Ferrer, Marc de Joan

Ferrer, Marc de Joan HIST Barber eivissenc de la segona meitat del s XVII que, dedicant-se a l’activitat mercantil, es convertí en un ric hisendat. Son pare s’anomenava Joan, tenia un germà que es deia Cristòfol, era germanastre d’Antoni i Joan Arabí de Jaume i pare d’Isabet, Vicenta, Àngela i Francesca Ferrer Ventimilla. Això és tot el que se sap de la seua parentela consanguínia. Pel seu matrimoni amb Jacinta Ventimilla Bofí era nebot polític del reverend Vicent Bofí, ardiaca de Sant Fructuós i cunyat de Nicolau Prats Costa del Bosc i de Tomàs Tur Ribes del Racó de ses Salines.

Probablement seguint les petjades de l’oncle ardiaca, que també es dedicava als negocis, els tres cunyats iniciaren una escalada econòmica que es va traduir en una paral·lela promoció social. Tots tres foren admesos en l’estament aristocràtic de mà major i adquiriren la categoria de ciutadans. L’any 1690, i malgrat l’oposició dels ciutadans antics, que li retreien la seua condició de barber —pròpia de mà mitjana— Marc Ferrer fou insaculat en les bosses de mà major emprades per sortejar els càrrecs anuals de la Universitat. En representació d’aquesta classe social, l’any 1696 fou elegit bosser i l’any 1701, mostassaf. L’any 1705 fou elegit altra vegada bosser, però no pogué ja exercir el càrrec perquè havia quedat cec.

L’any 1674, actuant de soci del seu germanastre Antoni Arabí de Jaume, havia importat d’Itàlia un carregament de 3.000 quarteres de blat que va arribar a Eivissa quan només quedaven reserves per a molt pocs dies.

L’any 1691, en un altre moment de greu necessitat a Eivissa, Marc Ferrer anà a València a comprar blat per abastir l’illa. L’operació va ser beneficiosa per als eivissencs però a ell li va resultar perjudicial, perquè quan ja havia embarcat el gra, a l’hora de pagar-lo no es va entendre amb el comerciant valencià amb qui havia fet el tracte, i aquest el va fer tancar en una presó de València. Per recuperar la llibertat hagué d’hipotecar almenys una de les seues finques a favor del creditor valencià.

Però després, esgrimint aquestos contratemps com a mèrits, va demanar la concessió de terres emboscades de Formentera en compensació del perjudici que havia patit. El rei, d’acord amb els altres senyors de l’illa, l’arquebisbe i l’ardiaca de Sant Fructuós, va atendre la seua demanda en dues adjudicacions successives (1695-1699) i li va concedir en règim d’establiment tota la part de l’illa compresa entre l’actual emplaçament del poble de Sant Francesc Xavier i el cap de la Mola. Llavors, Marc Ferrer, atorgant parcel·les de bosc a les persones de conreu, es convertí en el principal impulsor del repoblament de Formentera. [JPR]

Descàrregues

Col·laboradors