Español i Coll, Francesc

Español i Coll, Francesc (Valls, Tarragona 1907 — Barcelona 1999) ZOOL Entomòleg especialista en coleòpters, un dels més reconeguts de l’Estat espanyol i arreu del món. Ja de molt jove començà l’estudi entomològic i, animat per Pius Font i Quer, començà el 1924 a col·laborar amb el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 1933 fou nomenat regent d’entomologia. El 1935 es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona. L’any 1941 fou nomenat conservador del Museu de Zoologia, el 1955 director accidental i, finalment, el 1966, director. El 1958 fundà la revista del museu Miscelánea zoológica, que ha estat una important eina de comunicació entre els zoòlegs de tot l’Estat. De 1970 fins a 1975 fou professor de xoologia (artròpodes) a la Universitat de Barcelona. A més, col·laborà amb altres institucions i centres d’investigació, com la Institució Catalana d’Història Natural o la Societat d’Història Natural de Balears, així com amb altres centres de l’Estat i de l’estranger. Per tot això, rebé nombrosos premis i nomenaments: l’any 1969 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, amb el discurs “Fauna cavernícola de España”; doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982 i membre d’honor de diverses institucions i societats científiques. L’any 1977 es jubilà com a director del Museu de Zoologia, encara que continuà la seua tasca fins passats els 90 anys. Dins de l’entomologia, es dedicà a tres camps d’estudi prioritaris: la fauna cavernícola; la família dels tenebriònids, molt interessant des del punt de vista de la biogeografia per la gran quantitat d’endemismes que presenta i per la gran varietat morfològica, i la família dels anòbids o corcs, de gran interès econòmic. Poc després d’aparèixer la seua primera publicació, es va concentrar en la fauna de tenebriònids de l’oest de la Mediterrània. Des de 1945 va publicar revisions de gèneres i tribus de tenebriònids, a la vegada que començava el seu interès per la fauna cavernícola. Més tard amplià el seu interès incloent la família dels anòbids. Un resum del seu coneixement figura al volum Anóbidos de la Fauna Ibérica (1992). D’aquesta darrera família ha fet revisions genèriques de la zona de l’oest de la Mediterrània i l’ha estès a Àfrica i Àsia tropicals, illes Galàpagos, Nova Zelanda i Sud-àfrica. La seua feina fou immensa: publicà més de 400 treballs, va descriure més de 500 tàxons de tot el món, pertanyents a més de 15 famílies de coleòpters, molts d’ells recol·lectats per ell mateix. Gràcies a la seua tasca, les col·leccions de coleòpters del Museu de Zoologia de Barcelona, especialment les de coleòpters cavernícoles, tenebriònids i anòbids, figuren entre les millors del món. Cal remarcar també la seua gran tasca com a iniciador i animador dels jóvens entomòlegs, als quals, bé a la Universitat bé al Museu, va saber transmetre sempre amb amenitat i entusiasme el seu amor pel món dels insectes. Des de ben aviat va mantenir una intensa relació amb els naturalistes de la Societat d’Història Natural de Balears. Pel que fa a les Pitiüses, va estudiar la fauna i els poblaments insulars d’insectes coleòpters mitjançant diverses campanyes de recollida de material i revisant els treballs d’altres naturalistes anteriors, com L. Pérez Arcas, A. Codina, M. Martínez de la Escalera, etc. La primera d’aquestes campanyes data de 1935 i és continuadora de les d’altres membres de la Institució Catalana d’Història Natural, com P. Font i Quer, J. Maluquer, E. Gros, o estrangers com S. Tenenbaum i H. Sietti. Va venir a Eivissa a mitjan novembre de 1935, acompanyat del conservador de malacologia Joan B. Aguilar-Amat i del conservador tècnic d’entomologia Antoni Vilarúbia, tots ells del Museu de Zoologia de Barcelona. Exploraren els voltants de Vila, ses Salines, la badia de Sant Antoni i s’illa Plana de ses Bledes. Fruit d’aquella excursió és el seu primer treball referit a les Pitiüses, Contribución al conocimiento de los coleópteros de Ibiza y Formentera, publicat el 1940, on cataloga i comenta 163 formes —29 tenebriònids— entre espècies i subespècies, moltes d’elles noves per a la fauna de l’arxipèlag. Descriu l’sp endèmica Neurapes navasi, de la fam. dels escidmènids, i les subesp. endèmiques Airaphilus nasutus balearicus, de la fam. dels cucújids, Alphasida ibicensis medae i Nesotes (Helopogonus) viridicollis ibicensis, totes dues de la fam. dels tenebriònids. A més, fixa com a espècies els endemismes Asida ibicensis, Pimelia elevata (escarabat fura) i Tentyria ophiusae, descrites per altres autors amb la categoria de varietats o subespècies. Va tornar diverses vegades els anys quaranta i cinquanta, per recollir material, tant a Eivissa com a Formentera, així com als illots de sa Conillera, ses Bledes, s’Espartar, s’Espalmador i, amb el material recol·lectat per ell i per altres investigadors com L. Gasull, E. Balcells, R. Zariquiey, R. Margalef i P. Palau publicà Coleópteros de las Pitiusas (Baleares Occidentales) Familia Scarabeidae (1950) i Tenebriónidos de las Pitiusas (Baleares Occidentales) (1951). En aquest últim treball descriu les subespècies endèmiques Asida mater gasulli —dedicada al malacòleg L. Gasull— i Asida mater josefinae —dedicada a la seua esposa Josefina, que l’acompanyava en les expedicions— i dues espècies: Heliopathes balearicus i Phaleria pujeti. Aquesta última, recol·lectada per ell mateix a s’Arenal de Portinatx, la va dedicar al seu amic, el farmacèutic i polític eivissenc Cèsar Puget Riquer, aleshores alcalde d’Eivissa. L’any 1954 publicà el treball Los tenebriónidos (col.) de Baleares, on cataloga 92 formes presents a les illes, 14 d’elles subespècies, i acaba amb unes consideracions biogeogràfiques. El mateix any, en el treball Nuevos datos sobre los Tenebriónidos de las Pitiusas (Baleares Occidentales) amplia el catàleg i descriu l’endemisme Pseudoseriscius ibicensis. L’any 1980, en el treball Sobre la presencia del gen. Probaticus Seidl., 1896 en las Islas Baleares descriu el darrer tenebriònid endèmic pitiús, Probaticus (Pelorinus) balearicus, trobat a Formentera. L’últim treball referit a les Pitiüses és Tenebrionidae of the Pityusic Islands (Coleoptera: Heteromera), publicat el 1984, on cataloga i comenta 37 espècies i 9 subespècies trobades fins aleshores a les Pitiüses. D’elles, 10 espècies i 8 subespècies són exclusives d’aquestes illes, 4 espècies i una subespècie, pròpies de les Balears, i 23 espècies són de més àmplia distribució geogràfica, presents sobretot al llevant peninsular. Davant de la pobresa en nombre d’espècies, destaca l’elevat grau d’endemismes (40%). El treball acaba amb un breu comentari biogeogràfic. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments