Echarri, Isabel

Echarri, Isabel (Vera de Bidasoa, Navarra 1929) ART Va estudiar a Sant Sebastià i a Madrid i la carrera de filosofia i lletres a Nancy, França. Des de 1954 viu mig any a Formentera i mig a París, lloc on estudià, becada, pintura, tècniques d’estampació gràfica, gravat i pintura al fresc a l’École Nationale Supériore des Beaux Arts. El 1956 s’endinsà dins el seu univers particular, que ha anat desenvolupant al llarg de la seua vida, i realitzà els primers monotips i gravats blancs. Durant uns anys continuà pintant obres surrealistes. Aquesta evasió o visió la plasmarà amb totes les tècniques al seu abast, com l’escultura en metall, escultures musicals amb l’ajut d’audiovisuals, relleus tàctils, relleus de caràcter participatiu i de resposta electrònica, atorgant sempre una gran supremacia a l’espai. Aquest coneixement multitemàtic, d’àmplia base humanística la du a iniciar-se en l’escenografia per al teatre, però especialment per a l’òpera, feina que alterna amb la pintura ja sense tema, plenament abstracta, i amb la poesia. Des de 1962 només fa aparèixer el blanc a les seues obres. La seua necessitat de temes i de gamma cromàtica sembla destinar-se i associar-se amb el món de l’escenografia, mentre que a les seues obres pictòriques l’instint de depuració la du a aquesta síntesi final: al blanc i els seus matisos. L’espai, la poesia i la pràctica pictòrica s’uneixen als seus Libros de Autor, on l’artista fabrica el seu propi paper amb arrugues i bonys que dialoguen amb els poemes i els textos triats: Mallarmé, Fernando Arrabal, Pablo Neruda, Miguel de Unamuno, Federico García Lorca, Jean-Clarence Lambert, Mariano Planells, Jorge Semprún i altres. Gran part de la seua obra, realitzada a Formentera, ha estat exposada des de 1956 a les principals galeries europees i d’altres continents. Però també ha volgut mostrar-les a les Pitiüses, des de 1969 a la galeria Ivan Spence. El 1997 Sa Nostra va reunir una important quantitat d’obra per exposar-la a totes les sales d’art d’aquesta Caixa de Balears. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MAC) la va incloure a les antològiques dels anys seixanta i setanta. El 1999 la instal·lació dedicada a la seua malaguanyada filla Colombe inaugurà l’església de l’Hospitalet com a sala d’exposicions d’art, regentada pel Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. L’obra d’Echarri està representada a diversos museus de París, Iugoslàvia, Bèlgica i a les col·leccions del MAC d’Eivissa i de Sa Nostra. [MPC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments