Deià Tortella, Antoni pare Gaietà de Mallorca

Deià Tortella, Antoni —pare Gaietà de Mallorca— (Palma 1707 – 1767) HIST El 1725 ingressà a l’ordre dels caputxins, i canvià el seu nom pel de Gaietà de Mallorca. Fou destinat a València i a Terol, amb períodes de residència a Mallorca. Es dedicà als estudis històrics. Quan l’Ajuntament d’Eivissa decidí publicar cap al 1750 les ordinacions que aparegueren l’any 1686, li encarregà que escrivís un resum històric per encapçalar la publicació. La publicació de les ordinacions es va fer a Mallorca, el 1752, i en total se n’imprimiren cent exemplars. La part escrita pel pare Gaietà porta com a títol Resumpta histórica, geográfica y coronológica de la isla de Iviza, y su Real Fuerça. Aquesta part ocupa un total de 106 pàgines i es podria dividir en tres grans blocs. El primer d’ells, que ocupa un total d’onze pàgines, es destina a fer un estudi de quin és el nom que reben les illes d’Eivissa i Formentera a les fonts clàssiques, intentant aclarir les confusions que hi ha en aquest tema. La segona part, amb una extensió de trenta-dues pàgines, inclou una descripció geogràfica de les illes d’Eivissa i Formentera. Comença la descripció de l’illa d’Eivissa per la vila, dins la qual parla en primer lloc de la Reial Força (la ciutat emmuradada, Dalt Vila). Dóna detalls referits als diferents convents que hi ha en aquells moments (dominics, jesuïtes i mares agustines). Segueix amb una descripció del barri de la Marina, per passar després a comentar la teoria (després demostrada falsa) que Avicenna era natural d’Eivissa. Descriu a continuació les dues làpides romanes que hi havia a l’entrada de la plaça de la Catedral. El següent que ens presenta és el port i tota la zona que l’envolta. En acabar la descripció de la Vila i del seu port, passa a descriure els diferents quartons, començant pel del Pla de Vila. L’esquema que segueix es repetirà igual a tots ells: descripció de les costes, amb indicació dels topònims i dels llocs que són adequats per a l’ancoratge de naus, dades generals del quartó (extensió, límits i població) i esglésies que hi ha. Dedica una especial atenció a les salines, explicant com es produeix la sal. En acabar la descripció de l’illa d’Eivissa, es passa a la de Formentera, fent un ampli comentari de la important producció cerealícola que devia tenir l’illa a l’antiguitat, segons les fonts clàssiques. Acaba la part dedicada a Formentera comentant l’aleshores recent repoblament. El següent apartat el dedica l’autor a comentar les produccions agràries de les Pitiüses, la caça i la pesca, explicant també el seu clima. La descripció geogràfica es tanca amb una descripció del caràcter dels eivissencs i formenterers. La descripció cronològica (o sigui, històrica) ocupa més de cinquanta pàgines. Comença assenyalant que els primers pobladors de les illes varen ser els acompanyants d’un nét de Noè, al qual seguiren Gerió i Hèrcules. Després d’exposar aquestes teories fantàstiques, ens diu (també erròniament) que a ells els seguiren els grecs. Després arribaren els fenicis i els púnics, darrere dels quals vengueren els romans. A aquestos apartats, i a la majoria dels que els seguiran, el text fa una descripció general d’aquestes civilitzacions (sobre la base del coneixement que se’n tenia a la seua època), amb unes poques referències a les illes Pitiüses. Parla a continuació dels vàndals i bizantins, que enllaça amb l’època musulmana, que provablement és la part on hi ha més errors, i així per exemple parla d’una ocupació de les illes per part dels francs. Es dedica un ampli espai a parlar de l’expedició pisanocatalana dels anys 1114-1115, si bé el que passa després d’ella es descriu d’una manera confusa, i amb errors, pretenent que aquesta ocupació s’allargà molts d’anys. A la conquista catalana se li dedica un llarg capítol, de més de vint pàgines. Es comença per descriure amb detall la conquista de Mallorca, desmentint (correctament) que Eivissa va ser conquistada l’any 1228, abans que Mallorca. Pel que fa a la conquista de les Pitiüses, parla d’una cessió del rei Jaume I a Guillem de Montgrí i al seu germà, Bernat de Santa Eugènia (en realitat la cessió va ser només a Montgrí). El posterior pacte entre els tres conquistadors i futurs consenyors de les Pitiüses és també explicat. S’inclou també una àmplia biografia de cadascun dels tres conquistadors: Guillem de Montgrí, Pere de Portugal i Nunó Sanç. Els fets de la conquista cobreixen l’apartat següent i se centren, entre d’altres fets, en l’entrada de les tropes cristianes gràcies a la traïció del germà del xeic, molest perquè aquest li havia pres la dona. Una vegada feta la conquista es passa al repartiment de l’illa entre els conqueridors. Per a l’estudi i el coneixement dels fets posteriors, l’autor remet el lector a les Ordinacions que acompanyen l’obra. El darrer apartat de l’obra es dedica a fer una història religiosa de les illes Pitiüses. El pare Gaietà de Mallorca reconeix que no havia estat mai a les Pitiüses i que per tant no coneixia de manera directa el que havia de descriure. Per facilitat la seua tasca l’ajuntament li entregà una història d’Eivissa manuscrita, obra segons sembla de Fra Vicent Nicolau, autor que morí a mitjan segle XVII, i també un exemplar de la publicació que va fer l’ajuntament amb motiu de les festes de coronació de Ferran VI, que inclou dades interessants referides a les Pitiüses. Aquestes dues fonts les combinà l’autor amb el seu profund coneixement dels autors clàssics. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments