Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE)

Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) POLÍT Partit polític que es va constituir el 14 de març de 1989. El seu nom original era Esquerra Nacionalista d’Eivissa. Els seus socis fundadors varen ser Antoni Cardona Bonet, Andreu Coll Bufí, Miquel Costa Costa, Maurici Cuesta Domínguez, Paula Guillem Ripoll, Maria Jiménez Cabrera, Antoni Marí Marí, Maria Rosa Martínez Lorenzo, Marià Mayans Marí, Ernest Prats Garcia, Josep Prats Ribas, Enric Ribes Marí, Jaume de Sans Figueres, Maria Isabel Torres Ferragut i Aquilí Yern Colomar. Alguns d’aquestos socis fundadors procedien del PSOE.

El primer Congrés d’ENE va tenir lloc el 30 de setembre de 1989. Hi va resultar elegit secretari general Enric Ribes Marí. La primera seu d’ENE s’ubicà al passeig de Vara de Rey. En els estatuts aprovats a l’esmentat congrés, ENE es definia com un partit que té com a objectiu fonamental la defensa dels interessos del poble d’Eivissa. Així mateix es considera un partit eivissenc, nacionalista, democràtic, progressista que assumeix les fonts fonamentals de l’esquerra i de la tradició nacionalista autòctona i la defensa de la justícia, la pau, la llibertat, així com la cultura i el medi ambient.

ENE va concórrer a les eleccions generals de 1989. Al Congrés hi va anar en coalició amb el PSM de Mallorca i Menorca. Els caps de llista eren Enric Ribes i Marí i Antoni Marí Marí “Rota”. El candidat al Senat va ser Antoni Cardona Bonet. Els vots obtenguts al Congrés varen ser 532 i al Senat 473.

El gener de 1990, ENE va celebrar un congrés extraordinari en el qual es va produir el canvi de denominació a Entesa Nacionalista i Ecologista i es va produir un relleu en la secretaria general, que ocupà Antoni Marí Marí. Aquell mateix any va traslladar la seu al carrer de Bartomeu Vicent Ramon.

L’abril de 1990 ENE va constituir, juntament amb el PSM de Mallorca i el PSM de Menorca, la Federació d’Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (FENIB). L’acte de constitució de la Federació va tenir lloc al monestir de Monti-sion, a Porreres, Mallorca.

El 1991 ENE va concórrer a les eleccions autonòmiques i locals amb el lema “Eivissa ets tu”. La cap de llista a l’Ajuntament d’Eivissa, Neus Antonio Torres va sortir regidora amb 500 vots. Neus Antonio va dimitir l’any 1993 i Antoni Marí Marí va ocupar el seu lloc fins al final del mandat.

El 1991 va traslladar la seu a un pis del carrer de Madrid. L’any 1992 ENE va celebrar el segon congrés sota el lema “Fent país”. En aquell congrés es va reelegir Antoni Marí com a secretari general i també es va decantar més cap a l’independentisme polític.

Poc després, un grup de militants va defensar la necessitat d’afirmar la identitat pròpia del partit segons la realitat politicosocial de les Pitiüses i refermar els lligams amb la FENIB, postura confirmada en el tercer congrés celebrat el 1995 sota el lema “Noves vies”, en el qual va ser elegit secretari general Andreu Coll Bufí.

Aquell mateix any varen tenir lloc les eleccions autonòmiques i ENE va presentar Leopold Llombart com a canditat al Consell. Els caps de llista municipals varen ser: Andreu Coll per Eivissa; Carles Guasch per Santa Eulària des Riu; Julio Blasco per Sant Antoni de Portmany; Antoni Cardona “Sifre” per Sant Josep de sa Talaia i Antoni Marí ”Rota” per Sant Joan de Labritja. En aquelles eleccions varen obtenir 672 vots al Consell i 276 a la ciutat d’Eivissa.

A les eleccions generals de 1996 ENE va participar en el pacte de progrés que es materialitzà en la candidatura de l’Agrupació d’Electors “Eivissa i Formentera al Senat”, amb Pilar Costa Serra com a candidata, la qual va guanyar l’escó. Pel que fa al Congrés dels Diputats, ENE es presentà una vegada més amb els seus socis de la federació de Mallorca i Menorca. Andreu Coll Bufí ocupava el número tres de la candidatura que va obtenir 241 vots.

El 1997, en el IV congrés, Andreu Coll Bufí va ser elegit secretari general. En aquell congrés es va reafirmar l’eivissenquisme sense renunciar al lloc que pertoca a les Pitiüses en el marc dels Països Catalans. Així mateix es va reiterar també que l’ecologisme i l’ordenació del territori eren les altres grans prioritats del partit. A partir d’aquell congrés es va produir una reactivació del partit tant en nombre de militants, com en la formulació d’iniciatives i propostes en temes relacionats amb l’autogovern, la llengua, el medi ambient i el benestar social. Moltes de les propostes varen ser presentades a la cambra autonòmica a través del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears.

L’abril de 1998 la FENIB es convertí en la Federació PSM-Entesa Nacionalista i es varen estrènyer els lligams entre els socis.

L’any 1999 ENE es va presentar a les eleccions autonòmiques dins de la coalició del Pacte Progressista. Maurici Cuesta va sortir elegit regidor a l’Ajuntament d’Eivissa. Mesos més tard Antoni Marí Marí va passar a ser regidor de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja per renúncia del número u de la llista del Pacte Progressista en aquest municipi. A més, també va ser nomenat delegat territorial d’Educació. Enric Ribes i Marí va ser nomenat també delegat territorial a les Pitiüses de l’IDI (Institut de Desenvolupament Industrial).

Els comicis de 1999 varen coincidir amb la celebració de les eleccions al Parlament Europeu. El candidat d’ENE va ser Guillem Puget Acebo, que va obtenir 445 vots.

A les eleccions generals de 2000 ENE va participar novament en la nova Agrupació d’Electors donant suport a la candidata al Senat Fanny Tur Riera. Pel que fa a les eleccions al Congrés del Diputats, ENE va concórrer a les eleccions en coalició amb la Federació PSM-Entesa Nacionalista, candidatura que va obtenir a les Pitiüses 324 vots.

L’any 2001 el partit va celebrar el V congrés, on va ser elegit secretari general Enric Ribes i Marí i secretari d’organització Maurici Cuesta Labèrnia, i va reafirmar el seu compromís amb el Pacte Progressista. [PVG]

Descàrregues

Col·laboradors