Deví, Joan Antoni

Deví, Joan Antoni (Perpinyà s XVI — 1569) HIST/EPIG Portaveu de governació de la Corona d’Aragó ( governador) els anys 1568 i 1569, càrrec en el qual fou precedit per Gaspar Baset . Era un noble de la ciutat de Perpinyà, que, una vegada arribat a Eivissa, s’encarregà de la redacció d’unes noves Ordinacions . Alguns dels seus aspectes varen ser considerats pels jurats com a contraris als privilegis de l’illa i, per aquest motiu, protestaren davant el rei i el Consell d’Aragó, i enviaren a la cort el Jurat en cap . El monarca donà la raó als jurats i així es derogà una ordinació que feia obligatòria la firma del governador a les pòlisses que es feien basades en el dret del millarès , destinat a cobrir les despeses de defensa. També es derogà una altra ordinació per la qual l’elecció del quarterer (encarregat de la venda del blat per part de la Universitat) passava directament a mans del governador. Els jurats també aconseguiren del rei que el governador fos obligat a retornar a la Universitat l’exemplar de les Ordinacions anteriors, derogades per les noves recentment dictades. Una altra petició dels jurats, també acceptada, era que l’esclau que havia de fer de botxí fos pagat de les rendes dels consenyors i no simplement reclutat d’un propietari o casa qualsevol quan era necessari. En cessar del seu càrrec, va ser substituït per Ferran Sanoguera . Quan va marxar de l’illa per tornar a Perpinyà, va emportar-se una bella làpida romana de marbre blanc, amb una inscripció que diu que sis membres de la família Cornèlia pagaren la conducció d’aigua al municipius flavius Ebusus . Deví la va col·locar en un mur de la seua casa, situada a la plaça de l’Oli, després hotel de la Intendència; posteriorment, la làpida va ser portada per M. León del Villar al pati del castell de Corbera, de la seua propietat, situat a les proximitats de Perpinyà, on encara és. La presència en aquesta ciutat d’un epígraf romà que parla d’un municipi flavi anomenat Ebusus va ser un dels arguments amb què alguns cronistes del s XVII, com el religiós Andreu Bosch o el polític i eclesiàstic Pere de Marca i molts d’altres, volien demostrar l’antiguitat de Perpinyà provant l’existència a la ciutat o a algun indret del Rosselló d’un municipi romà amb aquest nom. L’error va persistir fins que, el s XVIII, François Fossa aclarí la vertadera història de l’origen de la làpida i del seu trasllat a la ciutat rossellonesa que havia format part del regne de Mallorca. [EPG/BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments