Ferrer i Canals, Vicent

Ferrer i Canals, Vicent (Eivissa s XVIII) HIST Frare dominic. Nascut al barri de la Marina de la vila d’Eivissa. A l’edat de tretze anys va passar al convent dominicà d’Alacant on finalitzà els estudis de gramàtica i cursà retòrica, filosofia i teologia i s’examinà de confessor i predicador. L’any 1748, acabats els estudis, retornà al convent d’Eivissa (Convent, el ). En la relació dels religiosos que habitaven el convent el 1765, Ferrer ocupava els càrrecs de dipositari i arxiver. Un any abans havia finalitzat la redacció del llibre Historia breve, llana y succinta de este convento de San Vicente Ferrer y San Jaime. Orden de los Padres Predicadores de la isla y Real Fuerza de Ibiza, obra estructurada en tres parts. La primera descriu l’arribada, el 1580, dels dominics a Eivissa, l’establiment a Jesús i els problemes inicials que tengueren. La segona part tracta del trasllat i edificació del convent de Dalt Vila al baluard de Santa Llúcia i finalitza amb l’estat del convent a la segona meitat del s XVIII, amb la descripció de les rendes i el plet que sobre la predicació de la quaresma tenien amb la comunitat de preveres de Santa Maria. Aquest llibre, després d’haver estat desaparegut durant molt de temps, va ser editat pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera l’any 1998. L’original es conserva ara a l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa. Ferrer i Canals va ser comissionat el 1764 per defensar davant l’Audiència de Mallorca els drets dels dominics, quan els regidors de l’Ajuntament d’Eivissa, a instàncies del governador Francesc Croix decidiren apartar-los de la predicació quaresmal a l’església parroquial de Santa Maria, dret que tenien els dominics des de la seua arribada a Eivissa; l’estada a Mallorca va durar més de mig any; la sentència fou favorable als dominics. El 1767 va ser designat prior del convent d’Eivissa. Va ser el cinquanta-setè prior del convent de Sant Vicent Ferrer i Sant Jaume, d’Eivissa. Aquesta designació va coincidir amb l’expulsió dels jesuïtes i amb l’ordre del rei de convertir llur residència eivissenca en escola, amb el nom de Reial Casa d’Estudis. Els dominics no acceptaren que els regidors de l’Ajuntament els llevassin la paga que rebien per a la seua escola, diner que varen passar al nou col·legi; el cas es recorregué davant del Reial Consell de Castella, que determinà que es continuàs donant al convent dels dominics el salari corresponent a les escoles. Ferrer Canals va escriure dos llibres més: Lumen domus, on s’explicitaven tots els béns que tenia el convent i la manera com hi arribaren, i Libro de noticias particulares para el govierno del convento. Sembla que ambdós resten desapareguts. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments