Ebusus, societat cultural recreativa

Ebusus, societat cultural recreativa SOC/ART Fundada com a “societat cultural i artística” el 7 de gener de 1927.

Els socis fundadors foren el futur catedràtic de Geografia i Història i director de l’institut d’ensenyament secundari Manuel Sorà Bonet, el pintor Josep Tarrés Palau, el fotògraf i joier Domingo Viñets Deordal, el farmacèutic i polític Cèsar Puget Riquer, el professor Manuel Pineda Puget, el llibreter Josep Ramon Ferrer, el comerciant i navilier Manuel Verdera Ferrer, Josep Ferrer Sala, Manuel Escandell Ferrer i Àngel Prats Tur.

El mateix any de la seua fundació tenia el local social als baixos del número 5 del passeig de Vara de Rey, on va romandre fins que es va traslladar al local social definitiu, els baixos de l’hotel Isla Blanca, al número 20 del mateix passeig inaugurat l’11 d’octubre de 1947, i fins aleshores propietat de la família Molina.

Des del seu origen va ser el centre aglutinador de la burgesia eivissenca (empresaris, banquers, industrials, professionals liberals, etc.) i el lloc de trobada dels intel·lectuals del moment. La societat es va convertir en punt de referència del món cultural sempre del costat de les idees més tradicionals i conservadores i, a partir de l’any 1939 amb el final de la Guerra Civil espanyola, va esdevenir defensora aferrissada dels valors representatius del “Movimiento Nacional” franquista.

Els anys seixanta va començar la seua decadència amb l’aparició a l’illa de noves associacions culturals. Tradicionalment s’ha caracteritzat per la seua contribució en el lluïment de les festes locals més assenyalades, l’organització periòdica d’exposicions —per les quals passaren la pràctica totalitat dels artistes eivissencs—, conferències de temes diversos, teatre, concerts i balls populars.

Del primer moment cal destacar la participació de la societat en l’organització dels actes de les Regates Internacionals de 1930, juntament amb el Casino d’Eivissa, el Club Nàutic d’Eivissa, el Casino Espanya, la Delegació de la Premsa, la Diputació i l’Ajuntament d’Eivissa.

A títol particular es va responsabilitzar de l’edició i distribució als visitants d’un fullet amb fotografies i detalls explicatius d’aspectes destacats de l’illa i també de l’organització d’una exposició, amb una visita oficial programada el 23 de juny de 1930 al Saló d’Actes de la seu social, amb obres dels pintors Josep Boned Roig, Antoni Marí Ribas, Ramon Medina Tur, Narcís Puget Viñas, Alícia Serra Fornés, Josep Tarrés Palau, Josep Zornoza Llorente i Josep Zornoza Bernabeu.

A més, va participar en les despeses dels premis i obsequis atorgats: una medalla d’or, copes i cinc objectes artístics encarregats a la casa Viñets. D’aquells temps destaca també l’exposició Artistas Noveles de Ibiza el gener de 1932 amb la participació de Josep Boned Roig, Antoni Escandell Juan, Vicent Ferrer Guasch, Emili Garcia Rovira, Lluís Gotarredona, Antoni Molina Gómez, Narcís Puget Riquer, Alícia Serra Fornés, Josep Serra Serra, Josep Serra Sierra i Josep Zornoza Bernabeu.

Durant la Guerra Civil espanyola el local de la societat fou ocupat primer pel bàndol republicà l’agost de 1936 i després pel bàndol nacional, a partir del mes de setembre. El local social fou cedit per instal·lar-hi la Falange, les oficines de la policia governativa i magatzems per a intendència, fins al 8 de febrer de 1937 quan el local fou retornat a la societat. El mes de maig del 1937, arran del bombardeig del Deutschland, la societat va cedir el local per instal·lar-hi les víctimes.

A causa de la guerra, la policia Governativa hi va romandre fins al mes de desembre de 1938 i la societat no es va poder reorganitzar fins al 27 de juny de 1939. Els socis que compongueren la junta foren: Manuel Sorà Bonet, president; Josep Ferrer Sala, vicepresident; Josep Ramon Ferrer, secretari; Àngel Prats Tur, tresorer; Laureà Mateu, comptador; Joan Gelabert Vivó, bibliotecari 1r; Bartomeu Ferrer Escandell, bibliotecari 2n; Antoni Torres Juan, vocal 1r; Manuel Verdera Ferrer, vocal 2n; Manuel Pineda Puget, vocal 3r, i Josep Torres Tur, vocal 4t.

Els anys 40 i 50, en contrast amb la greu situació que patia la major part de la població espanyola a causa de la postguerra, corresponen al període de creixement i màxima activitat de l’associació, que contínuament rebrà nous socis i serà present de manera imprescindible en la vida social i cultural local. L’any 1940 la societat va demanar un préstec i va poder recomençar sense dificultats les seues activitats.

Aviat es va acordar la continuació de la celebració de l’exposició de pintura d’artistes eivissencs dins de la programació oficial de les festes patronals d’agost, amb la participació de divuit artistes locals. Aquesta exposició es convertirà en periòdica, de convocatòria anual el mes d’agost i, a partir de 1943, en la seua V convocatòria, passarà a anomenar-se “Salón de Arte”.

Des del mes de març de 1941 es va establir un horari d’obertura de l’establiment de vuit del matí a una de la matinada, amb servei de bar i menjador, taula de billar i biblioteca. El juny es va presentar una exposició col·lectiva amb obres de Josep Boned Roig, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Marí Ribas, Narcís Puget Riquer i Joan Ribas Ribas.

El 29 de juliol d’aquell any, foren nomenats socis perpetus d’honor les persones assassinades al castell el 1936: Robert Pereira Casajús, Bartomeu Ramon Ferrer, Bartomeu Marí Mayans, Antoni Palau Tur, Juan Escandell Ferrer, Marià Marí Torres, Joan Marí Marí, Joan Gotarredona Viñas, Abel Matutes Torres, Joan Torres Juan, Josep Juan Marí, Antoni Molina Rodríguez, Rafael García Ledesma, Antoni Bosch Vich, Emili Roman Palazuelas, Camilo Candela i Joan Marí Castelló. També es va donar el dret de gaudir de la societat a les seues famílies i es va acordar fer un pergamí amb els seus noms i una placa quan la societat tengués un local propi.

Així mateix, després d’una curta presidència de Josep Ferrer Sala, va ocupar la presidència Josep Tarrés Palau, el càrrec de secretari el va ocupar Edmond Hernández Lesa, i va ser nomenat president honorari Càndid Llombard Sorà. Tampoc faltaran cada 12 d’octubre les típiques celebracions patriòtiques i religioses de la Festa de la Hispanitat, les de la festivitat de Santa Bàrbara, patrona d’Artilleria, de Sant Tomàs d’Aquino i Santa Cecília i la participació als actes de la Setmana Santa, a més de moltes altres convocatòries de festes amb balls per als socis.

A partir de gener de 1943 n’assolí la presidència Manuel Verdera Ferrer, del mandat del qual hem de destacar fets molt rellevants i transcendentals al món de la cultura d’Eivissa:

En primer lloc, el contacte d’Ebusus amb el Cercle de Belles Arts de Palma, que va originar la considerada primera gran exposició d’artistes eivissencs a Palma, amb la presència de tretze artistes a les sales d’aquella societat el desembre de 1943, i va donar lloc a un acord de germanor entre les dues societats.

En segon lloc, la col·laboració eivissenca amb l’Ateneu de Maó, encapçalada per una exposició el febrer de 1944 a la qual varen participar els artistes Agudo Clarà, Boned Ribas, Boned Roig, Ferrer Guasch, Marí Ribas, Pomar Juan, Puget Riquer, Puget Viñas, Boned Sorà, Tarrés Palau, Tur de Montis, Vadell Muntaner i Zornoza.

En tercer lloc, la presència de l’Escola d’Arts i Oficis a la seu social amb una exposició anual de les obres dels seus millors alumnes a partir de 1944.

En quart lloc, el nomenament d’una comissió encarregada de portar a terme les gestions per a la compra d’un nou local, que culminà amb l’adquisició de l’actual local social el 3 de gener de 1945.

I en cinquè i darrer terme, arran d’una proposta del bibliotecari Costa Ramon, el 14 de setembre de 1943 es va prendre l’acord de dur a terme les gestions necessàries per a l’edició d’una revista mensual de la Societat, sota el títol d’Ibiza, de la qual va ser nomenat director Enric Fajarnés Cardona. Finalment el primer número de la revista Ibiza va veure la llum el març de 1944, arribant a treure en aquesta primera època vint-i-nou números fins al març de 1950, moment en què Ebusus la va cedir per a la constitució de l’“Instituto de Estudios Ibicencos”, avui Institut d’Estudis Eivissencs.

D’aquestos anys foren molt lloades les conferències de temes diversos, —sobretot d’arqueologia, art, astronomia i història— encapçalades pel molt celebrat canonge arxiver de la Catedral i soci honorari d’Ebusus Isidor Macabich Llobet —ja homenatjat l’any 1941 com a Fill Il·lustre d’Eivissa—, en les quals participaren també Manuel Sorà Boned, director d’Institut; Josep M. Mañá de Angulo, director del Museu Arqueològic, i Josep Zornoza Bernabeu, director de l’Escola d’Arts i Oficis, il·lustres participants del I Ciclo de Conferencias de Divulgación Artística que va tenir lloc al llarg dels mesos d’octubre i novembre de 1945. Marià Villangómez va intervenir-hi amb una brillant conferència titulada “Un poeta en el Modernismo: Antonio Machado” el 1948, i la professora Teresa Juncosa va presentar-hi la “Excursión artística por Tarragona” aquell mateix any.

Altres activitats culturals destacades que va promoure la societat, de la mà de Manuel Verdera i José María Mañá de Angulo, foren el teatre i les vetllades musicals. Com a entitat pròpia, desvinculada de la Comissió de Cultura dins de la societat a partir del 1958 i amb Alexandre Villangómez com a delegat, va aparèixer el Grup Escènic Ebusus, que va portar les seues obres —sempre en forma de representacions benèfiques— principalment al Teatre Pereira dels anys 50 amb els trets característics del teatre d’Alfonso Paso, propi de l’època. Així, es vivien com a autèntics esdeveniments socials, aptes per a tots els públics, les representacions de peces com Tres sombreros de copa de Miguel Mihura o La Muralla, entre d’altres molt celebrades.

A partir dels anys 50 i 60 els “Salones de Arte” varen prendre un caire internacional i comptaren amb un elevat nombre de participació, en aquest sentit destaquen els salons d’art que van de 1957 a 1961, que en certes ocasions arribaren a reunir fins a 67 artistes.

A partir de l’any 1966 les exposicions i, en general, l’activitat cultural de la societat va decaure notablement, ja sota la presidència de Josep Zornoza Bernabeu des de 1959. Les presidències successives foren d’Antoni Costa Ramon (febrer 1963) i Antoni Ferrer Viñas (novembre 1963), que s’encarregaren d’organitzar l’homenatge a Isidor Macabich Llobet en el seu 80è aniversari; Josep Ramon Ferrer (gener 1964), que prengué la decisió de suspendre totes les exposicions periòdiques que tenia per costum celebrar la societat, menys la del mes d’agost amb motiu de les festes patronals, tot i que de manera extraordinària es va cedir la sala per a una exposició del Grup Puget; també amb aquest president s’aprovà la col·laboració amb diverses quantitats econòmiques per als trasllats del grup folklòric de Sant Josep a Barcelona amb motiu de la inauguració del monument “La Dama de Ibiza” i per actuar a TVE; sota la presidència d’Andreu Tuells Juan (febrer 1966), es decidí donar una medalla d’or amb la inscripció “Premi Ebusus” a la II Biennal Internacional d’Art Universitari i es constituí el Cine-Club Ebusus; amb el president Bernat Cardona Escandell (març 1971) es renovà totalment la junta de govern, continuà la programació de balls a la societat i començà les col·laboracions amb la programació de festes amb el Grup Experimental de Teatre dirigit per Pedro Cañestro; les darreres presidències han estat les d’Antoni Matutes Juan (febrer 1981), Marià Llobet Roman (juny 1985), Vicent Matutes Tur (maig 1988) i Pere Ferragut Arabí (febrer 1992), ja també sota el nom d’Ebusus com a societat cultural i recreativa.

Aquesta darrera època s’han celebrat a la sala d’exposicions del local social d’Ebusus una exposició retrospectiva del 50 aniversari de l’Institut d’Estudis Eivissencs (1999) i les darreres edicions del supermercat de l’art, amb una participació destacada d’artistes. [STP]

Descàrregues

Col·laboradors