Església, vénda de s’

Església, vénda de s’ GEO
1. Vénda del poble i terme municipal de Santa Eulària des Riu. Ocupa les terres que envolten el nucli urbà de Santa Eulària i cap a l’interior, a l’esquerra del riu de Santa Eulària fins al punt on rep el torrent de Labritja, de tal manera que limita al nord-est amb la vénda d’Arabí, al nord-oest i oest amb la vénda des Novells i es Trull d’en Vic, al sud-oest amb la vénda des Coloms, al sud amb la vénda de Cala Llonga i al sud-est amb la mar. La zona baixa correspon a una part de la plana al·luvial del riu de Santa Eulària, la qual, en aquest sector, va estretint-se així com s’aproxima a la mar, a causa de la presència dels puigs que ocupen el sector oriental i septentrional de la vénda i que tanquen la sortida de les aigües cap al mar. A partir de devers els 50 metres d’altitud, els pendents comencen a ser més pronunciats fins als 221 metres d’altitud màxima del puig d’en Ribes, que s’allarga formant diversos cims secundaris en direcció sud-est, com el puig de na Mossona i el puig de sa Creu d’en Ribes (149 m). Aquest últim es troba més a prop del nucli urbà de Santa Eulària, cap als quals forma uns forts pendents que reben el nom de rotes d’en Pere Cardona. Just a la sortida del riu cap a la mar es troba el puig de Missa, de només 52 metres d’altitud però d’una gran importància estratègica, com demostra el fet que al seu cim s’hi construís, a l’època medieval, l’església fortificada que donava servei als habitants d’una extensa contrada, convertida avui en el nucli històric d’un poble que s’estén per l’estreta plana litoral i cada vegada més cap a l’interior. Al nord-oest del puig d’en Ribes s’hi troba una línia de turons suaus, d’entre 60 i 130 metres d’altitud, entre els quals diverses collades comuniquen amb les zones vesines des Novells i de Perella, com el coll de sa Vaca. La costa de la vénda de s’Església és la compresa entre la punta de s’Església Vella i la desembocadura del riu; en estat natural era predominantment rocallosa al llarg de tot el seu recorregut fins prop del riu, on es troben acumulacions naturals d’arena (punta des Nedadors); però pràcticament tota la línia de costa ha estat profundament modificada per la mà humana: s’han augmentat els dipòsits d’arena a la zona sud del nucli urbà (platja de Santa Eulària) i s’ha convertit la raconada de ses Estaques, al nord, en un port esportiu (Club Nàutic de Santa Eulària des Riu ). Totes les aigües de la vénda, tret de les de la petita zona del nucli urbà, que aboca directament al mar, són endegades pel riu de Santa Eulària, directament o a través del seu afluent més important, el torrent de Labritja. Algunes curtes torrenteres baixen des dels estreps del puig d’en Ribes cap a la plana al·luvial, on desapareixen davall la capa de sediments. Fins a la meitat del segle XX, el riu portava aigua de manera continuada pràcticament tot l’any, gràcies als excedents dels aqüífers que es troben al llarg del seu recorregut; en desaparèixer aquestos excedents i baixar els nivells freàtics per la sobreexplotació que han sofert tots els recursos hídrics de l’illa, el riu ha deixat de portar aigua, que ara s’infiltra. El paisatge habitual és el d’una llera seca per la qual només corre aigua en cas de pluges abundants i persistents. Aquesta situació s’agreuja any rere any per l’augment de consum per a usos urbans i turístics que propicia l’augment de població d’aquesta àrea, però també perquè l’aigua d’algunes captacions alimenta altres llocs de l’illa, en ser comercialitzada en camions. En arribar a la mar, el riu forma un petit estuari a través del qual l’aigua salada penetra llera endins, mesclant-se amb l’aigua dolça que s’hi aporta artificialment a l’alçada del vell pont sobre el riu. Els sòls són bastant profunds i d’una fertilitat elevada a les terrasses més baixes de la vora del riu i van fent-se més prims quan s’ascendeix en altitud. De tota manera, encara poden considerar-se ben aptes per a l’agricultura fins aproximadament els 100 metres d’altitud, quan apareixen les àrees tradicionalment reservades a la vegetació natural, composta de l’habitual brolla amb pins blancs. Aquestos puigs s’han recuperat relativament bé d’un important incendi forestal que tengué lloc cap a la dècada dels anys 70 del segle XX; a inici del segle XXI tornen a ser ben verds, tot i que s’hi ha perdut una certa diversitat d’espècies i ha augmentat el predomini del pi. Al fons del riu i al costat de la seua llera, així com a la del torrent de Labritja, s’hi poden trobar espècies pròpies de les àrees humides de les Pitiüses, com ara el braser, la murta, l’aloc o el baladre. El poblament disseminat tradicional de les Pitiüses està en plena regressió en aquesta vénda, resta arraconat només a la part més interior, on es troben encara diverses cases de tipologia tradicional relativament aïllades, tot i que s’hi produeix una cada vegada major densificació d’habitatges. Aquesta densificació ha convertit diverses finques, a través de la seua parcel·lació, en eixamples del nucli urbà de Santa Eulària des Riu, que va estenent-se envoltant, tant per l’est com per l’oest, el puig de sa Creu d’en Ribes. D’aquesta manera s’està conformant una extensa àrea urbana que conté, però, dues tipologies edificatòries ben diferenciades: d’una banda, a l’est del puig de Missa hi ha el centre urbà clàssic, amb edificis grans, activitat comercial, centres administratius... de l’altra, els nous barris més a l’interior, com el de Ca na Ribes, format majoritàriament per habitatges unifamiliars però prou densos com per conformar una trama urbana. No es disposa de dades de població per véndes, però segons el Padró Municipal d’Habitants de l’any 1996 el nucli urbà comptava amb un total de 4.300 habitants i estava creixent a un ritme vertiginós (més del 33% respecte a 1991, quan comptava amb 3.032 habitants). D’ells, només 1.886 (menys del 44%) eren població autòctona, tota la resta era població immigrada. Les activitats agrícoles han perdut extensió a partir de la meitat del segle XX, però encara es mantenen espais intensament treballats, en especial a les terrasses més baixes del riu, on l’alta fertilitat de les terres i la presència d’aigua afavoreixen el cultiu d’hortalisses i fruiters. La regressió afecta sobretot les terres de secà, on tradicionalment es trobaven els cereals acompanyats d’arbres com els garrovers, els ametllers o les oliveres. La ramaderia només era present en forma d’activitat complementària a les tasques agràries, amb alguns animals que formaven part de les possessions de la hisenda pagesa. El nucli urbà de Santa Eulària és un important centre comercial, amb tot tipus d’establiments de gairebé totes les branques, on es dóna servei a la gent que viu al nucli i a la vénda i, a més, en alguns aspectes hi ha grans negocis que competeixen pel mercat global de l’illa d’Eivissa. També s’hi troben un bon grapat d’establiments hotelers. Alhora és el centre administratiu de tot el municipi, així com el lloc on se situen els equipaments educatius. L’eix bàsic de comunicacions amb l’exterior de la vénda és la carretera que, provinent de la ciutat d’Eivissa, travessa el riu i tot el nucli urbà, i després es bifurca en direcció a Sant Carles de Peralta i as Canar. Està previst que l’any 2002 entri en funcionament un cinturó de ronda que eviti grans concentracions de vehicles a l’interior del centre urbà. L’eix intern de la vénda és el camí rural asfaltat que, des del nucli urbà, es dirigeix en direcció nord-oest cap a la zona des Trull d’en Vic i fins a la carretera d’Eivissa a Sant Joan de Labritja; en surten els diversos camins que porten a les cases disperses i a les terres de cultiu de prop del riu. La part més alta de la vénda restà inclosa l’any 1991 dins el catàleg d’espais considerats Àrea Rural d’Interès Paisatgístic per la Llei d’espais naturals, amb el nom de puig de na Mossona i puig d’Atzaró. La resta del territori es regeix per les normatives d’àmbit municipal que s’encarreguen de l’ordenament, en les quals tot el territori de la vénda, tret del nucli urbà (que inclouria Ca na Ribes i la part baixa del puig de sa Creu d’en Ribes), és qualificat com a rústic. Les véndes no tenen consideració oficial al municipi de Santa Eulària des Riu, per la qual cosa la seua vigència va perdent-se progressivament. [JPS]
2. Antiga vénda parroquial de la Mola que comprenia l’església i les cases adjacents. Era habitada el 1950 per setze famílies. Des de l’entrada en vigor el 1982 del nou mapa administratiu municipal, el seu territori es distribuí entre el nucli urbà de la Mare de Déu del Pilar i les véndes de sa Talaiassa (Talaiassa, vénda de sa )i es Monestir (Monestir, vénda des ). [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments