Dió Cassi

Dió Cassi (circa 155-235 dC) HIST Historiador i polític grec que va desenvolupar una important carrera política a la part oriental de l’Imperi Romà, exercint els càrrecs de governador, procònsol i legat. Va escriure en llengua grega una Història romana en cinquanta llibres, dels quals només es conserven del 36 al 40. Gaudeix d’una sòlida reputació com a historiador fiable, atesa l’exactitud de la seua cronologia i els contenguts fidedignes de la seua narració. Recull l’única referència documental a un dels escadussers fets històrics d’Eivissa a l’antiguitat del qual les fonts escrites donen referència. És aquesta singularitat la que converteix l’episodi en un esdeveniment important per a la història local, atès que no sembla que tengués una especial transcendència en el decurs dels esdeveniments posteriors ni cap altre autor en recull la notícia. Es tracta d’un episodi de la guerra civil entre cesarians i pompeians que va tenir Eivissa com a escenari l’any 47 aC. Aquell any la posició dels pompeians era molt precària, ja que l’any anterior havien perdut el control d’Hispània, havien estat derrotats a Farsàlia, Pompeu Magne havia estat assassinat a Egipte i havien sofert una nova derrota, el mateix any 47 aC, a Asculum. Els principals militars i polítics pompeians s’havien refugiat, amb les deixes del seu exèrcit, a la ciutat nord-africana d’Útica, on havien constituït un senat pompeià sota la protecció del monarca numida Juba. Allí decidiren que Gneu Pompeu , el primogènit de Pompeu Magne, retornàs a Hispània, aprofitant l’avinentesa d’un aixecament de la província Ulterior contra l’abusiva política del governador cesarià, per reconstruir la causa pompeiana, amb els seus partidaris i els indígenes adeptes al seu pare, i poder continuar la guerra. Així, Gneu va embarcar a Útica portant com a reforços un petit exèrcit en el qual s’incloïen veterans de les tropes d’Afrani que havien lluitat contra les de Cèsar a Ilerda (Lleida). No obstant això, no es dirigiren directament a les costes peninsulars sinó que desembarcaren primer a les Balears. Mallorca i Menorca varen ser conquistades sense dificultats. Eivissa, en canvi, segons Dió Cassi, va oposar forta resistència, cosa que només pot interpretar-se com que l’illa havia pres partit per la causa de Cèsar. A causa d’això, i al fet que Gneu es posà malalt, va romandre per un temps en aquesta illa amb les seues tropes, fins que, un cop restablert, va desembarcar a les costes peninsulars. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments