Estrabó

Estrabó HIST/GEO Geògraf natural d’Amàsia, principal ciutat grega del mar Negre, nascut cap a l’any 63 aC, tot i que es desconeix la data exacta de la seua mort, que degué ser cap al 23 dC. Va escriure la seua obra en època de l’emperador August i va ser el màxim representant de la geografia etnogràfica i humana, corrent clarament diferenciat de l’astronòmica i posicionista, l’altra escola més important de la geografia antiga, representada per Ptolomeu. En política, Estrabó va ser un partidari entusiasta de l’imperialisme romà i de la beneficiosa influència de la pax romana. De fet, amb aquest autor es pot dir que es va accentuar la subordinació de la geografia al servei de la política i la propaganda estatal. Per a Estrabó, si bé la Geografia és la ciència més adient per ser conreada pels savis, té com a principal destinatari i beneficiari el polític. Va escriure unes Memòries històriques (Historika Yponemata), continuació de l’obra de Polibi, que constaven de 47 llibres i que està perduda, atès que només se’n conserven alguns fragments. Però, considerant la seua transcendència, la que està considerada com la seua principal producció és, indubtablement, la Geografia, que consta de setze llibres, dels quals se’n conserven la major part. En aquesta extensa composició, Estrabó dóna notícia dels diferents països del món conegut, l’ecumene, fixant-se tant en els aspectes físics (composició de la terra, clima, producció, etc.) com humans (habitants, història...), i preocupant-se per la influència del medi físic sobre el caràcter dels seus habitants i la seua història. I això ho fa tant del món civilitzat com del bàrbar, però sempre descrivint minuciosament les regions que eren d’interès per a l’expansionisme romà, deixant fora de la seua obra aquelles més llunyanes, com les nòrdiques i les orientals, no incloses en els plans d’expansió de la Roma d’August. Per això, s’ha dit que la geografia pretesament universal d’Estrabó es redueix en realitat a l’univers politicoadministratiu romà. De la seua Geografia, el llibre III és el dedicat a Ibèria i és la font literària més completa, rica i complexa que s’ha conservat de l’antiguitat per al coneixement de la realitat hispana en el moment de la romanització. Per a la redacció va utilitzar dades de diversos autors anteriors, com ara Polibi, Artemidor, Eratòstenes i sobretot Posidoni. Dedicà el darrer capítol del llibre —el cinquè— a les Illes, entre les quals s’inclouen les Balears. Estrabó és un dels autors que estableixen una clara diferenciació entre Pitiüses i Gimnèsies o Balears. Així, per exemple, en el paràgraf III, 5, 1 diu: De les illes situades davant Ibèria s’esdevé que les dues Pitiüses i les dues Gimnèsies —també les anomenen Balearídes— són situades davant la costa, entremig de Tarragona i del Xúquer, on està edificada Sagunt. Les Pitiüses són també mar endins, situades del costat de ponent de les Gimnèsies. Una d’elles s’anomena Ebusos, amb una ciutat portadora del mateix nom. El perímetre de l’illa és de 400 estadis, gairebé igual l’amplada i la llargària. L’altra, Ofiusa, deserta i molt més petita que aquesta, n’està prop. Això no obstant, mentre que de Mallorca i Menorca, amb colònies d’itàlics en ple desenvolupament, forneix nombroses dades descriptives del territori i dels seus habitants, sobretot dels foners baleàrics, de les Pitiüses, que no havien estat colonitzades pels romans, es limita a donar la situació geogràfica. Així, pel que fa a Eivissa, només poden ressenyar-se algunes mencions ocasionals: Cap a l’altre costat de la mar Ligur les [illes] de davant la resta de la costa fins a les Columnes no són moltes, entre les quals hi ha la Gimnèsia i Bysos (II, 5, 19). Més endavant, parlant de Tarragona diu: I les illes Gimnèsies que estan davant [de Tarraco] prop i Ebousos, illes importants, suggereixen la favorable situació geogràfica de la ciutat (III, 4, 7). Una altra referència es troba quan, parlant de les Gimnèsies, diu: A causa de la fertilitat de les seues terres, els habitants són també pacífics, com també els d’Ebousos (III, 5, 2). Crida l’atenció, però, la diferent nomenclatura que utilitza per referir-se a Eivissa —’EbousoV en la majoria de casos i BousoV en una ocasió (II 5, 19), elidint la primera vocal (Ebousos )—, cosa potser atribuïble a la diversitat de fonts consultades.Quant a Formentera, s’ha de ressenyar que és el primer autor conegut que, diferenciant-la d’Eivissa, l’anomena pel seu propi nom, Ophiousa, que en grec vol dir “illa de serps”. Aquest terme serà traduït al llatí com Columbraria, que significa el mateix, per autors com Pomponi Mela i Plini “el Vell”. L’altra dada important que ens transmet Estrabó en relació a Formentera, és que era una illa deserta. No obstant això, ambdues coses es contradiuen amb la realitat: a Formentera mai no hi ha hagut serps i, justament quan Estrabó escrivia, és quan s’intensificà la presència dels ebusitans a Formentera per explotar-ne els recursos, segons ha constatat l’arqueologia. La dada sobre la manca de poblament podria haver-la recollit de fonts més antigues, com ara Posidoni, Artemidor i Agatemer, i podien reflectir una circumstància més o menys certa en segles anteriors, atès que entre els segles VI-III aC l’arqueologia només ha detectat presència dalt l’illa d’un poblament que sembla marginal (en qualsevol cas aquest és un tema encara insuficientment investigat). Quant al nom de l’illa, en opinió de Jaume Juan, podria derivar de l’adaptació a la llengua grega del nom púnic de les Pitiüses, que tendria a veure amb una divinitat guaridora, estretament relacionada amb la salut i l’adivinació i, iconogràficament, vinculada a les serps, que no podia ser altra que Bes. Ambdues circumstàncies, malinterpretades per autors més tardans, haurien donat lloc a un tòpic literari d’una illa inhabitable per estar infestada de serps, que serà repetit diverses vegades a les fonts antigues, però que res té a veure amb la realitat formenterera. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments