Dalt, molí de

Dalt, molí de HIST/CULT POP
1. També conegut amb els noms de molí d’en Tià  i darrerament d’en Tonico, ja que aquesta família és l’actual propietària. És un dels sis molins hidràulics que es trobaven al llarg del torrent de Buscastell. Es troba situat a una quarantena de metres des Broll en direcció NE. De temps immemorials pertanyia a la família Torres “Tià”, de la vénda del Racó d’Alcalà, Sant Mateu d’Albarca. Era l’únic molí que es nodria directament des Broll i no depenia del repartiment de l’aigua entre els diversos propietaris. Tot l’enginy era de fusta, excepte les dues moles, la qual cosa feia que freqüentment s’haguessin d’anar substituint les peces que es podrien. El 1954, la família Tonico canvià tota la maquinària de fusta per una de ferro de fosa, feta a Mallorca. Va continuar funcionant fins als anys seixanta, quan els molins moguts per motors substituïren els hidràulics. Va ser el darrer molí de la zona de Buscastell que funcionà. [FCC]
2. Molí fariner d’aigua situat al marge esquerre del riu de Santa Eulària, a la vénda de s’Església, i al costat del canal des Molins —sèquia que neix a una mena de presa o assut feta al llit del riu coneguda com es Trenc, riu amunt—. És el primer dels molins que hom troba anant riu avall, és a dir, el que està més amunt respecte del curs del riu, per això se l’anomena molí de Dalt. Amb aquest nom ja apareix documentat el 1827 quan se l’esmenta a causa d’un hort que hi havia a la vora sembrat d’arròs i que va ser denunciat i considerat perjudicial per a la salut pública —especialment per a la dels qui duien blat a moldre, segurament a causa dels moscards que s’hi criaven— i, per això era prohibida la sembra d’aquesta gramínia. A l’acabament del segle XX es trobava totalment desmantellat i només se’n conservava el casal, el cup i la sèquia que hi menava l’aigua. El casal del molí forma part d’un habitatge pagès de dues plantes, del qual el molí és una estança més de la banda de tramuntana, amb porta interior i exterior. Encara que darrerament era un molí de roda vertical, probablement abans fou de rodet horitzontal. Durant el seu darrer període d’ús tenia dos parells de moles, una grossa per moldre cereal i fer farina, i una de més petita per moldre pinyolada i, en temps de matances, pebrera i citró. El molí de Dalt va ser adquirit a principi del segle XX pel capellà conegut amb el nom de mossènyer Planetes, quan va tornar de l’Argentina; aquest el cedí a dues germanes seues fadrines i això originà que al molí se’l conegués també amb el nom de molí d’en Planetes o de ses Planetes. Va moldre fins a la darreria dels anys cinquanta, moment en què es cobraven sis pessetes per cada quartera de gra que s’hi molia. Aleshores la maquinària es trobava en mal estat de conservació i la seua reparació era costosa, per això va ser desmantellat i les moles es vengueren a la família Correu de Santa Eulària que va muntar una farinera amb motor. El molí encara conserva una mola, ben grossa, a l’empedrat del tancó que s’estén davant de la porta del porxo. El molí de Dalt tenia dret d’aigua els dilluns i els divendres de sol a sol, i els dimarts a la tarda aprofitava l’aigua que els seus propietaris havien comprat als regants de la sèquia des Mallorquí —construïda a començament del s. XX—; també podia funcionar les ocasions en què la sèquia vessava perquè sobrava aigua, que solia ser durant tot l’hivern. Fou comprat el 2009 per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu per destinar-lo a centre d’interpretació d’un projecte de recuperació integral de la vall del riu de Santa Eulària, iniciat el 2007, amb la recuperació de la xarxa hidràulica de la zona. [ATR/AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments