Fernández Gómez, Jordi Humbert

Fernández Gómez, Jordi Humbert (La Guardia, Pontevedra 1950) ARQUEOL/SOC L’any 1954 la seua família va establir-se a Eivissa, on fixaren definitivament la seua residència. L’any 1969 començà els seus estudis universitaris de Filosofia i Lletres, realitzà el primer cicle de la carrera a Palma , on va ser alumne de Guillem Rosselló Bordoy . L’any 1971 va continuar els seus estudis al departament de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors, entre d’altres, els catedràtics Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell i Mateu . Amb aquest darrer va tenir una vinculació especial en integrar-se en l’equip que ell i la seua esposa, l’arqueòloga Matilde Font Sarriols , varen formar per desenvolupar un intens programa d’investigacions sobre l’Eivissa púnica. El 1973 va obtenir el grau de llicenciat en Prehistòria i Història Antiga, amb una tesi de llicenciatura titulada Aportación al Mapa Arqueológico de Ibiza (Baleares). L’any 1974 va ser nomenat director-conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa amb caràcter d’interí. Dos anys després, el 1976, superada la corresponent oposició, ingressà al cos facultatiu de conservadors de museu i prengué possessió de la plaça de director-conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa ja amb caràcter definitiu. Des d’aleshores ha centrat la seua tasca en la remodelació i modernització de les instal·lacions d’ambdues seccions del Museu —el Museu Arqueològic de Dalt Vila i el Museu Monogràfic del Puig des Molins—, i en l’ordenació dels seus fons. També s’ha preocupat de la projecció social del Museu Arqueològic, fundant la sèrie de publicacions “Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza” —després anomenada Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera —, així com la realització de diverses activitats culturals, com els seminaris d’arqueologia o les Jornades d’Arqueologia Feniciopúnica , que des de 1986 se celebren anualment de forma ininterrompuda. Va ser també el principal impulsor de la fundació, l’any 1991, de l’Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa , que ha desenvolupat una intensa tasca amb nombroses activitats divulgatives. Com a investigador, destaquen, els anys setanta, els seus treballs sobre la prehistòria pitiüsa; fou protagonista del descobriment i excavació de jaciments tan importants com ca na Costa (Costa, ca na ), cap de Barbaria (Barbaria, cap de ) i can Sergent (Sergent, can ), juntament amb Lluís Plantalamor Massanet i l’arqueòloga anglesa Cèlia Topp . També ha realitzat l’estudi de nombroses sèries de materials conservades als fons del museu, com les monedes ibèriques, les llànties romanes, la ceràmica d’imitació àtica, així com diversos conjunts funeraris de diferents necròpolis eivissenques, entre d’altres. La seua principal activitat, això no obstant, s’ha centrat les darreres dècades del s XX en l’estudi de l’època feniciopúnica, sobretot al jaciment del Puig des Molins; va realitzar la tesi doctoral sobre les excavacions realitzades en aquesta necròpolis per Carles Roman Ferrer entre 1921 i 1929, que va llegir a la Universitat de Barcelona el juny de 1990, obtenint la qualificació d’apte cum laude. Així mateix, ha estat director o codirector de diverses campanyes d’excavacions, tant d’investigació com d’urgència, a diversos jaciments, com a can Sergent a Sant Josep, el puig des Molins i diversos punts de l’eixample a la ciutat d’Eivissa, o ca na Costa i el cap de Barbaria a Formentera. La seua labor investigadora s’ha concretat en un gran nombre de publicacions sobre temes diversos d’arqueologia pitiüsa, tant llibres com articles publicats en revistes especialitzades i actes de congressos nacionals i internacionals. D’entre tots ells destaquen El sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) publicat amb Lluís Plantalamor i Cèlia Topp (Palma, 1975 i Eivissa, 1988); Escarabeos del Museo Arqueológico de Ibiza (Madrid, 1982) i Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza (Eivissa, 1986), publicats en coautoria amb Josep Padró; Eivissa i Formentera, de la prehistòria a l’època islàmica. Guia per a la visita del Museu Arqueològic (Eivissa, 1995) conjuntament amb Benjamí Costa Ribas , i la que sens dubte és fins ara la seua principal publicació, l’obra en tres toms titulada Excavaciones en la Necrópolis del Puig des Molins (Eivissa). Las campañas de D. Carlos Román Ferrer: 1921-1929 (Eivissa, 1992). [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments