Cursets de Cristiandat

Cursets de Cristiandat REL Moviment d’apostolat seglar que es fundà a Mallorca a principi dels anys cinquanta i que ràpidament s’estengué a la resta de les Illes i la península Ibèrica. Els seus objectius eren desvetllar un esperit apostòlic radical i involucrar els seglars en la vida eclesial. Primerament es realitzava una captació personal per tal de convèncer el futur cursetista i després tenia lloc una trobada intensiva de tres dies en un ambient de fraternitat propiciatori per parlar de problemes comuns. El curset tenia una estructura psicològica gradual; es buscaven unes formes planeres i desmitificades; no canviaven els continguts dels cursets ignasians tradicionals, sinó que canviaven les formes i així s’abandonà el recolliment, la privacitat i l’individualisme del participant que treballava en silenci i per a si mateix, amb la seua consciència; es passà a buscar la confessió pública, el recolzament mutu i el compromís personal amb la comunitat eclesial. El primer curset se celebrà l’any 1955 en el Seminari d’Eivissa, i després, a partir de 1961 ja es feren sempre as Cubells, a la Casa d’Exercicis de Santa Teresa, regida per les carmelites missioneres. El curset començava el dijous a la nit amb un viacrucis i meditació; els dies següents es dedicaven a diverses prèdiques que eren impartides per seglars; aquestos sermons rebien el nom de “rotllos” i els seglars que els impartien eren els més preparats espiritualment. Els “rotllos” eren, entre d’altres, d’ideals, de pietat, d’estudi i d’acció. Un sacerdot, sempre molt més preparat teològicament, impartia un “rotllo”sobre els sagraments. Era el “rotllo” culminant que “tombava” els indecisos. El darrer “rotllo” rebia el nom de “Segur Total” i es buscava que el curset tengués una continuïtat; la finalitat última que es perseguia era que hi hagués reunions de grup posteriors als cursets. El curset finalitzava el diumenge de tarda amb una clausura solemne, a la qual assistia alguna alta dignitat, com podia ser el bisbe, i cursetistes d’anteriors promocions que havien animat algun dels nous cursetistes. Al llarg de la cloenda es produïen manifestacions espontànies de culpabilitat i desitjos d’esmena d’actituds pecaminoses anteriors. Durant l’estada eren freqüents els passejos en petits grups i moments de meditació, així com les petites reunions, en grups d’uns deu cursetistes cada un; grup que rebia el nom de decúria, i que era encapçalat per un president i organitzat per un secretari. Es reunien a diferents llocs de la seu del curset per preparar algun dels temes encomanats, debatre’l i presentar les conclusions davant del gran grup, cosa que era feta pel president. Tot això amanit amb alegres cançons, com De colores, que era l’himne dels cursets. El major impacte era sentir algun seglar, que generalment tots els assistents coneixien, explicar un “rotllo” de temàtica religiosa, cosa que fins llavors es creia reservada als sacerdots i frares. Per impartir els primers cursets es buscaren els seglars mallorquins que havien iniciat aquest moviment, com era el cas d’Eduard Bonnín Aguiló i sacerdots com mossèn Guillem Payeras. Més endavant, ja seglars i sacerdots eivissencs es feren càrrec dels cursets. D’entre els primers cal apuntar: Ramon Balanzat Planells, Vicent Ferrer Guasch, Camilo Cesáreo Gómez, Manuel Hidalgo, Eduard Mayol, Ildefons Dell’Olmo Maldonado, Vicent Torres Riera “Fontet”, Vicent Torres Tur “Borrasca” i Vicent Valero Riera, i entre els segons destacaren Antoni Torres Torres, “Tià”, el pare carmelità José de la Cruz, Bartomeu Roselló Colomar i, en menor mesura, Joan Marí Cardona i Joan Planells Ripoll. Molt del material imprès emprat per preparar els “rotllos” procedia de Mallorca, del bisbe Joan Hervàs, que impulsà els cursets, i d’Eduard Bonnín Aguiló. Posteriorment, i per tal de mantenir els contactes i aprofundir en coneixements religiosos, que no es podien assolir en tres dies intensius, es mantenien reunions periòdiques anomenades “ultreies” que se celebraven en el col·legi de la Consolació i també en el de Sant Vicent de Paül. Les ultreies setmanals tenien la següent estructura: a Reunió multitudinària. b Missa i homilia breu. c Debats col·loquials en petits grups, intentant mantenir la fidelitat als propòsits manifestats en el moment culminant dels cursets: la cloenda. Els cursets de cristiandat s’impartien amb una freqüència trimestral, aproximadament, i amb uns vint-i-cinc o trenta assistents. Es calcula que en total hi assistiren uns 1.200 homes i unes 700 dones, les quals començaren els cursets de manera més tardana, ja avançats els anys seixanta. Aquestos cursets finalitzaren els anys setanta, tant per cansament i la nul·la possibilitat de continuar ampliant el nombre de cursetistes de la reduïda societat eivissenca, com per les expectatives falses que varen aixecar en moltes famílies que tenien membres amb problemes de toxicologies o ludopaties i pensaven que els cursets també podien solucionar aquestos problemes. El concili Vaticà II significà, per altra banda, la potenciació de les actuacions dels seglars en la vida de l’església i també s’adoptà un llenguatge nou i diferent amb una concepció pastoral molt diversa. Els cursetistes varen ser considerats per alguns com a moviments resistents a les doctrines conciliars i amb poca sensibilitat cap als problemes socials. Un fet constatat és el gairebé nul ús del català que es va fer en els cursets. Aquest moviment continua estès per moltes parts del món amb un multitudinari grup d’adeptes. [FCC/MSP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments