Federació d'Independents d'Eivissa i Formentera (FIEF)

Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera (FIEF) POLÍT Partit polític autonomista, centrista i liberal, d’àmbit pitiús. Va ser fundat el febrer de 1991 pels eivissencs Joan Marí Marí, Joan Tomàs Suárez Riera, Cosme Vidal Juan, Pablo Cardona Vaquer, Joan Bonet Riera i Jaume Ferrer Ramon, i pels formenterers Antoni Serra Colomar ↑ i Eduard Ferrer Ferrer. Es trià Cosme Vidal com a secretari general. La FIEF usà diverses denominacions per presentar-se a les eleccions locals de 1991 i 1995: Agrupació d’Independents d’Eivissa (AEDI), Agrupació d’Independents de Sant Joan Baptista (AISJB), Agrupació d’Independents de Santa Eulària des Riu (AISE), Demòcrates Independents de Sant Antoni de Portmany (DISAP), Independents de Sant Josep (ISAJO) i el Grup d’Independents de Formentera (GUIF). En el cas de les eleccions autonòmiques, la llista es presentava amb el nom de la federació, FIEF, llevat del cas de Formentera, on es mantenia la denominació pròpia, GUIF. Pretenia assolir la màxima autonomia per a Eivissa i Formentera, defensar la iniciativa individual, apostar per l’Estat de la Constitució, consolidar l’estat de dret i defensar el patrimoni de la persona (llibertat de pensament, creença, cultura, tradició i llengua), entre d’altres.

A la FIEF es pensava que els partits polítics estatals no prestaven prou atenció als llocs petits, i que Eivissa i Formentera patien una excessiva dependència del poder polític establert a Mallorca. La seua principal figura era Cosme Vidal Juan ↑, que havia estat delegat del Govern central a les illes Pitiüses de 1977 a 1979, amb la Unió de Centre Democràtic (UCD). Fou el primer president del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (Agrupació d’Electors Independents al Consell Insular d’Eivissa i Formentera-ICIF, amb el suport de Coalició Democràtica) entre 1979 i 1983; i, novament, president pitiús per la coalició AP-PDP-PL durant el mandat 1983-1987. Després d’aquesta etapa, Vidal abandonà la pertinença a Aliança Popular (AP).

En les eleccions autonòmiques de maig de 1991, la llista única per Eivissa al Parlament i al Consell estava encapçalada per Cosme Vidal Juan, que va assolir l’escó de conseller i diputat per Eivissa amb 2.468 vots (8,3 % del total). Al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, la FIEF romangué a l’oposició. El mateix rol tengué al Parlament, on s’integrà al grup mixt. A Formentera, els vots assolits pel GUIF foren 692 (29,1 %) i el seu candidat, Joan Robert Masdeu Mayans ↑, no hi va sortir elegit. A les eleccions municipals convocades en la mateixa data, la FIEF va obtenir les batlies de Formentera i de Sant Joan de Labritja. A Formentera, el seu cap de llista, Antoni Serra Colomar, va ser batle a mitjan mandat, de juliol de 1993 a maig de 1995, a través d’un acord de govern amb el PSOE. El GUIF va obtenir quatre regidors, gràcies a 705 vots (29,95 %). En el cas de Sant Joan de Labritja, va obtenir dos regidors (430 vots, un 22,3 %) i Jaume Marí Marí “Lluc” va ser batle per un acord similar entre el seu grup i el del PSOE. Hi havia un acord per dividir en dos el mandat, però l’any 1993, els independents de Sant Joan no el respectaren i seguiren governant, això sí, en minoria; l’any 1994, Jaume Marí dimití i la batlia passà al cap de llista del PP. A Sant Josep de sa Talaia (liderat per Josep Marí Ribas, “Reganes”) va assolir tres regidors, amb 647 vots (15,86 %). A Santa Eulària des Riu (Joan Ramon Rubio, “Teuet”) obtengué 415 vots (6,3 %); en ambdós casos la FIEF romangué a l’oposició. A Eivissa (Marià Llobet Riquer, 411 vots, un 3,74 %) i a Sant Antoni de Portmany (Marià Prats Cardona, 145 vots, 2,25 %) no va aconseguir cap acta de regidor. El total de vots assolits a les eleccions locals a l’illa d’Eivissa va ser de 2.047. Fidel al seu esperit insularista, la FIEF no va presentar candidatura a les eleccions generals de 1993 ni a les europees de 1994.

La FIEF es presentà novament a les eleccions locals i autonòmiques de maig 1995. En aquest cas, els resultats no varen tenir res a veure amb l’anterior convocatòria. Cosme Vidal no reedità l’escó de 1991: el 1995 aconseguí 1.359 vots (4,2 %), insuficients per ser present al Parlament i al Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Només en el cas de Formentera el GUIF va obtenir representació, quatre regidors, gràcies a 673 vots (27,49 %). Un acord entre el GUIF i el PP va permetre que Antoni Serra Colomar tornàs a ser batle, encara que no va poder acabar aquell mandat, atès que dimití el desembre de 1996, per estar inhabilitat en negar-se a concedir la Comissió de Govern del mandat 1991-1995 llicència per al projecte de càmping des Ca Marí. També a Formentera Joan Robert Masdeu Mayans fou diputat i conseller; es presentà amb una agrupació d’electors amb el suport del GUIF i del PP, anomenada Agrupació Independent Popular de Formentera, que obtengué 1.195 vots (49,4 %). Entre 1995 i 1999 fou conseller de govern del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. En el cas de les eleccions locals, l’agrupació de Sant Joan ja no es presentà i donà tot el seu suport a la llista del PP. A l’illa d’Eivissa, no aconseguiren cap acta de regidor les llistes presentades a Sant Antoni de Portmany (Maria Rosselló Prats, 186 vots, 3 %), Sant Josep de sa Talaia (Loreto Mayol Aranda, 137 vots, 2,92 %), Eivissa (Cosme Vidal, 296 vots, 2,33 %) i Santa Eulària des Riu (Jordi Coll Beltrán, 94 vots, 1,32 %). La FIEF va viure consecutivament la dimissió del seu líder, Cosme Vidal, i la interpretació dels resultats electorals com un fracàs, i decidí dissoldre’s a Eivissa. A Formentera, el GUIF encara va continuar fins a l’any 2015, quan es refundà com a Compromís amb Formentera. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments