Ehrenfeld, Ernest

Ehrenfeld, Ernest (Berlín 1910 — Essen 1978) SOC Fotògraf, escriptor i marxant d’art alemany. De mare jueva, va ser internat a la presó durant sis mesos, coincidint amb l’annexió d’Àustria per part d’Alemanya. S’instal·là a la Riviera italiana i d’allí passà a França on s’allistà a la legió estrangera. El 1945, ja casat i ciutadà francès, residí a Alger, on exercí la professió d’agent de la propietat immobiliària. El 1952 viatjà a Eivissa on s’establí, i va abandonar tota la vida anterior; portà una vida bohèmia i s’inicià en el món de l’art. Realitzà freqüents viatges a capitals d’Europa, per tal de vendre les pintures dels seus representats. Un dels pintors que va descobrir Ehrenfeld va ser el mallorquí Miquel Rivera Bagur, el màxim exponent de l’ingenuisme pictòric de les Balears, que adoptà el llenguatge naïf com a millor forma d’expressar un món de personatges infantils en un paisatge típicament mallorquí. Ehrenfeld era el prototip de bohemi estranger que tant abundava a Eivissa durant els anys seixanta, que passava el dia passejant pels carrers de la Marina i de la Bomba, on vivia en un petit pis; freqüentava els cafès d’aquesta barriada —era conegut amb el simple nom d’Ernesto i així aparegué la seua esquela mortuòria— i quan l’enrenou era excessiu, es tancava a ca seua a escriure o es traslladava a Formentera, on disposava també d’una casa. Va publicar el llibre de poemes Cantes de la Isla (Viena, 1967). Deixà inèdites diverses obres literàries. Va mantenir un interessant debat periodístic amb Elmyr de Hory, sobre la concepció de l’art i el protagonisme excessiu de Hory, a pesar de la bona amistat que els havia unit. El 1978 es traslladà a Essen per tal de continuar rebent atencions mèdiques d’una malaltia que patia i el 2 de febrer atorgà testament i decidí deixar els seus béns i alguns quadres, a uns amics, però la major part de la seua fortuna acordà que es destinàs a una fundació que portàs el seu nom i que, presidida per l’alcalde d’Eivissa, atorgàs beques a al·lots talentosos orfes de pare i mare o bé de pare o mare i en darrer extrem, que estiguessin mancats de recursos econòmics. Tot això a pesar de tenir Ehrenfeld, almenys un fill. El marmessor testamentari era el seu amic Miquel Costa Juan. La Fundació Ehrenfeld es constituí a Eivissa el 14 de gener de 1985; el capital inicial era d’uns quaranta-quatre milions de pessetes. El capital es trobava dipositat en un banc suís, i durant vint anys no es podia repatriar el capital i únicament es podia disposar dels interessos del capital com a dotació per a les beques. La primera beca s’atorgà el 1990. També llegà a l’Ajuntament d’Eivissa una col·lecció d’una vintena de quadres de Rivera Bagur. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments