Cotella, font de

Cotella, font de TOPON/HIST Font ben conservada, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera , municipi de Santa Eulària des Riu , situada a la vorera de migjorn, a menys de 50 m, del torrent que també es diu de Cotella , que en realitat és un dels ramals que després formen el riu de Santa Eulària , i a 500 m a llevant de la serra des Forn Nou . S’hi celebraven ballades el dia de Sant Cristòfol. [ERM/MFC] Segons el Memoriale divisionis l’alqueria de Cotella se situava al districte de Benizamid . La font de Cotella dóna origen a un sistema hidràulic d’origen andalusí, l’àrea de residència del qual se situava a uns 700 metres de la font, al cim d’un pujol de mitjana alçada a la part de ponent del riu de Santa Eulària, on actualment es troba la casa de can Llucià de Cotella. Tant a la part posterior d’aquesta casa com al llarg del pendent del pujol s’hi ha trobat un nombre important de fragments de ceràmica islàmica. Des d’aquí un camí davalla, pràcticament en línia recta, fins a la font. En un capbreu d’acaball del s XIV en què es consignen les possessions de l’arquebisbe de Tarragona a Eivissa, s’esmenta el rafal de Cotella entre els sis que, segons aquest document formen part de l’alqueria Galona, identificada com Beniçalona (Benicalona ), situada també en el quartó de Balansat. En un capbreu posterior (1433) s’assignen a aquesta alqueria tres rafals però sense dir-ne els noms. El perímetre irrigat amb aigua d’aquesta font se situa al marge de ponent del riu, essent aquest el límit d’expansió màxima del sistema per la part de oriental. Actualment es troba en desús, be que encara són perfectament visibles la sèquia mare, les sèquies de derivació i els murs de les diferents parcel·les que el composen després de la seua darrera modificació, efectuada fa uns cinquanta anys. Aquesta consistí a anivellar el terreny fent-ne una de les diverses parcel·les que hi havia. En aquesta reforma, però, no es modificà el perímetre de l’àrea irrigada que es troba delimitat per tanques de pedra seca; el molí de vent de treure aigua que hi havia a uns 200 m de la font fou substituït llavors per una perforada i s’engrandí el seu safareig. Abans del molí l’aigua s’extreia amb una sènia només separada de la font per un camí. La construcció d’aquesta sènia significà la modificació més important del sistema, augmentant l’àrea irrigada per sobre de la seua línia original de rigidesa, o d’extensió màxima, i mudant la funció d’alguns dels elements que en formaven part. El sistema islàmic el formaven diverses parcel·les regades des de la sèquia mare la qual, partint en forma de galeria, abastia dos safareigs que acumulaven l’aigua i la repartien mitjançant sèquies de derivació. Les cinc parcel·les i un tram de la penúltima terrassa que es troben per sobre de la línia de rigidesa determinada per aquesta sèquia mare i els dos safareigs són el resultat de l’ampliació efectuada a la darreria del s XVIII amb la construcció de la sènia. Amb aquesta ampliació el sistema assolí una extensió de 2,9 ha. La font en si és una captació protegida per una capelleta de pedra i argamassa i té tres esglaons per arribar a l’aigua. A la paret sud de l’interior de la font hi ha el forat que dóna sortida a la galeria; a la banda contrària una troneta permet omplir des de dins una pica per abeurar bestiar que hi ha a l’exterior. La galeria subterrània que parteix de la font fa 3 m en direcció E, travessa el camí que du als horts i continua a cel obert —amb 40 cm d’ample i 70 de fons—, eixamplant-se al cap d’11 m fins a formar el primer safareig que és de forma triangular, fet de pedra i referit amb ciment hidràulic. La sèquia mare surt d’ell per l’altre cap, travessa la primera terrassa del sistema original i desemboca en el segon safareig. En construir-se la sènia, una de les sèquies que surten del seu safareig va fer-se passar per damunt de la sèquia de la font fins al final del primer safareig, de manera que les aigües de la font i de la sènia s’ajuntaven i anaven a parar al segon safareig. El major cabal acumulat en aquest permetè ampliar el sistema original. Aquesta ampliació es percep en el parcel·lari actual gràcies al recorregut d’anada i tornada que fa la sèquia de derivació de la segona terrassa, a mà esquerra, del segon safareig i de la morfologia de les terrasses en aquest punt que distorsionen el recorregut rectilini que fins aquest punt tenia la sèquia mare. Després del segon safareig, per tant, la línia de rigidesa del sistema original constinuava recta fins al final del perímetre irrigat, delimitat per una tanca de pedra seca. Així, el perímetre original islàmic tenia una extensió d’1,4 ha. [CBC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments