Dmitrienko, Pierre

Dmitrienko, Pierre (París 1925 — 1974) ART Des de 1962 alternà la seua residència entre París i Eivissa. Exposà a les principals galeries de París, Lausana, Londres, Copenhaguen i a l’Ivan Spence d’Eivissa —els anys 1962, 1965 i 1969— on també va formar part d’algunes col·lectives com la d’Ibiza 65. La seua participació a col·lectives internacionals també és extensa, a galeries de primera fila de París, Madrid, Estocolm, Zuric, Edimburg, Brussel·les, Londres, Berlín, Belgrad, Israel, Holanda, Sao Paulo, Nova York, etc. La seua obra es conserva a museus com el d’Art Modern de París, Musée de la Ville de Paris, Melbourne Museum, The Tate Gallery de Londres, al Museu de Tel-Aviv, Santiago de Xile, Marsella, Centro Nacional de Arte Contemporáneo, Museum of Modern Art de Nova York, Fondation Maeght de Saint Paul de Vence, etc. Pierre Dmitrienko va morir a causa d’un càncer quan ja era valorat i estimat com un dels grans artistes contemporanis del segle XX. A Eivissa es mostrà la seua obra el 1978, pòstumament, a la galeria Carl van der Voort: escultures, dibuixos, pintures i obra gràfica. També va ser inclòs a les exposicions antològiques del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa El Naixement de Babel, dedicada als anys seixanta, i Art dels ‘70. El tractadista Pierre Cabanne no pot defugir una valoració moral de les obres de Dmitrienko, davant la gran expressivitat dels seus traços. Els títols: Dona envermellint, Presència, Angoixa, Encadenats, Afusellat, Afusellat amb mocador vermell, Soldat desconegut i altres denoten la combativitat i el compromís social propis de molts pintors de l’època a diferents països d’Europa. El terreny de l’expressionisme europeu, amb una atenció literària peculiar, compta com a precedents alguns pintors com el matiner Wols amb els seus camps de color o a les zones cromàtiques de Soulages. Dmitrienko practicava els seus enèrgics moviments pictòrics amb un gest frenètic, més primitiu que un Mathieu, més ordenat que Wols, sense renunciar a una atmosfera cromàtica amb tendència abstracta. El seu parentiu i filiació a la pintura del segle XX europeu queda segellada amb aquestes angoixades manifestacions dels actors davant la vida, en un etern ritual de lluita individual esdevenguda compromís contra les múltiples formes de l’opressió. [MPC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments