Espatleta, torre de ca n’

Espatleta, torre de ca n’ ARQUIT /HIST Antiga torre de refugi, situada a la vénda de ses Torres, poble de Jesús. Segons Joan Marí Cardona, pot tractar-se d’una de les que s’esmenten, el 1553 per primera vegada, als Llibres d’Entreveniments amb el nom de torres des Andreus o de ses Torres.

Té forma troncocònica, amb els murs bastits amb maçoneria ordinària aparellada en filades. La comunicació vertical entre les dues cambres de la torre és resolta mitjançant una escala de caragol encastada al mur, semblant a les que hi ha a les torres costaneres del s XVI (torres de ses Portes i de sa Sal Rossa), encara que l’accés al terrat és a través de l’habitual trapa.

Cal recordar que només s’han localitzat tres exemples de torre predial que presentin escala de caragol (a més d’aquesta, la de can Mossonet a Sant Antoni i la de sa Blanca Dona al puig d’en Valls), i que el més habitual és que aquest accés estigui resolt amb petites trapes obertes a la volta.

Si bé sembla més que evident la influència d’un dels tipus de torre sobre l’altre, fins que futures investigacions estableixin amb certa precisió la cronologia d’aquestes construccions no es podrà saber si varen ser les torres costaneres renaixentistes (datades en la segona meitat del s XVI) les que influïren en les predials o si fou a l’inversa.

Aquesta és una de les poques torres de refugi que conserva intacte el seu alt parapet, amb la coronació pronunciadament esbiaixada, on s’obre el buit, avui condemnat, d’una antiga lladronera que defensava la porta d’accés original, igualment condemnada, situada a la planta baixa i orientada cap al casament de ca n’Espatleta, que es conserva bé a pesar d’haver patit algunes modificacions.

La torre presenta, a més de les peculiaritats abans esmentades, altres elements rars en aquest tipus de construccions, com la finestra oberta a la cambra superior, en la vertical de l’antiga porta i sota la lladronera i l’espitllera de ventilació (respirador), avui condemnada interiorment, oberta a la planta baixa.

Es trobava en un lamentable estat de conservació i abandó i, com moltes altres, en greu perill de desaparició, encara que és una de les obres cabdals de l’arquitectura tradicional eivissenca. El 2019 s'efectuaren importans obres de rehabilitació. La tasca de documentació històrica realitzada per Glenda Graziani i Antoni Ferrer Abárzuza va confirmar la pertinença a la família Riambau: el 1530 era propietat de Miquel Riambau Marí, paborde d'Eivissa. El segle XIX era propietat d'Ignasi Wallis. El s. XXI és propietat de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Els treballs permeteren trobar certa semblança amb altres torres defensives del llevant peninsular, com la torre de l'Ambolo, a Xàbia (Alacant). [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments