Figueres, ses

Figueres, ses GEO Petita barriada situada a l’extrem oriental de la ciutat d’Eivissa o sector del barri de Talamanca, que fa de partió entre els termes municipals d’Eivissa i de Santa Eulària des Riu. Els seus límits són al S, la mar; el carrer de Perella, que fa de límit municipal entre Eivissa i Santa Eulària des Riu i que confronta amb la finca des Pouet (ja a Santa Eulària) a l’E; la carretera que uneix el poble de Jesús i el cap Martinet (carrer de Jesús) al N, i el barri de Talamanca i ses Feixes de Talamanca a l’W, dels quals el separa el carrer de ses Figueres. Es troba gairebé tota la seua extensió a una cota similar a l’altura de la mar, fent una mica de pendent des del vessant meridional del puig de ses Torres. En alguns textos ha estat tractada com una continuació del barri de Talamanca, encara que es considera que ses Figueres té suficient entitat com per ser tractat com un barri de la ciutat d’Eivissa. Compta amb 9,67 ha, la qual cosa significa un 0,9 % de la superfície total del terme municipal. La seua població és de 350 habitants, segons dades del Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament d’Eivissa de l’any 2002; significa un 0,9 % del total de la població del municipi (38.000 hab). La densitat de població del barri de ses Figueres és de 3.888 hab/km2. L’evolució d’aquesta barriada s’inicià abans del boom turístic dels anys seixanta, com a nucli de segones residències d’algunes famílies vileres que hi anaven a passar l’estiu. De fet, algunes d’aquestes edificacions encara romanen embolcallades per altres edificis de més altura. L’aspecte rural de la zona, aleshores, amb feixes i arbres fruiters (les ombroses figueres acabarien originant el topònim del barri), fou un altre dels al·licients perquè s’hi iniciàs una presència humana contemporània. D’aquella època encara queden restes del camí que vorejava la mar des de la punta des Andreus fins a Talamanca, passeig de Pompeu Fabra des de 1995, i el pou conegut amb el nom des Pouet, avui dia situat a un escàs metre de la línia de costa i, per tant, submergit. Més endavant, a partir dels anys seixanta del s XX s’hi començaren a aixecar establiments destinats a l’allotjament turístic i a l’oferta complementària sempre al voltant de la platja. Per tant, la primera línia de la costa es troba ocupada per hotels i hostals, des de l’inici oriental fins al mur que separa el passeig de Pompeu Fabra de la platja, i per xalets paral·lelament a aquesta via pública. A les acaballes dels anys noranta, s’inicià el desenvolupament dels solars on el Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat d’Eivissa (1987) hi havia previst un ús residencial i s’hi edificaren alguns dels escassos solars que romanien lliures, sobretot al marge de la carretera que discorre entre Jesús i el cap Martinet. Els habitatges del barri de ses Figueres tenen diverses tipologies. Alguns són de tipus xalet (planta baixa més extensió lliure d’edificació, cerclat per un mur), d’altres són edificacions de planta baixa més dos o tres altures (amb els baixos destinats a un ús comercial) i la darrera tipologia és de planta baixa més quatre altures (especialment les edificacions més recents), amb una estètica diferent a les anteriors. El paisatge de la barriada no és el típic d’una zona ben urbanitzada, atès que aquest procés no es troba finalitzat a principi del segle XXI. Els carrers es troben asfaltats i existeix proveïment d’aigua potable i sanejament d’aigües residuals. La configuració de la xarxa de carrers de la barriada és bastant reticular, tot i que existeix alguna zona amb alguna forma no rectilínia, fruit de les antigues delimitacions de les finques que la configuraven. Les places públiques hi són inexistents. Respecte a la platja de ses Figueres i Talamanca, encara existeix un dels accessos transversals sense asfaltar i l’any 2002 s’estan duent a terme les obres que han de convertir definitivament el passeig de Pompeu Fabra en un accés per a vianants paral·lel a la mar, ben acabat i amb determinats accessos de fusta i escales a la platja. Aquest projecte es du a terme per recuperar al màxim possible la configuració de l’antic camí que unia la punta des Andreus amb el sector central de la platja de Talamanca i comporta també la consolidació del mur de pedra que el separava de l’arena, tot acompanyat de palmeres. Cal dir que la platja, en aquest barri, compta amb diverses concessions administratives de l’Estat per ocupació del domini públic maritimoterrestre, consistents en esplanades formigonades que tenen un ús de solàrium i la presència d’alguna piscina, atorgades els anys seixanta. La superfície de platja és arenosa, estreta i compta amb la presència d’extensions de Posidonia oceanica en el fons submarí més immediat. El reconeixement administratiu que existeix per part de l’Ajuntament d’Eivissa no és gaire clar, atès que el barri no sempre és visualitzat d’una manera diferenciada del barri contigu de Talamanca. Des del punt de vista del Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat d’Eivissa (1987), els terrenys inclosos al barri de ses Figueres estan reconeguts com a sòls urbans en les unitats d’actuació UA-11, ses Figueres Nord, i UA-11’, ses Figueres Sud. El barri de Talamanca compta amb una associació de vesins que engloba tota l’extensió des de l’inici de l’illa Plana fins a ses Figueres, estructurada amb vocalies que engloben tots els barris o sectors. Ses Figueres està rebent nous residents de caràcter primari que abandonen progressivament el nucli de la ciutat d’Eivissa per passar a residir als afores, com és el cas d’aquesta barriada. Té una població de mitjana edat, atès el caràcter residencial de bona part dels seus habitants. Així, als contingents d’origen eivissenc que són els inicials pobladors de ses Figueres, s’hi han afegit nous contingents demogràfics provinents de la resta de l’Estat espanyol i del nord d’Europa. Les noves incorporacions demogràfiques han anat contribuint a un petit rejoveniment de la població. La proximitat al nucli de Jesús (un dels més dinàmics demogràficament i urbanísticament de l’illa d’Eivissa a principi del segle XXI) fa que el barri de ses Figueres es vagi contagiant d’unes pautes demogràfiques noves i que, fins i tot, esdevengui un nucli d’expansió dels processos del poble de Jesús. La majoria de la propietat de la terra és en mans de pobladors d’origen eivissenc, descendents dels primers habitants definitius del poble o d’aquells que tenien una pauta de segona residència. Per sexes, la població de ses Figueres està estructurada d’una manera bastant similar a la dels nuclis urbans de l’illa. Quant a l’ocupació dels habitants de la barriada, es presenta un segment de titulars d’establiments destinats a l’oferta d’allotjament turística i complementària situats al mateix barri, un altre segment de treballadors d’aquestos establiments i un de professionals que tenen les seues activitats a la ciutat d’Eivissa. També hi ha una part de la població jubilada. Des del punt de vista de les infraestructures urbanes, ses Figueres presenta una situació típica de nucli mixt (residencial i turístic) de l’illa d’Eivissa, amb un estat de manca de finalització d’algunes d’aquestes infraestructures. Tots els carrers es troben retolats, comptant amb numeració dels immobles, amb proveïment d’aigua potable, connexió a la xarxa de sanejament i enllumenat públic. Existeixen cabines telefòniques, bústies, rètols informatius, papereres i contenidors de fems. No s’hi troba cap sucursal bancària. Es troba molt afectat per l’establiment de les funcions típicament turístiques, pel fenomen de l’estacionalitat, centrada en els mesos d’estiu, la qual cosa incideix en el nombre d’establiments oberts fora de l’estiu i, fins i tot, la seua població, atesa la presència d’un cert contingent demogràfic estacional al voltant de les ocupacions provocades per les activitats del turisme. El comerç present gira molt al voltant de satisfer les necessitats de la població turística. Altres activitats comercials destinades a la població resident són cobertes des dels nuclis propers. No hi existeix l’assentament d’instal·lacions destinades als serveis de l’ensenyament, religiós o sanitari. El transport públic que hi arriba és una línia regular d’autobús de la ciutat d’Eivissa, l’horari del qual es troba molt afectat també per l’estacionalitat turística. L’allotjament turístic es troba cobert per un nombre de tres hotels, amb 290 places i dos establiments d’apartaments turístics, amb un total de 17 unitats. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors