Eivissa-Cultura i arts-Arquitectura
Eivissa-Cultura i arts
Arquitectura
L’illa d’Eivissa té un important i variat patrimoni arquitectònic, a causa de les diferents cultures que l’han colonitzat al llarg del temps.
L’aïllament geogràfic, poblacional, socioeconòmic i cultural, ha possibilitat la perduració en el temps, de trets històrics i culturals de totes les cultures que han deixant la seua empremta en l’illa.
Des de la prehistòria i en un recorregut en el temps, es troba l’assentament d’època fenícia de sa Caleta, exemple de conjunt protourbà.
Més tard en el temps, es troben els santuaris d’època púnica des Culleram i des cap des Llibrell, així com la reconeguda arquitectura funerària punicoebusitana, on destaquen els hipogeus i passadissos que es troben al Puig des Molins.
L’arquitectura defensiva és una de les vessants més completes d’aquest patrimoni, representat per les muralles àrabs i les renaixentistes que configuren la imatge de la ciutat d’Eivissa, per les torres de defensa, les torres de refugi, així com pels edificis religiosos fortificats del s XIV.
Aquestes esglésies, dins un paisatge fortament treballat pel home, amb una mesura d’escala i una unitat, que amaga la colonització del territori amb tot un seguit de murs de pedra que porten a buscar la casa pagesa: exemple prou significatiu de l’arquitectura popular mediterrània, paradigma de la funcionalitat en els anys trenta. Exemple no tant sols d’arquitectura, sinó d’urbanisme al mirar-la en el seu conjunt.
Dins d’aquest urbanisme respectuós amb el territori, cal mencionar les Salines, com actuació a gran escala, així com, l’estructura de regadiu de ses feixes.
Per acabar en el segle XX, on destaca el conjunt de l’obra de Erwin Broner i Josep Lluís Sert, juntament amb la més recent de l’equip format per José Antonio Martínez-Lapeña i Elies Torres.
S’ha de ressenyar l’important paper jugat pel patrimoni arquitectònic de l’illa, a l’hora de ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat (Arquitectura ). [JPB/MDJ/TMT]
Descàrregues
