimonis de Jehovà.

Quant a associacions de caràcter cultural, hom pot destacar la pròpia Associació de Vesins de ses Figueretes, la Casa Cultural Andalusa i l’Associació de Magribins d’Eivissa. Finalment, el barri compta des de 1986 amb l’Associació de Vesins de ses Figueretes, amb nombrosos socis i que realitza diverses i abundants activitats de tot tipus; aquesta associació compta amb dos locals, un de més vell, prop del Cementeri Vell, proveït amb oficina, bar i pistes poliesportives, i un de més nou, proveït d’aulari i biblioteca. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors