Decret de bilingüisme

Decret de bilingüisme SOC El mes de setembre de 1979 es publicava el Reial Decret 2193/79, pel qual s´incorporava l´ensenyament de la llengua catalana i de la cultura pròpia en el sistema escolar de les illes Balears. Era el desenvolupament de l´article 3r de la Constitució, que s´acabava d´aprovar i que reconeixia la pluralitat lingüística i cultural de l´estat espanyol i que garantia el dret dels alumnes al coneixement oral i escrit de la llengua materna. A diferència del que va passar a València, aquí el nom de la llengua va quedar ben clar des del principi: “a les illes Balears és tradicional i normal l´ús quotidià entre els seus habitants del mallorquí, menorquí i eivissenc, modalitats de la llengua catalana (...). La recuperació pel poble d´una de les seues principals riqueses, la llengua, exigeix una actuació reflexiva i ponderada, encaminada al foment i el manteniment de la correcció i propietat del seu ús, protegint-la de barbarismes i possibilitant la seua utilització normal en tots els nivells d´expressió. En conseqüència, l´estudi formal de la llengua és la solució millor per a la seua conservació, i a les illes Balears el rigor científic exigeix l´estudi formal de la llengua catalana, respectant i fomentant les seues modalitats insulars”. Aquest Decret derogava el 1433/75 (Decret de llengües regionals ), que va regular, amb caràcter experimental, la incorporació de les llengües natives en el sistema educatiu. També obria el camí a l´ensenyament de programes en llengua catalana, sempre que es disposassin dels recursos humans necessaris i que aquesta opció fos sol·licitada pels pares. El Decret va ser desenvolupat per l’Ordre de 25 d´octubre del mateix any, on s´explicitava l’horari general que havien de tenir els alumnes de cada curs. Si en el decret havia quedat molt clar el nom de la llengua, a l’ordre es deia que en el llibre d’escolaritat s’inclouria la nova assignatura amb l’expressió “Llengua de les Balears”. També establia els casos en els quals es podia sol·licitar l’exempció d’aquesta nova assignatura. Per tal de desenvolupar els contenguts enunciats en el decret, es va constituir una comissió mixta i paritària formada per representants de l’administració de l’Estat i el Consell General Interinsular de les Illes Balears, amb un representant, com a mínim, de cada illa. Eren membres de la Subcomissió Tècnica, d’entre altres, l’historiador Joan Marí Cardona, el filòleg Isidor Marí Mayans, el director del col·legi Joan XXIII, Vicent Torres Riera. Més endavant, hi entrà el mestre Pere Planells Marí. D’entre les seues funcions cal apuntar l’autorització dels llibres de text i del material didàctic i l’organització dels cursos de formació i perfeccionament del professorat, que s’han conegut com a reciclatge. Com a desenvolupament de tot l’anterior, s’especificaven les titulacions acadèmiques que donaven dret a ensenyar la llengua catalana i la seua cultura. També es convocaren oposicions a càtedres i agregaduries de batxillerat i de formació professional. Per primera vegada la llengua catalana tenia la consideració d’ensenyament obligatori en els diversos plans d’estudis d’educació preescolar, educació general bàsica, batxiller i formació professional, i per tant, havien de ser cursats per tots els alumnes. La dedicació horària a la nova assignatura era de tres hores a preescolar, educació general bàsica i batxillerat i de dues hores a formació professional. La lluita començava ara per tal d’aconseguir l’equiparació amb la llengua castellana, que tenia una càrrega superior d’hores. L’any de 1979 el magisteri d’Eivissa i Formentera coneixia la imminent aparició de la norma legal, que endarreria la seua publicació en el BOE però que tots ja coneixien i així l’estiu d’aquell any es desenvoluparen diversos cursos de llengua i cultura, que se celebraren al col·legi Joan XXIII i que varen ser impartits per professionals com Pere Riutort, Bartomeu Rotger Amengual, pel que fa a la didàctica; Isidor Marí Mayans, Josep Marí Marí i Enric Ribes Marí, de llengua, i Rosa Vallès i Ernest Prats de geografia i cultura, d’entre altres. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments