Ferrer Tur, Josep

Ferrer Tur, Josep (Formentera 1890 — 1970) SOC Fundador del sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT) a Formentera juntament amb Joan Colomar Verdera i Jaume Juan Yern, l’any 1928.

Josep Ferrer Tur “Andreuet” fou, com quasi tots els formenterers de la seua època, mariner, pagès, saliner i pescador. De les seues estades a Amèrica havia adquirit una àmplia cultura i un profund coneixement del sindicalisme i l’anarquisme. Dotat d’una gran capacitat d’oratòria i comunicació, fou sens dubte un dels personatges més importants de la primera meitat del segle XX a Formentera. Com a màxim dirigent de la CNT de Formentera va mantenir unes excel·lents relacions amb l’eivissenc Àngel Palerm Vich .

Segons el socialista Manuel D. Benavides: Los obreros luchaban con la Salinera dirigidos por un anarquista vegetariano, y teósofo, de aspecto impresionante, largo y flaco, de labio grueso y palabra evangélica, Andreuet, un trotamundos ascético que había sido marinero y vecino de Nueva York. Como anarquista, Andreuet detestaba la política. Orientados por él, los trabajadores sostuvieron la huelga más larga en la historia de los conflictos sociales: la declararon en 1928 y se resolvió en 1931 con la proclamación de la República.

Durant el breu període en què Formentera estigué ocupada per les tropes lleials a la República, fou el secretari del comitè revolucionari de Sant Francesc, juntament amb els vocals Bartomeu Juan Ferrer “Xomeu Miquel”, Joan Colomar Verdera “Peret”, Jaume Juan Yern “Jaume Martí”, Miquel Escandell Mayans “Miquel Bosc de s’Estany”, Josep Juan Verdera “Pep Pins”, Pere Torres Torres “Pere de sa Rota” (mestre d’escola d’Eivissa) i el secretari-escrivent Bartomeu Juan Serra de “Can Jaume Miquel”.

Fou maçó de la lògia Sol Naciente d’Eivissa amb el grau tercer i quan, el 8 d’agost de 1933, la Gran Lògia Regional del NE d’Espanya autoritzà de forma provisional el mestre d’escola Lluís Andreu Minguet la constitució d’un triangle a Formentera amb el nom d’ORTO (13 de novembre de 1933) en fou elegit venerable mestre. L’esmentat triangle estava format per Marià Serra Riera “Blai”, vigilant; Joan Riera Yern “Sastre”, orador; Lluís Andreu Minguet, secretari, i Bartomeu Castelló Mayans “Xomeu des cafè”, tresorer. Aquest triangle va durar poc més d’un any i en el llibre d’actes tan sols hi figuren l’acta de constitució i una segona de 28 de desembre de 1934 en la qual Joan Morales Cirer va haver d’ocupar el càrrec de venerable mestre de manera interina per decisió de la Gran Lògia Regional, ja que Josep Ferrer Tur l’havia abandonat per raons professionals.

De totes maneres, la crisi d’aquesta organització havia començat el 8 de setembre de 1934 quan marxà de Formentera el mestre i secretari Lluís Andreu Minguet, vertadera ànima del col·lectiu maçó. L’única activitat coneguda del triangle, segons la Direcció General de Seguretat (DGS) de data 27 de gener de 1945, fou la interrupció de la processó del Corpus de l’any 1934 i de l’embarcament violent d’un sacerdot que havia vengut d’Eivissa per assistir-hi. Per aquestes activitats fou processat en la causa 25/38 i el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (TERMC) li obrí un sumari el 26 de juliol de 1949, però la coincidència de llinatges ocasionà que fos detengut un altre Josep Ferrer Tur de Santa Gertrudis de Fruitera que residia a Mallorca, el qual ingressà a la presó de Palma el 26 d’agost de 1949. Davant el jutge aquest explicà que mai no havia format part de cap secta ni tampoc era comunista. El tribunal el posà en llibertat el 29 d’agost de 1949 després de romandre tres dies a la presó i dictà ordre de cerca i captura de Josep Ferrer Tur “Andreuet” que, segons les dades de la DGS, havia estat comunista, propagandista actiu, assessor de la CNT i secretari general del Comitè Antifeixista de Formentera durant el breu període que estigué ocupada per les tropes lleials a la República (7 d’agost — 20 de setembre de 1936).

L’informe de la guàrdia civil de Formentera el descrivia com alto, moreno, cargado de hombros, delgado, labrador y propietario. Varen passar quasi cinc anys sense que les forces de seguretat tenguessin notícies de Josep Ferrer Tur, ja que ell inicialment abandonà Formentera, partí cap a Barcelona uns dies abans que l’illa tornàs a caure en mans dels nacionals i d’allí a França, on fou empresonat en el camp de refugiats d’Argelers juntament amb altres formenterers. El 9 d’agost de 1956 i després d’estar exiliat a França va tornar a Formentera i, un mes i mig després, el 21 de setembre, fou interrogat pel jutge d’instrucció d’Eivissa.

Josep Ferrer Tur encara era perseguit pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, ja que figurava com a mestre maçó de la lògia Sol Naciente, malgrat que el 10 de febrer de 1956 la Direcció General de Seguretat informà el TERMC que la Comissió de Repatriacions havia acordat, basant-se en l’Ordre de 4 de maig de 1945, autoritzar el seu retorn a Espanya. Davant el magistrat reconegué haver pertangut a la maçoneria, però al·legà que hi ingressà amb el propòsit que el triangle no arrelàs a Formentera i que amb la seua actuació, aconseguí que no se celebrassin juntes i que la maçoneria de Formentera es dissolgués molt aviat. També negà haver estat comunista i afirmà que era catòlic practicant. Finalment, en un plec de descàrrec tramès al TERMC el 25 de febrer de 1957, afirmà que durant l’ocupació de Formentera per l’exèrcit republicà va intervenir a favor de tots els detenguts, salvant la vida dels qui li fou possible. En la seua defensa aportà els testimonis de l’alcalde de Formentera Antoni Serra Torres “Toni Miquelet”, del secretari de l’Ajuntament, Antoni Tur Tur “Senieta”, del delegat sindical Josep Torres Serra “Pep Petit” i de les autoritats religioses.

El 3 de juliol de 1957 el tribunal condemnà Josep Ferrer Tur a dotze anys i un dia de reclusió menor, però quan va considerar com a atenuant l’ajut prestat durant la Guerra Civil, sol·licità al Govern que li commutàs la pena per una de tres anys i un dia de confinament. El Consell de Ministres la rebaixà en una decisió presa el 2 de maig de 1958, encara que mantengué la inhabilitació. La condemna quedà extingida el 30 de juny de 1960. [JVV]

Descàrregues

Col·laboradors