Entreveniments, Llibres d’

Entreveniments, Llibres d’ LIT/ HIST Els Llibres d’Entreveniments eren, juntament amb els llibres de baptismes, els principals registres de l’activitat ordinària de la parròquia de Santa Maria d’Eivissa entre els segles XVI i XVIII. La seua denominació remet al verb arcaic entrevenir, que prové del llatí INTERVENIRE i que significa intervenir i esdevenir-se. Són coneguts també com Mortuoris, llibres d’òbits o llibres de percassos i es conserven en forma de volums manuscrits a l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa. Foren descoberts i donats a conèixer a principi del segle XX per Josep Clapés i Juan i per Isidor Macabich, qui en féu una primera edició. Malgrat que alguns vestigis demostren l’existència de registres eclesiàstics ja al segle XV, els llibres conservats corresponen, tot i que presenten algunes llacunes importants, al període 1528-1785. La seua creació fou fruit de les reformes en l’activitat eclesiàstica impulsades a través de diversos concilis en la primera meitat del XVI, les quals afectaren aspectes relatius al control i l’administració de les parròquies, encara que a la Corona d’Aragó els censos de defuncions, o obituaris, eren habituals en les principals parròquies des del segle XIV. Els Llibres d’Entreveniments desaparegueren a final del segle XVIII, quan Eivissa va obtenir el seu propi bisbat i s’articulà el nou mapa parroquial. Al llarg dels seus quasi tres segles d’existència, els Llibres d’Entreveniments acomplien no solament la funció de consignar els oficis de difunts sinó que hi confluïen funcions diverses com la de comptes, on s’anotava qualsevol activitat susceptible de generar despeses o merèixer remuneració; la de consueta, o manual de protocols per a cerimonials extraordinaris o rellevants, i, en general, la de recordatori d’ús intern de la comunitat de clergues, que al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII era constituïda per una trentena de religiosos seculars. Els Llibres d’Entreveniments eren regits per un capellà escollit llibrer pel capítol de la comunitat, el qual exercia el càrrec per un període d’un any i era l’encarregat d’inserir regularment en el registre les pertinents clàusules, partides i assentaments. Alguns llibrers, especialment durant el segle XVI, excedien la seua comesa ordinària i redactaven breus notícies o informes d’esdeveniments públics que despertaven curiositat, admiració o interès entre la població de l’illa. Aquestes ressenyes de l’actualitat de l’època, encapçalades sovent amb l’epígraf “Nota”, afaiçonen un corpus textual que es coneix amb el nom de Notes dels Llibres d’Entreveniments, i que constitueix la primera mostra de literatura memorialística a les illes Pitiüses. Aquesta relació d’esdeveniments concentra la seua temàtica en els episodis més dramàtics del període històric de la Guerra del Turc i combina l’explicació de notícies d’arreu de la Mediterrània transmeses per viatgers arribats al port d’Eivissa, com per exemple la presa de la ciutat de Tunis el 1535, amb la narració de batalles, setges, desembarcaments pirates i captiveris que tenen lloc a les Pitiüses. Algun d’aquestos episodis és descrit a partir de la vivència directa dels llibrers, com els atacs de les esquadres del pirata Barba-rossa a la vila d’Eivissa l’any 1536. Són també minuciosament recollits els períodes d’intensa activitat pirata, concretament 1542-1544 i 1549-1550. Un altre nucli temàtic important de les Notes dels Llibres d’Entreveniments és la remodelació urbanística de la vila d’Eivissa arran de la construcció de mesures defensives, especialment a partir de 1554 amb l’inici de la construcció de les murades renaixentistes. Al costat de les notes referides a la Guerra del Turc i les seues conseqüències es troba un conjunt de notes referides a aspectes diversos de la vida social, política i cultural de l’època. Entre els temes més recurrents cal destacar la narració dels conflictes jurisdiccionals entre la comunitat eclesiàstica i el govern civil, exercit pel governador, els quals eren motivats sovent per l’administració de justícia i pel desviament de partides econòmiques i acabaven amb l’adopció de mesures de pressió com l’excomunicació i l’entredit, o suspensió d’oficis religiosos. En els Llibres d’Entreveniments es reflecteixen també, a partir de 1579, els enfrontaments entre la comunitat de capellans de Santa Maria i els frares dominics, establerts a Eivissa el 1580. Aquestes rivalitats entre clergues seculars i religiosos regulars naixien de la competència en l’administració dels oficis religiosos. Els llibrers de la parròquia de Santa Maria ressenyaven també amb freqüència aspectes relacionats amb l’activitat a les salines, fent-se ressò principalment del volum de la collita de sal i dels anys d’escassedat. Un darrer conjunt ben definit de notes en els Llibres d’Entreveniments el constitueix la narració de fets puntuals que devien despertar l’interès de la població: fenòmens meteorològics i astronòmics inusuals, representacions de teatre religiós, festes i cerimònies públiques i tràngols i dissorts diverses com temporals, incendis, naufragis i ensorraments de cases. Tot aquest report històric es desenvolupà amb major amplitud i aprofundiment el segle XVI. Els dos segles següents, aquest registre de fets històrics s’empobrí notablement a causa, en primer lloc, de la fi de l’activitat bèl·lica a la Mediterrània occidental arran de la derrota dels turcs a la batalla de Lepant el 1571, fet que degué inhibir sensiblement l’impuls documentalista dels llibrers, i, en segon lloc, de les inspeccions a l’escrivania de la parròquia efectuades pels visitadors de l’arquebisbe, els quals decretaren diferents mesures per depurar els registres eclesiàstics d’anotacions que no es vinculaven a l’activitat estrictament religiosa. Entre els llibrers amb major producció de textos cal destacar Gaspar Basset, Perot Tur, Antoni Joan de la Volta, Antoni Joan de Francesc, Joan Palerm i Pere Puig, tots ells del segle XVI. Els Llibres d’Entreveniments foren escrits en un model de llengua catalana que reflecteix el canvi lingüístic experimentat en el període conegut com Decadència, el qual es caracteritza per la manca d’un referent lingüístic unificador que donà lloc a una evolució accelerada i multiforme del català escrit. En la llengua dels Llibres d’Entreveniments conviuen, en proporcions diverses segons els llibrers, influències de textos eclesiàstics en llatí i fenòmens gràfics, fonètics i morfològics propis de la parla col·loquial. Els castellanismes lèxics comencen a aparèixer-hi ja el segle XVI. Pel que fa a la sintaxi i l’estil, cal dir que els nivells d’expressió són molt senzills i sovent les frases es construeixen precàriament, fet que transmet als escrits una vivor i una agilitat que els aproximen al discurs oral. Els Llibres d’Entreveniments foren escrits exclusivament en català fins 1720, quan algunes notes en castellà testimonien l’inici de la segregació en l’ús lingüístic. Al costat del seu valor literari, els Llibres d’Entreveniments són una font documental molt important per als estudis d’economia, demografia, lingüística, toponímia i onomàstica relacionats amb les illes d’Eivissa i Formentera. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments